Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Abans del Trasplantament Cardíac

Temps de lectura: 4 min

El trasplantament cardíac és una cirurgia que no té ni data ni hora fixa. Quan l’hospital rep un cor es revisen tots els pacients que poden rebre’l i se selecciona el millor receptor. S'avisa al pacient de forma immediata perquè s’adreci a l’hospital on comença a rebre medicació immunosupressora.

De forma simultània s’organitza el que s’anomena “extracció”, en què un equip de cirurgians i perfusionistes es trasllada a l’hospital donant per assegurar-se que el cor és vàlid, i portar-lo tan de pressa com sigui possible.

Un cop se sap que “el cor és bo”, el receptor es trasllada a quiròfan i es procedeix a fer la cirurgia. 

El Trasplantament Cardíac

El trasplantament cardíac es fa amb una esternotomia mitja: s’obre l’estèrnum pel mig i amb circulació extracorpòria (una màquina que temporalment fa de cor i de pulmó). Durant la cirurgia es treu el marcapassos o desfibril·lador que porta el pacient. La cirurgia dura unes 4-5 hores. 

Després de la cirurgia, el pacient és traslladat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) on se li fan analítiques, radiografies i electrocardiogrames de control i tot seguit s'inicia la medicació amb immunosupressors.

Passades unes hores, s’atura la sedació i es desperta el pacient. Un cop despert, s’intenta que segui a la cadira i comenci a fer fisioteràpia i rehabilitació tan aviat com sigui possible. Al cap d’uns dies a la UCI el pacient és traslladat a Cures Intermitges i a la sala convencional, on segueix amb el procés de rehabilitació. De forma periòdica, se li controla la medicació immunosupressora per ajustar la dosi. A més, es fan ecocardiografies per controlar el bon funcionament del cor nou. Abans de l’alta, es fa una biòpsia per descartar que hi hagi rebuig.

Alta hospitalària

Metge, pacient i símbol recurrent

Un cop el pacient és donat d’alta, durant el primer any el pacient té visites periòdiques amb l’equip de trasplantament en què durant els sis primers mesos se li realitzen biòpsies i analítiques de control de la immunosupressió, ecocardiograma i radiografia de tòrax. Amb aquests controls es detecta a temps el rebuig, si és que es produeix. Si hi ha rebuig es tracta amb corticoides i s’adequa la medicació immunosupressora.

Cor, bacteris, símbol perill

També cal controlar que no hi hagi infeccions després del trasplantament. Per evitar-les, durant el primer mes després del trasplantament s’administra un tractament preventiu. Passats els primers mesos, la medicació es pot reduir perquè el risc d’infeccions i de rebuig és menor. Després dels primers 12 mesos se simplifica la medicació, les visites són semestrals i es fan a consultes externes.

Tub analítica, pastilles ratllades

Quan el pacient ha de fer-se les anàlisis per comprovar la quantitat de medicació que hi ha a la sang, no s’ha de prendre les pastilles perquè els resultats poden sortir alterats, però sí un cop s'ha fet l’extracció. 

Mòbil, consulta, correu electrònic

El pacient sempre ha de poder comunicar els dubtes o problemes de salut que tingui a l'equip d'infermeria de trasplantament, per telèfon o per correu electrònic, per ser visitat a l'hospital de dia. 

Fàrmacs blaus i verds

Prendre de forma correcta la medicació és el pilar bàsic de l’èxit del trasplantament. El pacient ha de prendre molta medicació durant els primers mesos, que es va reduint amb el temps. Si el pacient presenta algun efecte secundari quan pren la medicació, ha de consultar-ho amb l’equip mèdic i no deixar el tractament, perquè pot presentar problemes. 

fàrmacs antiinflamatoris verds i blaus

Hi ha fàrmacs que poden interferir amb els medicaments immunosupressors. És el que es coneix com a ‘medicaments incompatibles’. Per tant, el pacient ha de comunicar al seu equip mèdic els canvis de medicació realitzats per un altre facultatiu que no sigui el seu especialista. A més, no ha de prendre cap medicament per iniciativa pròpia. Cada medicament s’ha de prendre en un horari concret, especialment els immunosupressors. Si s'oblida alguna presa, no s'ha d’acumular la dosi amb la de l’endemà, sinó que es pot prendre més tard, durant el mateix dia. 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Elena Sandoval Martínez
Josefina Casal Rodríguez
Judit Prats
M. Angeles Castel Lavilla

Publicat: 15 de juliol de 2019
Actualitzat: 15 de juliol de 2019

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.