Un projecte elaborat conjuntament amb

Diagnòstic del Càncer de Fetge

Temps de lectura: 3 min

Atès que el càncer de fetge no sol donar símptomes específics en les fases inicials i l'única possibilitat d'aplicar tractaments amb intenció curativa és diagnosticar la malaltia en una fase primerenca, quan encara no s'han produït símptomes, cal aplicar programes de diagnòstic precoç en aquells pacients que presenten risc de desenvolupar aquesta malaltia.

En el cas del carcinoma hepatocel·lular, el programa de cribratge es basa en la realització per part de personal expert d'una ecografia abdominal cada sis mesos.

La detecció d'un nòdul per ecografia obliga a realitzar diferents estudis complementaris per arribar a un diagnòstic definitiu, ja que en un elevat percentatge de persones el diagnòstic final d'aquests nòduls és el de carcinoma hepatocel·lular.

El diagnòstic d'aquest tumor es pot realitzar de dues formes:

Tomografia computada o ressonància magnètica. El diagnòstic per imatge es basa en la identificació d'un patró de captació de contrast molt característic, que si s'identifica permet el diagnòstic d'aquest tumor sense necessitat de realitzar una biòpsia. No obstant això, en una proporció rellevant de casos, les tècniques d'imatge no permeten realitzar un diagnòstic concloent i, en aquest cas, cal fer una biòpsia.

Estudi anatomopatològic d'una mostra de teixit obtinguda a través d'una biòpsia.

En el cas del colangiocarcinoma, encara que existeixen patrons d'imatge molt suggestius, a diferència del carcinoma hepatocel·lular, el diagnòstic no invasiu per imatge no és possible i el seu diagnòstic es basa en la confirmació del tipus de tumor a través d'una biòpsia.

Estadificació del Càncer de Fetge

El carcinoma hepatocel·lular s'assenta en la majoria dels casos sobre un fetge que té una malaltia crònica. Això determina que el pronòstic i les opcions terapèutiques depenguin estretament del grau d'afectació de la malaltia hepàtica subjacent. A més, és fonamental realitzar un estudi precís per avaluar l'extensió del tumor. El pronòstic depèn del nombre i mida de les lesions en el fetge i, en particular, si la malaltia s'ha estès fora de fetge o ha envaït els vasos sanguinis que irriguen el fetge (freqüentment la vena porta).

Finalment, cal avaluar si el pacient presenta símptomes específicament associats a una malaltia oncològica (major cansament de l'habitual, pèrdua de pes i/o gana), ja que la seva presència té gran impacte en el pronòstic.

Existeixen molts sistemes d’estadificació i avaluació pronòstica, però el més usat i el recomanat per les Societats científiques a Espanya i Europa és el sistema BCLC (Barcelona Clínic Liver Cancer), que va ser desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona.

El sistema BCLC reconeix cinc grans estadis de li malaltia:

Estadi molt inicial (BCLC 0). Constitueix un grup amb especial bon pronòstic que inclou pacients amb funció hepàtica conservada i sense símptomes que tenen tumors únics menors de dos centímetres i sense invasió vascular ni disseminació. Aquests pacients poden ser tractats mitjançant ablació percutània o resecció quirúrgica amb alta probabilitat de curació de la malaltia.
Estadi inicial (BCLC A). Són pacients sense símptomes, amb funció hepàtica conservada i amb un tumor solitari o un màxim de tres nòduls de fins a tres centímetres de diàmetre. En aquests pacients és possible aplicar tractaments amb intenció curativa com la resecció quirúrgica, l'ablació percutània i el trasplantament hepàtic. La supervivència esperada als cinc anys és de 50-75%.
Estadi intermedi (BCLC B). Són pacients amb tumors multinodulars, amb funció hepàtica i estat general conservat, però sense invasió vascular ni extrahepàtica. En aquests pacients el tractament de primera elecció és la quimioembolització (transarterial chemoembolization, TACE).

Estadi avançat (BCLC C). Són pacients amb funció hepàtica conservada, però que presenten un tumor amb invasió vascular i/o extrahepàtica o amb afectació lleu de l'estat general. Són pacients que es beneficien de tractaments sistèmics (teràpies dirigides).
Estadi terminal (BCLC D). Són pacients amb afectació severa de l'estat general i/o funció hepàtica compromesa sense opcions de trasplantament hepàtic. En aquests casos, es recomana tractament simptomàtic de suport.

En el cas del colangiocarcinoma, l'avaluació pronòstica es basa fonamentalment en si és o no factible la resecció quirúrgica. En cas que es pugui operar, el pronòstic depèn de l'extensió intratumoral (nombre i mida de les lesions) i la presència d'invasió de territori vascular i dels ganglis adjacents al fetge. Si no és operable, cal tenir en compte l'extensió del tumor fora del fetge.

Segueix llegint Tractament

Un projecte elaborat conjuntament amb