El càncer, des del 2024 és la principal causa de mort a Espanya. Ha superar per primera vegada a l’historia a les malalties cardiovasculars com l’infart i l’ictus. Tot i això, no tots els casos tenen el mateix pronòstic. La diferència sovint rau en el moment en què es detecta la malaltia. En aquest sentit, els programes de cribratge s’han convertit en una eina imprescindible.
El desenvolupament d’un càncer és un procés llarg i complex. Tot comença amb mutacions en les cèl·lules que, amb el temps, poden provocar un creixement descontrolat. Aquest procés pot durar anys o fins i tot dècades, i durant molt de temps no genera símptomes. Això explica per què persones amb estils de vida saludables també poden desenvolupar la malaltia. Tal com recorda el doctor Jaume Grau, “el càncer no apareix d’un dia per l’altre; és un procés lent que ens dona una oportunitat per detectar-lo abans que doni la cara”.
“El càncer no apareix d’un dia per l’altre; és un procés lent que ens dona una oportunitat per detectar-lo abans que doni la cara”. Dr. Jaume Grau, especialista en Medicina Preventiva i Epidemiologia
Aprofitant aquesta finestra de temps, el cribratge té com a objectiu identificar la malaltia en fases inicials, quan encara no causa molèsties i el tractament és més efectiu. Ara bé, no tots els càncers són susceptibles de ser cribrats. Per implementar un programa poblacional cal que la malaltia sigui prou freqüent, que tingui una evolució detectable en fases precoces i que hi hagi proves fiables i segures per diagnosticar-la.
Cribratge del càncer de còlon: proves, objectius i beneficis
Aquests requisits es compleixen clarament en el cas del càncer colorectal. Aquest tumor acostuma a originar-se a partir de pòlips, lesions benignes que poden evolucionar cap a formes malignes amb el temps. El cribratge permet detectar aquests pòlips o signes inicials de càncer abans que avancin. A Espanya, es realitza a partir dels 50 i fins als 74 anys. A Catalunya, es començarà l’1 de juliol a ampliar l’edat de cribratge amb les persones de 70 anys i s’anirà incrementant fins els 74.
La franja d’edat se selecciona en funció del risc, que s’ha vist que a partir dels 50 comença a augmentar de manera significativa.
La prova principal és el test de sang oculta en femta, que es pot fer a casa amb un kit senzill. Si el resultat és positiu, es continua l’estudi amb una colonoscòpia, una exploració que permet visualitzar l’intestí i retirar possibles lesions. Aquest procés, tot i que pot generar certa inquietud, és clau per reduir la incidència i la mortalitat d’aquest càncer.
“Amb el cribratge busquem avançar-nos al moment en què el tumor es podria notar; detectar-lo abans és el que marca la diferència” Dr. Jaume Grau, Especialista en Medicina Preventiva i Epidemiologia
Cribratge del càncer de mama: detecció precoç amb mamografia
Pel que fa al càncer de mama, el cribratge es basa en la mamografia, una tècnica d’imatge capaç de detectar tumors abans que siguin palpables. Aquesta detecció precoç millora notablement les opcions de tractament i supervivència. En el càncer de mama, s’ha aprovat per part del Ministerio de Sanitat l’amplicació de l’edat de cribratge a dones entre 45 i 74 anys, tal com recomana la Unió Europea. A Catalunya es calculem que començarà a aplicar-se a partir del 2027.
Un aspecte rellevant és que el cribratge no substitueix altres formes de vigilància, però sí que les complementa. Encara avui persisteix la idea que l’autoexploració és suficient per detectar el càncer de mama. No obstant això, aquesta no permet identificar lesions molt petites o profundes. “Amb el cribratge el que busquem és avançar-nos al moment en què el tumor es podria notar; detectar-lo abans és el que marca la diferència”, subratlla Grau.
Hàbits saludables: la mesura més efectiva per reduir el risc de càncer
Més enllà de les proves diagnòstiques, els especialistes coincideixen que la prevenció també passa per mantenir hàbits de vida saludables. Una dieta equilibrada rica en fruites i verdures, l’activitat física regular, evitar el tabac i reduir el consum d’alcohol són factors que contribueixen a disminuir el risc de desenvolupar aquests càncers. Tot i això, cap mesura és infal·lible, i per això el cribratge continua sent imprescindible.
Malgrat els seus beneficis demostrats, la participació en els programes de cribratge encara no és òptima. Hi ha persones que no hi formen part per desconeixement, per por o per manca de temps. Incrementar la participació és un dels grans reptes del sistema sanitari, ja que l’efectivitat del cribratge depèn en gran part de l’adhesió de la població.
En definitiva, el cribratge no només permet detectar el càncer abans, sinó també prevenir-lo en alguns casos. És una eina senzilla, accessible i amb un impacte directe en la salut col·lectiva. Participar-hi és, en molts casos, una decisió que pot salvar vides.
