Tractament del Càncer de Fetge

Aquest tipus d’intervenció no es pot realitzar en totes les persones, ja que sovint el tumor apareix en un fetge afectat per una cirrosi hepàtica. En aquests casos, no és possible fer reseccions àmplies a causa del risc que el fetge no funcioni correctament després de la cirurgia. Si el pacient presenta una cirrosi sense afectació de la funció hepàtica, cal fer una avaluació acurada per valorar el risc de descompensació hepàtica o de complicacions postoperatòries.

Un dels paràmetres que s’ha de tenir en compte en aquesta avaluació és la presència d’hipertensió portal (pressió elevada a la vena porta, que aporta sang rica en nutrients procedents de l’estómac i l’intestí). Aquest paràmetre està estretament relacionat amb el grau de fibrosi hepàtica i la gravetat de la cirrosi, i és fonamental per identificar els candidats ideals per a la resecció quirúrgica.

En casos ben seleccionats, la resecció hepàtica és molt segura (mortalitat perioperatòria inferior a l’1%) i ofereix una supervivència als cinc anys superior al 70% en persones afectades de carcinoma hepatocel·lular i del 40-50% en persones amb colangiocarcinoma. Tot i una selecció estricta dels candidats i els excel·lents resultats en termes de supervivència, la taxa de recurrència després d’una resecció completa és molt alta i pot arribar al 50-70% als cinc anys.

Fins ara, no existeix cap tractament que hagi demostrat ser eficaç per prevenir la reaparició del tumor. Per això, és fonamental fer un seguiment estret de totes les persones operades per càncer hepàtic, amb l’objectiu de detectar precoçment la recurrència tumoral i poder oferir tractaments addicionals eficaços.

En el carcinoma hepatocel·lular, el trasplantament de fetge és el tractament d’elecció en aquelles persones que tenen la funció hepàtica alterada i que presenten una càrrega tumoral limitada (aquesta depèn del nombre i la mida dels tumors). Està especialment indicat quan la funció del fetge no és suficient per permetre altres tractaments.

La possibilitat de realitzar un trasplantament hepàtic està limitada pel risc de recurrència del tumor, és a dir, que el tumor torni a aparèixer. Això obliga a seleccionar aquelles persones que realment es poden beneficiar del trasplantament. El risc de recurrència depèn principalment de l’extensió tumoral, sent més alt com més gran sigui el tumor o com més nòduls hi hagi. Això obliga a establir límits pel que fa al nombre i la mida de les lesions, i per tant, no tothom amb un carcinoma hepatocel·lular és candidat a trasplantament.

El trasplantament hepàtic té l’avantatge de ser un tractament molt eficaç per eliminar completament el tumor i, alhora, curar la malaltia hepàtica crònica subjacent. Com a contrapartida, un cop realitzat el trasplantament, és necessari prendre medicació de per vida per evitar el rebuig de l’òrgan trasplantat. Aquesta medicació no està exempta d’efectes secundaris a llarg termini i requereix un seguiment mèdic permanent.

El colangiocarcinoma suposa una contraindicació per al trasplantament hepàtic, donat l’alt risc de recurrència d’aquesta malaltia després del trasplantament. Només en casos molt seleccionats es pot considerar aquesta opció, sempre que els resultats siguin similars als obtinguts amb el carcinoma hepatocel·lular.

És el tractament d’elecció per a persones afectades per un carcinoma hepatocel·lular en estadi inicial en què la resecció quirúrgica no és possible o el trasplantament hepàtic està contraindicat.

L’ablació del tumor es pot fer mitjançant la instil·lació (introducció) directa al tumor de substàncies químiques, principalment etanol, o bé mitjançant la modificació de la temperatura intratumoral, com en el cas de la radiofreqüència o les microones. Una altra forma d’ablació és mitjançant la radioteràpia.

Actualment, l’ablació mitjançant radiofreqüència (RFA; radiofrequency ablation) és la tècnica de referència. Aquest tractament es fa guiat per ecografia i consisteix a introduir una sonda fina, similar a una agulla, a través de la pell fins al tumor. A continuació, es fa passar un corrent elèctric d’alta freqüència per l’extrem de la sonda, que escalfa el tumor i destrueix les cèl·lules canceroses. És un tractament molt segur, que només requereix un dia d’ingrés, i altament eficaç en tumors menors de tres centímetres, oferint fins i tot resultats similars a la resecció quirúrgica en persones amb tumors únics de dos centímetres.

La possibilitat de dur a terme aquesta estratègia terapèutica depèn fonamentalment de la localització del tumor i de les característiques del pacient. En algunes ocasions, no és possible o pot resultar arriscat accedir a la lesió, la qual cosa obliga a considerar altres opcions de tractament. Igual que amb la resecció quirúrgica, el principal inconvenient de l’ablació percutània és la gran probabilitat de recurrència, és a dir, que el tumor torni a aparèixer, fins i tot quan inicialment s’ha eliminat completament.

En el cas del colangiocarcinoma, també és possible fer una ablació en un grup concret de persones: aquelles amb tumors petits localitzats dins del fetge i per als quals la resecció quirúrgica no és factible.

La quimioembolització, també coneguda com a TACE (Transarterial Chemoembolization), és el tractament d’elecció per a les persones amb carcinoma hepatocel·lular en estadi intermedi i que no presenten alteració de la funció hepàtica.

Aquest procediment consisteix a injectar un agent quimioterapèutic directament dins el tumor o tumors, segons cada cas. A més, es bloqueja el flux arterial que “alimenta” el tumor mitjançant una substància coagulant, fet que ajuda a limitar-ne el creixement.

Aquest tractament sol requerir un ingrés hospitalari d’uns dos dies. Tot i que en general és ben tolerat, pot associar-se a efectes secundaris com dolor abdominal, febre, nàusees i vòmits durant els primers dies després del procediment. Habitualment, la TACE es repeteix diverses vegades, amb intervals de temps, per aconseguir la màxima eficàcia.

Com passa amb la resecció quirúrgica i l’ablació, el principal inconvenient de la TACE és que, malgrat una bona resposta inicial, la majoria de les persones experimenten una progressió de la malaltia. Per aquest motiu, és fonamental un seguiment estret en tots els casos.

En el cas del colangiocarcinoma, no s’ha demostrat la seva eficàcia, i per tant, no és un tractament recomanat.