Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

La vida després del Trasplantament Cardíac

Temps de lectura: més de 10 min

L'alimentació s'ha d'individualitzar en cada cas perquè depèn de si la persona té una malaltia de base com la diabetis o la hipertensió arterial. En general, ha de ser tan equilibrada com sigui possible, accentuadament mediterrània i rica en fibra. S’aconsella moderació en el menjar perquè es pot agafar pes de forma ràpida per l’acció dels corticoides i per la recuperació de la salut. I l’obesitat en aquest aspecte pot arribar a ser un problema seriós. 

Alguns consells sobre l’alimentació són els següents:

Fruita, suc, brik

Sucs en envasos de bric o acabats de fer de manera natural. La ingesta de líquid està permesa. Els sucs s'han d'elaborar a partir de fruites prèviament rentades i s'han de consumir al moment de preparar-los, tot i que és preferible prendre la fruita sense esprémer.

No tomar sal, salero tachado

Menjar amb poca sal i, si es té la tensió arterial alta, eliminar-la. Hi ha altres condiments com l’orenga, la farigola, el pebre, la llimona, el vinagre, etc. Evitar les pastilles de caldo, reduir els menjars de llauna, en conserva o els aperitius, ja que tot porta sal.

no menjar pastís, no sucre, no aliments amb sucre

Prendre la menor quantitat possible de sucre (pastes, pastissos...), ja que els immunosupressors tenen tendència a elevar la glucosa a la sang. 

Peix, oli d'oliva, fruits secs

L'alimentació, en general, ha de ser rica en greixos insaturats com l’oli d’oliva, el peix, fruita seca (natural o torrada), perquè  a causa dels immunosupressors hi ha un augment del colesterol i dels triglicèrids a la sang.

Disminuir consumo grasas, pastel, carne, embutidos

Evitar els productes que continguin fregits en excés, els guisats, els estofats, els embotits, prendre més de tres ous a la setmana, la xocolata (si es negra millor que contingui, com a mínim, un 70% de cacau), els greixos animals (vísceres, cervells, formatges grassos, mantega i margarina no vegetal, nata...).

carn, fletxa per a baix

Disminuir el consum de carn vermella (vedella, cavall, xai i porc) i consumir més carn blanca (pollastre sense pell, gall dindi i conill). 

Fruita, gota, rentar

Rentar bé els aliments abans de cuinar-los, fins i tot la carn i el peix (si es compra una peça sencera, netejar tot l’interior abans de guardar-la a la nevera). 

Brik, llet

És preferible que la llet sigui descremada o semidescremada, pasteuritzada i en bric. Un cop l’envàs s'ha obert, es conserva quatre hores a temperatura ambient i 24 a la nevera. Es poden comprar envasos de llet individuals. El seu alt contingut en calci és de gran ajuda per evitar l’osteoporosi. És millor que els derivats de la llet també siguin descremats (iogurt, formatge fresc...).

Verdura

Les verdures i les hortalisses són ideals. Tenen moltes vitamines i minerals i un alt contingut en fibra. Cal rentar-les amb unes gotes de lleixiu durant deu minuts i esbandir-les bé o utilitzar AMUKINA (producte comercial). Amb l’enciam o amb qualsevol vegetal cru s’ha d’adoptar la mateixa precaució durant els tres primers mesos després del trasplantament.

Cereal, fletxa cap amunt

Els cereals són una part important de l’alimentació, sobretot si són integrals. Les fruites són altament recomanables. Es pot menjar fruita amb la pela si està íntegra i sana, però s’ha de rentar prèviament, igual que les verdures. Les maduixes, les cireres i el raïm s’han de rentar sencers i amb la cua. Evitar l’aranja (interacciona amb la immunosupressió). No s'ha de menjar-ne fora de casa perquè mai se sap com poden haver estat rentats.

Sushi ratllat

No menjar res cru (peix, carn, embotit, marisc, ou...). El pernil salat i el fuet són curats, per la qual cosa són crus i no és recomanable menjar-ne. Sí que es pot menjar pernil dolç, catalana o mortadel·la, perquè són cuits. La maionesa només s’ha de prendre de pot. No s’ha de prendre d’elaborada manualment encara que estigui feta a casa.

Microones ratllat

El menjar ha de ser cuinat poc abans de menjar-lo i no s’ha de reescalfar un plat que faci hores que està cuinat i fora de la nevera.

Vigilar amb la fruita, els sucs i la llet

Les begudes embotellades són estèrils mentre l’envàs (ampolla o bric) està tancat; un cop obert es conserva només 4 hores a temperatura ambient o 24 hores a la nevera. El mateix s’aplica a les llaunes de conserva. 

  • Disminució de la gana. Fer àpats petits durant el dia, aliments rics en proteïnes i/o beure líquids com ara llet o suc en lloc d'aigua.

