4 de setembre de 2023
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Què és el Codi Ictus?
Temps de lectura: 3 min
El cervell és l’òrgan més sensible a la falta d’aportació sanguínia. Per aquesta raó, i per preservar-lo, és fonamental diagnosticar de forma precoç l’ictus i administrar un tractament específic que permeti restablir el risc i impedir que afecti a més teixit cerebral.
Una actuació ràpida en les primeres hores augmenta les possibilitats d’una major recuperació funcional i disminueix les seqüeles i la mortalitat.
A Catalunya s’ha desenvolupat una estratègia anomenada “Codi ictus” per assistir al pacient el més ràpid possible. Es tracta d’un protocol d’urgències que permet la identificació, notificació i trasllat dels pacients amb sospita d’ictus de forma ràpida al seu hospital de referència, on es realitza un diagnòstic precís i precoç per administrar el tractament més adequat en cada cas.
És crucial disminuir al màxim el temps que transcorre entre els primers símptomes i l’inici del tractament. En un ictus cada minut es perden 2 milions de neurones i 14.000 milions de connexions entre neurones (sinapsi).
Davant la sospita d’un ictus, el metge ha de fer una valoració molt precisa dels símptomes i descartar algunes malalties que puguin semblar un ictus sense ser-ho, com per exemple una disminució del nivell de sucre en sang (hipoglucèmia).
Les proves urgents serveixen per diagnosticar l’ictus i distingir entre un infart i hemorràgia. L’objectiu és dirigir el tractament inicial per limitar les seqüeles.
Les principals eines per al diagnòstic urgent de l’ictus són les tècniques de neuroimatge, com la tomografia computada (o TC cranial), o la ressonància magnètica (o RM cranial).
La realització de proves per visualitzar de forma directa els vasos sanguinis, com l’angiografia per tomografia computada (angio-TC). Una angiografia ofereix una imatge detallada del flux dels vasos sanguinis de l’organisme. En el cas d’una angio-TC cerebral permet la localització de l’oclusió o comprovar si la sang arriba de forma eficaç a totes les àrees del cervell.
Un cop diagnosticat l’ictus, en la majoria dels casos, es requereixen proves complementaries per esbrinar per què ha passat l’ictus. L’objectiu fonamental és guiar el tractament preventiu posterior a l’ictus i evitar que torni a ocórrer, ja que el tractament variarà en funció de la causa:
L’ecografia Doppler és un tipus d’ecografia que estudia el flux de sang que passa a través de les artèries i venes, i que permet determinar la quantitat, velocitat i consistència en un moment concret. Permet detectar alteracions, com les plaques d’arteriosclerosi, en les grans artèries (sobretot al coll) que porten la sang des del cor fins al cervell.
També se solen realitzar proves com l’ecocardiografia per estudiar alteracions anatòmiques del cor.
Es poden necessitar estudis del ritme cardíac com l’electrocardiograma o el Holter.
També es realitzen analítiques en les que es mesuren, entre altres, els nivells de sucre i colesterol, el nombre de plaquetes i d’altres cèl·lules sanguínies que poden afavorir la trombosi. De vegades, es realitzen analítiques més específiques per buscar tumors ocults, alteracions de la coagulació, que predisposen a trombosi, o canvis genètics que poden afavorir els ictus, entre altres.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Antonia Fernández
Infermera
Servei de Neurologia
Arturo Renú Jornet
Neuròleg
Servei de Neurologia
Xabier Urra Nuin
Neuròleg
Servei de Neurologia
Ángel Chamorro Sanchez
Cap de la Unitat de Malaltia Vascular Cerebral
Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 27 de desembre de 2022
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
