Què és l’estrès?
Tot i que de vegades pensem en l’estrès com una experiència negativa, en realitat és un procés adaptatiu i necessari. Nivells moderats d’estrès ens ajuden a millorar el rendiment en moltes tasques. Per exemple, poden augmentar la nostra capacitat mental o física, i això ens permet rendir millor en situacions com un examen, una entrevista de treball o una prova esportiva. Només quan l’estrès supera certs límits esdevé negatiu.
En relació amb la salut, el terme «estrès» es pot fer servir per referir-se a tant a la situació que el desencadena com a les respostes que es donen davant aquesta situació.
La interpretació de les situacions i la resposta d’estrès
No totes les situacions generen estrès, ja que aquest depèn en gran part de la manera com les interpretem. Molt sovint pensem que hi ha situacions que sempre causen estrès negatiu o que el provoquen en totes les persones. Tanmateix, aquesta resposta depèn de la valoració individual de cada situació.
Si una situació es percep com a important i amenaçant, apareix l’estrès negatiu. En canvi, si no es percep com a rellevant o amenaçant, no es genera aquesta resposta d’estrès. Això implica que una mateixa situació pot provocar o no estrès en funció de la valoració subjectiva de cada persona.
Com diferenciar l’estrès crònic de l’estrès puntual?
Davant d’una situació percebuda com a amenaçant, el cervell activa una sèrie de respostes fisiològiques i mentals que preparen el cos per reaccionar ràpidament. Per exemple, els músculs es tensen, el cor s’accelera (respostes fisiològiques) i augmenten l’atenció i la concentració (respostes mentals).
Aquestes respostes solen aparèixer davant situacions puntuals i duren minuts o hores, com en una entrevista o un examen (estrès agut). En canvi, quan les situacions estressants es mantenen durant setmanes o mesos, com pot passar amb una malaltia pròpia o d’una persona estimada, les respostes d’estrès s’activen de manera repetida i sostinguda (estrès crònic).
L’estrès crònic implica una activació continuada de l’organisme que pot generar canvis fisiològics amb impacte negatiu sobre la salut.
Quins són els símptomes físics i psicològics de l’estrès crònic?
L’estrès crònic es manifesta amb una combinació de símptomes físics i psicològics que poden persistir en el temps.
A nivell físic, pot provocar tensió muscular, cansament constant, alteracions del son o palpitacions. A nivell psicològic, és habitual experimentar ansietat, irritabilitat, dificultats de concentració o problemes de memòria.
Aquests símptomes poden aparèixer de manera progressiva i, sovint, es normalitzen o passen desapercebuts, fet que pot retardar la identificació del problema.
Efectes sobre la salut de l’estrès crònic
L’estrès crònic pot tenir conseqüències negatives sobre la salut, tant de manera directa (a través de mecanismes fisiològics) com indirecta (mitjançant canvis en el comportament).
Aquestes conseqüències es poden manifestar de diferents maneres:
- Efectes directes: pot afectar el sistema immunitari (les defenses del cos), fent que no funcioni de manera òptima i provocant que emmalaltim amb més facilitat o que la recuperació sigui més lenta.
- Efectes sobre les funcions cognitives: les respostes d’estrès sostingudes poden afectar l’atenció o la memòria i fer que, per exemple, oblidem seguir correctament un tractament mèdic.
- Canvis en el comportament: pot afavorir conductes no saludables, com el consum excessiu d’alcohol o altres substàncies.
Sovint, aquests efectes es combinen. Per exemple, l’estrès pot disminuir la gana però, alhora, augmentar el consum d’aliments poc saludables. És important tenir present que, en general, l’estrès no causa directament malalties, però pot empitjorar-ne l’evolució o dificultar la recuperació.
Tot i que l’estrès crònic no és una malaltia en si mateixa, està relacionat amb trastorns mentals com els trastorns adaptatius, la depressió o l’ansietat. En aquests casos, actua com un factor rellevant en l’aparició i evolució dels símptomes.
L’estrès crònic pot afectar la salut a llarg termini?
L’estrès crònic pot tenir un impacte significatiu en la salut a llarg termini si no es gestiona adequadament.
La seva persistència pot contribuir a problemes físics (com alteracions del sistema immunitari) i també a trastorns psicològics, afectant el benestar general i la qualitat de vida.
A més, pot influir en hàbits quotidians, com el son, l’alimentació o l’adherència als tractaments, cosa que pot agreujar problemes de salut existents.
Com reduir o gestionar l’estrès crònic de manera efectiva?
La gestió de l’estrès crònic es basa en actuar tant sobre les respostes d’estrès com sobre els factors que el generen.
Si predomina una sensació elevada d’activació (tensió, inquietud o intranquil·litat), poden ser útils tècniques com la relaxació, la respiració, la meditació o l’activitat física regular. En alguns casos, determinats fàrmacs (sempre sota supervisió mèdica) poden ajudar.
També és fonamental millorar els hàbits de vida, especialment l’alimentació i la qualitat del son
El suport social és un altre element clau. Mantenir el contacte amb familiars, amics o persones de confiança pot actuar com un factor protector que ajuda a reduir l’impacte de l’estrès.
Quan cal consultar amb un professional sanitari?
És recomanable demanar ajuda professional quan l’estrès és intens, persistent o interfereix en la vida quotidiana.
Un professional de la salut, com un psicòleg o psiquiatre, pot ajudar a identificar estratègies de gestió més efectives i a detectar possibles trastorns associats.
En situacions en què l’estrès és molt elevat i les mesures adoptades no són suficients, pot ser necessari valorar canvis en la situació estressant, sigui de manera temporal o definitiva.
Informació documentada per:
Miquel Àngel Fullana, Psicòleg, Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic Barcelona