  • Sensació d’atipament. Evitar aliments que poden causar gas addicional o beure líquids durant els menjars. 

  • Nàusees. Els aliments amb alt contingut en carbohidrats com la pasta, els cereals, el pa i la fruita poden ajudar. Les nàusees també poden disminuir si es pren aigua amb gingebre i sucs de llimona.

  • Canvis en el gust. Fer servir condiments i espècies per millorar el gust del menjar. 

realitzar exercici físic de forma regular

A causa de la medicació immunosupressora, es produeix una disminució de la quantitat d’os, la qual cosa pot causar trastorns en la mobilitat que poden ser importants si no es prevenen. Per això és molt aconsellable mantenir una activitat física adequada.

Calci

En alguns casos també cal prendre suplements de calci i vitamina D després del trasplantament. Però s’ha de tenir en compte que l’exercici és individualitzat. És a dir, a tothom no li va bé el mateix. 

Dona fent exercici

Quan no es poden practicar determinats esports, passejar diàriament, en general, sempre és recomanable, ja que és un exercici molt saludable i que no acostuma a tenir contraindicacions.

Dona nadant

Tot i que l’estat físic ho permeti, s’ha d’evitar fer esforços durant els tres primers mesos. Posteriorment es pot anar augmentant l’exercici. Es considera que els esports més aconsellables són la marxa, el golf, la natació, els passejos amb bicicleta, etc.

Piscina pública ratllada

Amb la natació s’ha de tenir la precaució de no anar a piscines públiques fins que hagi transcorregut un any del trasplantament per evitar un possible contagi amb gèrmens a l’aigua. També s’han d’evitar els jacuzzis durant el primer any de postrasplantament. Quan es pugui anar a la piscina, cal que sigui amb aigua clorada. És aconsellable l’ús de sabatilles tant a les piscines com a la platja, especialment a les dutxes.

Boxe, ratllat

S’ha de tenir present que estan prohibits els esports violents, els competitius o els que requereixen un esforç físic excessiu, com ara la boxa, el futbol, el karate, etc.

Cor amb ritme cardíac, pressió arterial alta

La majoria dels pacients estan inactius durant llargs períodes de temps abans de la  cirurgia, fet que pot provocar grans pèrdues en la força muscular i la flexibilitat. A més, durant la cirurgia de trasplantament es tallen alguns dels nervis que ajuden a controlar la funció del cor, cosa que fa que el cor nou respongui amb més lentitud a l'exercici. Això és important saber-ho, perquè significa que el ritme cardíac no augmentarà quan es faci exercici de la forma en què solia fer-ho el cor vell. A més, el seu nou cor tindrà una freqüència cardíaca més alta quan estigui en repòs (95-115 batecs per minut), així com una freqüència cardíaca màxima més baixa quan es faci exercici (150 bpm). 

Mujer hace ejercicio para fortalecer los músculos del adbomen y espalda

Fer escalfaments d’uns 10 minuts abans de fer exercici millora la flexibilitat i redueix la possibilitat de lesions.

Es poden mantenir relacions sexuals després de l’alta hospitalària. Tot i que s’aconsella el següent:

  • Al principi és recomanable adoptar postures còmodes que requereixin menys esforç físic.
  • Evitar tenir relacions sexuals després de menjar.
  • En el cas de notar algun efecte secundari de la medicació pel que fa a la sexualitat, cal comentar-ho amb l’equip de trasplantament, però no deixar de prendre’s les pastilles.
  • És aconsellable mantenir la màxima higiene i utilitzar preservatius durant els primers mesos per evitar infeccions venèries. Una bona lubricació prevé les irritacions i les infeccions. Les dones han de saber que la majoria dels preservatius estan lubricats amb pols de silicona, però pot ser que la lubricació no sigui suficient i produeixi irritació vaginal. En aquest sentit, és recomanable cobrir els preservatius amb lubricants fets a base d’aigua (amb silicona o glicerina) que es poden trobar en qualsevol farmàcia, en botigues especialitzades o en sex-shops (si els adquireix en aquestes botigues cal observar-ne la data de caducitat i la d’homologació). És important utilitzar només lubricants fets a base d’aigua, ja que qualsevol altre mena de lubricant pot danyar el preservatiu.
  • Totes les dones que han rebut un trasplantament de cor han de seguir un control ginecològic rutinari de forma anual.

Abans, durant i després d’un procés de trasplantament es passa per moltes vicissituds de salut i molts processos d’acceptació que poden crear estats de desànim o de depressió. Es poden tenir moments d’eufòria durant els que és indiferent cuidar-se i, per tant, es menja tot allò que no convé i es mantenen uns hàbits no saludables,o sentir-se trist sense cap motiu aparent. És possible que s’estigui irritable amb un mateix o amb les persones del voltant.  

