Diagnòstic del Càncer de Fetge

El carcinoma hepatocel·lular s'assenta en la majoria dels casos sobre un fetge que té una malaltia crònica. Això determina que el pronòstic i les opcions terapèutiques depenguin estretament del grau d'afectació de la malaltia hepàtica subjacent. A més, és fonamental realitzar un estudi precís per avaluar l'extensió del tumor. El pronòstic depèn del nombre i mida de les lesions en el fetge i, en particular, si la malaltia s'ha estès fora de fetge o ha envaït els vasos sanguinis que irriguen el fetge (freqüentment la vena porta). 

Finalment, cal avaluar si el pacient presenta símptomes específicament associats a una malaltia oncològica (major cansament de l'habitual, pèrdua de pes i/o gana), ja que la seva presència té gran impacte en el pronòstic. 

Existeixen molts sistemes d’estadificació i avaluació pronòstica, però el més usat i el recomanat per les Societats científiques a Espanya i Europa és el sistema BCLC (Barcelona Clínic Liver Cancer), que va ser desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona. 

El sistema BCLC reconeix cinc grans estadis de la malaltia:

• Estadi molt inicial (BCLC 0): Aquest grup té un pronòstic especialment favorable. Inclou persones sense símptomes, amb bona funció hepàtica, que tenen un únic tumor menor de dos centímetres, sense afectació dels vasos sanguinis ni disseminació del càncer. En aquestes persones és possible aplicar tractaments amb intenció curativa com la cirurgia, l’ablació i el trasplantament hepàtic, amb una alta probabilitat de curació.

• Estadi inicial (BCLC A): Són persones sense símptomes, amb funció hepàtica conservada i amb un tumor solitari o un màxim de tres nòduls de fins a tres centímetres de diàmetre. En aquests casos també es poden aplicar tractaments amb intenció curativa com la cirurgia, l’ablació i el trasplantament hepàtic. L’esperança de supervivència a cinc anys és del 50-75%.

• Estadi intermedi (BCLC B): Són persones amb diversos tumors al fetge, però amb un bon estat general i amb el fetge funcionant correctament. No hi ha afectació dels vasos sanguinis ni lesions fora del fetge. El tractament de primera elecció dependrà de si compleixen els criteris per a un trasplantament hepàtic. Si és una opció viable, és la primera que es considera. Si no és possible, les alternatives inclouen la quimioembolització (chemoembolització transarterial, TACE), la immunoteràpia o el tractament sistèmic.

• Estadi avançat (BCLC C): En aquest estadi, tot i que la persona té una bona funció hepàtica, el tumor afecta els vasos sanguinis, s’ha estès fora del fetge o pot haver-hi una afectació lleu de l’estat general. Aquestes persones poden beneficiar-se de tractaments com la immunoteràpia. Si aquesta no és possible, es poden considerar teràpies dirigides com a tractament sistèmic.

• Estadi terminal (BCLC D): En aquest estadi, les persones tenen un deteriorament sever de l’estat general i/o una funció hepàtica molt compromesa, fet que condiciona la possibilitat de rebre tractaments específics com el trasplantament hepàtic o el tractament directe del càncer. En aquests casos, es recomana un tractament simptomàtic i cures pal·liatives per mantenir la millor qualitat de vida possible.

En el cas del colangiocarcinoma, l’avaluació pronòstica es basa principalment en si és o no factible fer-ne la resecció quirúrgica. Si es pot operar, el pronòstic depèn de l’extensió del tumor (nombre i mida de les lesions) i de si hi ha afectació dels vasos sanguinis i dels ganglis limfàtics adjacents al fetge. Si no és operable, cal tenir en compte l’extensió del tumor fora del fetge per definir l’opció de tractament més adequada per a cada pacient.