En una anàlisi recent, publicat a la revista Clinical Reviews in Allergy & Immunology, els investigadors revisen com la teràpia CAR-T, que ja es fa servir en oncologia, podria aplicar-se a malalties autoimmunitàries difícils de tractar, com el lupus, en què el sistema immunitari ataca teixits sans.
Què és la teràpia CAR-T i com funciona?
La teràpia CAR-T es basa en l’ús de limfòcits T del mateix pacient, que són modificats genèticament al laboratori perquè expressin un receptor quimèric (CAR). Aquest receptor permet reconèixer amb gran precisió una diana específica a la superfície d’altres cèl·lules.
En oncologia, aquesta estratègia ha transformat el tractament d’alguns càncers hematològics. En el context de les malalties autoimmunitàries, les CAR-T es poden dissenyar per atacar cèl·lules B que contribueixen al funcionament anormal de la resposta autoimmunitària. Aquestes cèl·lules, alterades en moltes malalties autoimmunitàries, tenen un paper central en la producció d’autoanticossos que ataquen els propis òrgans i mantenen la inflamació crònica.
Com pot millorar la teràpia CAR-T el tractament del lupus?
Els primers estudis en humans mostren que algunes persones amb lupus greu i resistent al tractament convencional poden aconseguir un estat de remissió sostinguda després de rebre aquest tipus d’immunoteràpia. A més, el perfil de seguretat observat fins ara indica menys efectes secundaris greus que en algunes aplicacions oncològiques.
Tot i que les dades encara són limitades, amb un temps curt de seguiment i es necessiten assajos clínics més grans, aquests avenços suggereixen que les cèl·lules CAR-T no només poden combatre càncers de la sang, sinó també reprogramar el sistema immunitari per tractar altres malalties complexes.
El lupus avui: tractaments disponibles i limitacions
El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmune crònica i molt heterogènia, en què una resposta immunitària desregulada provoca producció d’autoanticossos, inflamació sistèmica i dany progressiu a múltiples òrgans.
El tractament actual se centra a controlar l’activitat de la malaltia i prevenir les recaigudes mitjançant una combinació de tractaments:
- Antipalúdics com la hidroxicloroquina.
- Corticoides.
- Immunosupressors convencionals (metotrexat, micofenolat, azatioprina, ciclofosfamida) i teràpies biològiques dirigides principalment contra les cèl·lules B o les vies de les citocines, com belimumab o anifrolumab.
Tot i aquests avenços, una proporció significativa de pacients presenta una resposta insuficient o toxicitat acumulada, fet que manté la necessitat de noves estratègies terapèutiques més eficaces i duradores.
Més enllà del lupus: noves oportunitats de la teràpia CAR-T en altres malalties autoimmunitàries
La teràpia amb cèl·lules CAR-T ha mostrat avenços rellevants en altres malalties autoimmunitàries resistents al tractament.
- En l’esclerosi sistèmica s’ha descrit una reducció de l’activitat de la malaltia i una estabilització o millora de la funció d’òrgans afectats.
- En les miopaties inflamatòries idiopàtiques, els pacients tractats han presentat una millora de la debilitat muscular i dels paràmetres inflamatoris.
- En l’artritis reumatoide, la teràpia CAR-T s’ha associat a una reducció marcada dels danys a les articulacions en pacients amb malaltia molt resistent als tractaments convencionals.
- En la síndrome de Sjögren primària, s’ha vist una disminució de la simptomatologia sistèmica i una normalització de marcadors en sang.
En conjunt, la teràpia CAR-T representa una manera conceptualment nova de tractar les malalties autoimmunitàries greus. En lloc de suprimir el sistema immunitari de manera continuada, podria permetre’n una reprogramació profunda a través de les cèl·lules B i dels limfòcits T amb què aquestes han d’interaccionar.
Tot i que encara es troba en una fase inicial, aquesta estratègia obre la porta a un canvi de paradigma en el tractament del lupus i d’altres malalties autoimmunitàries resistents al tractament.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Manel Juan, Cap de Servei d'Immunologia del Clínic Barcelona.
Dr. Gerard Espinosa, metge internista, Servei de Malalties Autoimmunes, Director de Docència del Clínic Barcelona.