En aquest cas, és recomanable prendre-s’ho amb calma i demanar ajuda si es necessita. Cal intentar reprendre una vida tan normal com sigui possible i viure el trasplantament com un parèntesi o com una etapa d’una vida que continua amb l’ajut del cor trasplantat. La primera és competència de l’equip mèdic; els psicoterapeutes poden ajudar amb la segona; la tercera depèn de la voluntat i de l’actitud positiva davant les reaccions adverses. 

S’ha d’intentar orientar-se cap a aquest pensament: "tinc ganes de viure, de treballar, de fer esport,...". S’ha de saber que algunes medicacions que es prenen (prednisona) produeixen, com a efectes secundaris, canvis d’humor i de l’estat d’ànim, sobretot, si la medicació se suspèn de manera sobtada.

L’alta laboral la dona el metge especialista i l’atorga el metge de capçalera. S’aconsella que les persones que puguin desenvolupar una activitat laboral ho facin, si el càrrec no suposa un esforç físic important. No hi ha un temps fix de convalescència posttrasplantament. S’orienta segons cada cas. Normalment al cap de sis mesos es pot estar preparat físicament i psicològica per reprendre l’activitat laboral habitual. Tot i que al principi no cal exigir-se el mateix rendiment que es tenia abans. S’han d’evitar els excessos i descansar quan calgui.

La conducció es pot reprendre de sis a vuit setmanes després del trasplantament, en funció de la recuperació, complicacions i medicaments. Els reflexos i el judici poden estar afectats a causa d’una hospitalització perllongada o per alguns medicaments. El millor és parlar aquest assumpte amb l’equip mèdic abans de tornar a conduir. 

És una bona idea practicar la conducció en un lloc obert i poc transitat com a mesura de precaució. Les primeres vegades, pot ser útil tenir un altre conductor amb llicència al cotxe. 

Es pot viatjar quan s’estigui en condicions. S’han d’evitar determinades zones on hi ha més possibilitat d’adquirir infeccions i anar només a llocs on hi hagi una atenció sanitària adequada. Però abans de prendre una decisió cal consultar-la amb l’equip de trasplantament, que indicarà si s’ha de prendre una medicació preventiva per a les malalties existents en aquella zona.

Al moment de viatjar cal tenir en compte l’horari de la medicació immunosupressora, perquè poden haver-hi modificacions si es canvia de país. 

Els pacients trasplantats tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer de pell. Aquest risc és 65 vegades major que en les persones no trasplantades. Està relacionat amb el l’edat del pacient, el moment del trasplantament i la medicació immunosupressora.

Els factors de risc addicionals són els següents:

  • Pell clara o que es crema amb facilitat. 

  • Pèl-roig o ros.

  • Ulls blaus, verds o color avellana.

  • Història familiar de càncer de pell o anteriors.

  • Història de gran exposició al sol.

Els pacients trasplantats sempre han d'utilitzar una pantalla solar amb un factor de protecció solar (SPF) 30 per protegir la pell. A més, és important fer servir ulleres de sol, un barret ample i roba protectora, així com evitar o limitar les activitats a l’aire lliure durant en el temps què els raigs de sol són més forts.

No es recomana utilitzar les cabines de bronzejat.

S’ha d’evitar el contacte amb animals durant els primers mesos. Després no hi ha inconvenient, tot i que és millor no tenir-hi contacte directe. Han d’estar amb el calendari de vacunació al dia, nets i amb controls veterinaris anuals. Es desaconsella tenir gats, hàmsters, tortugues, micos, ocells i altres aus exòtiques. Es poden tenir peixos, però no se’ls ha de tocar ni netejar l’aquari.

Alguns consells:

  • Abans i després d’estar en contacte amb un gos, cal rentar-se bé les mans.

  • Cal evitar el contacte amb els fluids de l’animal com les femtes, vòmits, saliva o orina.

  • No deixar-se llepar.

  • Cal mantenir el lloc on estigui i on dormi ben net.

  • Evitar que dormi a l’habitació.

  • En cas de mossegada, cal rentar-se ràpidament la ferida amb aigua freda, posar-s’hi iode i contactar amb l’equip mèdic. 

Com que la pell és més sensible als traumatismes pels efectes de la medicació, s’han d’evitar activitats que la puguin lesionar. Per aquest motiu, si es té jardí s’han d’utilitzar guants i pantalons llargs. Durant els sis primers mesos és millor no encarregar-se de les plantes. No tocar la terra, ja que pot transmetre infeccions per fongs. 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Elena Sandoval Martínez
Josefina Casal Rodríguez
Judit Prats
M. Angeles Castel Lavilla

Publicat: 15 de juliol de 2019
Actualitzat: 15 de juliol de 2019

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.