Temes de Salut

Quin és l’impacte de la COVID-19 en pacients amb Esclerosi Múltiple?

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Multiple del Clínic ha realitzat un estudi per veure l’impacte que ha tingut la COVID-19 durant la primera onada en els maltats amb Esclerosi Múltiple que son controlats a la unitat. L´estudi, que va incloure més de 400 pacients, va mostrar una taxa major de contagis entre les persones amb EM que en la població general però, tot i això, la seva evolució va ser bona.  

Imatge d'arxiu de l'atenció a casos COVID-19 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Fotògraf Francisco Avia

S’ha demostrat que la síndrome respiratòria aguda greu que provoca el coronavirus té com a conseqüència una elevada mortalitat en persones vulnerables. És el cas de la les persones amb malalties cròniques, incloses les que són tractades amb teràpies immunosupressores. Els pacients amb Esclerosi Múltiple (EM) tenen un trastorn inflamatori crònic que generalment es tracta amb fàrmacs immunosupressors. A més, sovint tenen diverses malalties més, que també estan relacionades amb un pitjor pronòstic de la COVID-19.  

Actualment, no està clar si els pacients amb EM tenen una major susceptibilitat per desenvolupar la COVID-19, o una pitjor evolució en comparació amb la població general. De fet, alguns estudis fins i tot suggereixen que la immunoteràpia podria ser un factor protector.  Aquestes dades però, s’han obtingut sense comparar la incidència i la mortalitat per COVID-19 en pacients amb EM respecte a la població general. 

Per donar respostes a aquestes preguntes i , si cal, implementar estratègies de protecció, es va dur a terme un estudi transversal des de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Multiple. L'objectiu era comprovar quin havia estat l’impacte de la COVID-19 en els pacients amb esclerosi múltiple que són seguits en aquesta unitat

Per realitzar l’estudi es va enviar una enquesta per correu electrònic, es va fer una entrevista telefònica, i es van recollir les dades dels registres mèdics fins al juny del 2020.  

Es va analitzar la incidència acumulada de tots els casos COVID-19 en pacients amb EM des de l’inici de la pandèmia i es va comparar amb les estimacions per a la població general a Barcelona.  

Van completar l'enquesta un total de 407 pacients, la majoria dels quals eren dones. L’edat mitjana era de 48 anys, tenien EM recurrent-remitent i presentaven com a mínim una altra malaltia crònica.   

El nombre de casos confirmats de COVID-19 va ser 5 (1.2%) i de sospitosos 46 (11.3%). Així, la incidència de casos de COVID-19 confirmats va ser similar a la de la població general (1,27%), però quan es van considerar tots els casos, tant els confirmats com els sospitosos, la incidència va ser el doble en els malalts amb EM. Ara bé, la dada import va ser que la taxa de mortalitat no va ser significativament diferent al de la població general (1,9% vs 4.4%, respectivament).  

Així doncs, l’estudi conclou que tot i que va haver-hi una major incidència de la COVID-19 entre aquests pacients, però la majoria no van necessitar hospitalització i van tenir una bona evolució. Aquesta és una dada rellevant ja que es demostra que  la presència freqüent d’altres malalties cròniques i el tractament amb fàrmacs immunosupressors no són un factor de risc tan perillós com es creia, al menys en aquest grup de població. 

Informació documentada per: Dr. Albert Saiz, Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple, Hospital Clínic de Barcelona