18 de juny de 2019
Diagnòstic de la Degeneració Macular Associada a l’Edat
L’especialista pot sol·licitar una sèrie de proves indolores per sabre si existeix cap dany o alteració de la vista i/o als ulls, i que ajuden a realizar el diagnòstic de DMAE.
Examen d’agudesa visual. Mesura la capacitat per veure objectes a diferents distàncies.
Quadrícula d’Amsler. Paper quadriculat amb un punt en el centre que permet comprovar si es percep alguna línia ondulada o si desapareix.
Examen de dilatació ocular. El metge, per examinar l’interior de l’ull, necessita aplicar unes gotes que dilaten la pupil·la. L’efecte d’aquestes gotes pot durar entre 4 i 24 hores, depenent de la susceptibilitat del pacient.
Funduscòpia u oftalmoscòpia. Feix de llum que permet veure el fons de l’ull, és a dir, la retina, la coroides, els vasos sanguinis i el disc òptic.
Tomografia de coherència òptica (OCT per les seves sigles en anglès). Prova d’imatge que utilitza ones de llum per fer fotografies de la retina i, així, mapar i mesurar el seu gruixut.
Autofluorescència. Tècnica que ajuda a determinar l’àrea afectada amb atrofia de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) en pacients amb DMAE avançada en forma seca.
Fotografia del fons de l’ull. L’especialista utilitza una càmera especial per fotografiar la part posterior de l’ull.
Angiografia amb fluoresceïna. Prova que permet examinar el flux sanguini en la retina i la coroide, les capes més posteriors de l’ull.
Per què se’m dilaten les pupil•les?
La dilatació de la pupil·la és un procediment habitual en les revisions oculars. És una prova totalment indolora que permet a l’oftalmòleg examinar el fons de l’ull i determinar l’estat de la retina i del nervi òptic. Així, es poden diagnosticar diferents malalties oculars que en els seus primers estadis poden passar desapercebuts: degeneració macular, despreniment de retina, glaucoma, retinopatia diabètica…
Aquest procediment es realitza mitjançant l’aplicació d’unes gotes als ulls que actuen sobre els músculs de la pupil·la i provoquen la seva dilatació. Aquestes gotes poden ser de diferents tipus: unes estimulen i altres relaxen els músculs de l’iris que dilaten la pupil·la. En ocasions, s’utilitza sols un tipus d’aquestes gotes i, en altres, se n’utilitzen diferents de forma combinada, en funció del pacient i de l’objectiu de la dilatació que es realitzi.
És possible que aquestes gotes provoquin una lleugera picor just després de la seva aplicació, però és una sensació momentània que desapareix al poc temps. Un cop aplicades, és necessari esperar entre 20 i 45 minuts perquè la dilatació tingui efecte i l’oftalmòleg pugui iniciar l’examen ocular.
És important que el pacient tingui en compte que, un cop acabada la consulta, els efectes de les gotes dilatadores es mantindran durant unes hores. En concret, entre 4 i 24 hores o, inclús, més. Dependrà del tipus de gotes emprades i de la sensibilitat del propi pacient. És normal que la persona a la qual se li han dilatat les pupil·les tingui, durant aquest període de temps, una major sensibilitat a la llum i una visió borrosa. Tot i que aquests efectes desapareixeran de forma gradual a mesura que passen les hores, s’aconsella utilitzar ulleres de sol després de la dilatació i anar acompanyat a la consulta de l’oftalmòleg. Mai es deu conduir després d’una dilatació de la pupil·la.
En els nens, els efectes de la dilatació són més prolongats que en els adults. És normal que la visió borrosa i la sensibilitat a la llum els duri més temps que en els adults.
Informació documentada per:



Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.