8 juliol de 2024
Tractament de l'Ictus
En funció del tipus d’ictus existeixen diferents formes d’abordar el tractament:
En el tractament d’un ictus isquèmic es distingeixen dues fases diferenciades:
- En un primer moment l’objectiu fonamental es restablir el flux sanguini el més aviat possible per aconseguir que la lesió cerebral tingui el mínim impacte possible (de forma col·loquial es diu que en la fase aguda és prioritari «apagar el foc»).
- En la segona etapa l’objectiu és evitar que el pacient torni a tenir un ictus, amb la qual cosa s’administra un tractament preventiu ajustat a la causa de l’ictus.
Durant les primeres hores de l’ictus el temps és decisiu ja que, de mitjana, cada minut que passa moren dos milions de neurones. Per això, els tractaments que permeten recuperar el flux sanguini s’han d’emprar fins a 24 hores després de l'ictus. Aquests tractaments són:
- Trombòlisi endovenosa. Consisteix en administrar a través de la vena una medicació que dissol el trombe.
- Trombectomia mecànica. Aquest tractament s’empra quan un trombe ha obstruït una de les artèries més grans que porta el flux sanguini al cervell. Consisteix en introduir catèters per l’artèria de l’engonal per arribar a l’artèria cerebral obstruïda i destapar-la.
El primer tractament eficaç en la fase aguda de l' ictus és l'administració d'un fàrmac trombolític que pot desfer el trombe i salvar part del teixit cerebral en risc de morir. Aquest tractament ha d'administrar-se en les primeres hores de l' ictus i en persones que no tenen contraindicacions per a rebre'l (sobretot situacions que augmentin el risc d'hemorràgia, ja que aquesta és la principal complicació del tractament trombolític).
En 2015 es van publicar cinc grans estudis a nivell mundial, un d'ells realitzat a Catalunya (REVASCAT), demostrant l'eficàcia de la trombectomia mecànica en pacients amb ictus greus provocats per l'oclusió d'una de les principals artèries del cervell. Aquest tractament consisteix en la introducció d'un catèter, en l'artèria inguinal o radial, el qual s'avança fins a l'artèria cerebral obstruïda amb l'objectiu d'aspirar el trombe o atrapar-lo entre les malles d'un stent, per a extreure'l de la circulació.
Aquest procediment s'ha de realitzar, de la forma més ràpida possible, en hospitals experimentats en el tractament d' ictus ja que, encara que hi ha pacients que es poden beneficiar fins a 24 hores després de l' ictus, l'eficàcia del tractament disminueix de manera dràstica amb el retard del mateix.
Actualment s'està estudiant si la trombectomia mecànica pot ser beneficiosa en més pacients amb ictus, en concret en pacients amb afectació clínica relativament lleu, o lesions cerebrals establertes, o oclusions d'artèries més distals de les habitualment tractades mitjançant aquesta tècnica.
Un cop el pacient està ingressat, i durant el temps que es realitzen les proves necessàries per conèixer l’origen de l’ictus, el tractament general inclou distintes estratègies: prevenció d’un nou ictus en els dies posteriors; control de la pressió arterial i dels nivells de glucosa; mantenir una oxigenació adequada de la sang; aportació de fluids i alimentació i prevenció i tractament de les complicacions associades a l’ictus.
Per a la prevenció de nous ictus s’utilitzen fàrmacs antiagregants que limiten l’activitat de les plaquetes –les cèl·lules sanguínies que inicien el procés de la coagulació– o fàrmacs anticoagulants, que suspenen algun dels passos posteriors del sistema de coagulació.
La pressió arterial es controla amb fàrmacs administrats per via intravenosa o per via oral, segons la pressió del pacient en cada moment. Els valors de pressió òptims varien en funció de l’extensió de l’ictus i de si l’artèria que ho ha ocasionat està oberta o continua obstruïda.
Un nivell alt de glucosa en sang s’associa amb una pitjor recuperació després de l’ictus. Per això, s’intenta mantenir en valors normals i s’evita el descens de glucosa, que també és perjudicial. Per aconseguir-ho, durant el període d’hospitalització, de vegades és necessari utilitzar fàrmacs com la insulina, inclús en persones que no la necessitaven abans de l’ictus.
Pel que fa a les complicacions associades a l’ictus, les més freqüents són les infeccions, ja siguin respiratòries o urinàries. Quan es diagnostica aquesta complicació és important tractar-la de forma ràpida amb els antibiòtics idonis.
En els ictus hemorràgics si el sagnat és a prop de la superfície del cervell, es pot realitzar una intervenció quirúrgica per evacuar la sang o tractar la lesió que hagi sagnat, com és el cas de malformacions vasculars. També és possible que el pacient necessiti una angiografia per reparar el vas sanguini danyat. Per exemple, en el cas que l'hemorràgia sigui secundària a un aneurisma, aquest es pot tapar mitjançant la col·locació d'uns filferros (coils) o mitjançant la col·locació d'unes pinces (clips) mitjançant cirurgia. Aquestes intervencions deixen la paret del vas lesionat fora de la circulació, de manera que s'evita que pugui tornar a sagnar.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 24 juliol de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
(*) Camps obligatoris
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.