Dormir bé

Quan dormim, el cervell continua mostrant una intensa activitat i aprofita per fer tasques de “manteniment cerebral” com:

• Reparar i organitzar les connexions neuronals.
• Renovar proteïnes i receptors. 
• Eliminar substàncies de rebuig acumulades durant el dia.

Aquest “taller de manteniment i reparació cerebral” és clau per a la memòria, l’aprenentatge i la salut del cervell. 

Alguns sistemes neuronals que promouen la vigília es van apagant de manera progressiva, mentre que d’altres que indueixen el son s’activen de manera seqüencial. Perquè un sistema pugui predominar, l’altre ha de deixar d’actuar. 

Durant l’estat d’alerta, el cervell (l’escorça cerebral) es manté actiu gràcies a diversos neurotransmissors (substàncies químiques) com la hipocretina, la noradrenalina, l’adrenalina, la serotonina, la histamina i l’acetilcolina, que tenen una funció clau en el manteniment de la vigília. 

A mesura que augmenta la necessitat de dormir, s’acumulen substàncies com l’adenosina, l’hormona concentradora de melanina, el GABA i la glicina, que afavoreixen la inhibició dels sistemes de vigília i faciliten la transició cap al descans. 

El ritme circadiari és el rellotge biològic intern del cos que regula funcions com el son i la vigília, la temperatura corporal, la producció d'hormones i el metabolisme al llarg d'un cicle d’aproximadament 24 hores. Aquest ritme està influït principalment per la llum i la foscor de l'entorn. Aquest rellotge biològic (cadascú té el seu) està format per cèl·lules del cervell que es comuniquen per impulsos elèctrics. 

Cada 24 hores aquest rellotge biològic envia a la glàndula pineal una senyal perquè comenci a produir melatonina, hormona clau en la regulació del son, que augmenta quan es fa fosc afavorint la somnolència, i disminueix amb la llum del matí, facilitant el despertar. Aquest mecanisme està controlat per una estructura cerebral anomenada nucli supraquiasmàtic. 

La melatonina se sintetitza a través del triptòfan, un aminoàcid que s’ingereix amb els aliments. El triptòfan es transforma en serotonina que actua com a precursora de la melatonina i participa també en la regulació de la vigília i en l’inici del son. Quan la melatonina se sintetitza, s’allibera al sistema circulatori i es metabolitza amb rapidesa, sobretot en el fetge, i s’elimina per l’orina. 

Per contra, el cortisol presenta un ritme circadiari invers al de la melatonina: manté nivells baixos durant la nit i augmenta cap al matí facilitant el despertar i l’estat d’alerta. 

La hipocretina (oxerina) se sintetitza a l’hipotàlem i la seva funció és la de mantenir-nos desperts de forma sostinguda, és a dir, funciona com un “interruptor”. Quan hi ha un dèficit d’aquesta hormona la persona pot adormir-se de manera inesperada i entrar directament en la fase REM, una situació coneguda com a narcolèpsia. 

Altres factors, substàncies o hormones que regulen el son:

• Factors homeostàtics. Són els mecanismes que regulen la necessitat de dormir en funció del temps que portem desperts. Com més hores estem en vigília, més augmenta la pressió de son (per l’acumulació d’adenosina).
• Neurotransmissors. Són substàncies químiques del cervell que equilibren la vigília i el son. Alguns afavoreixen el estar desperts (com la hipocretina o la noradrenalina) i d’altres faciliten el son (com el GABA).
• Hormones i metabolisme energètic. Són molècules i hormones que connecten el son amb la gana (el balanç energètic del cos). La grelina augmenta amb la privació de son estimulant l’apetit, mentre que la leptina disminueix produint una sensació de sacietat. Aquesta mecanisme explica la relació entre manca de son i malalties com l’obesitat. 
• El magnesi. Tot i que no és una hormona, exerceix un paper modulador de la regulació del son ja que afavoreix la relaxació neuronal i muscular.