Preguntes freqüents sobre Ictus

La majoria de fibres nervioses que surten del cervell i controlen diferents funcions del cos, es creuen a nivell cervical, per aquest motiu l'afectació pel que fa a mobilitat i sensibilitat passa en el costat oposat a l'hemisferi cerebral afectat.

En els ictus isquèmics, l’obstrucció d’una artèria es forma per la presència d’un trombe. La presència d’aquest i la possibilitat d’eliminar-lo per mitjà d’un fàrmac o una intervenció és important, sobretot, en les primeres hores després de l’ictus.

En els dies següents, el fet de què continuï el trombe ja és menys rellevant, i prenen més importància altres qüestions, com l’estat neurològic del pacient, l’aparició de complicacions o els resultats de les exploracions complementàries, orientades a identificar la causa de l’ictus i el tractament preventiu més idoni.

Aquells pacients amb pèrdues de sensibilitat o de força en un costat del cos, també poden patir dolor en aquesta zona. Això no significa que els músculs estiguin danyats.

La tomografia axial computada o TC és una prova diagnòstica que, a través de l'ús de raigs X, permet obtenir imatges radiogràfiques de l'interior de l'organisme en forma de talls transversals o, si cal , en forma d'imatges tridimensionals. L'exploració per TC és ràpida, indolora, no és invasiva i és precisa. En casos d'emergència, pot identificar lesions i hemorràgies internes prou ràpid com per ajudar a salvar vides.

La capacitat de recuperació després d'un ictus depèn de molts factors, però els principals són la gravetat de la lesió inicial i de les alteracions neurològiques que provoca l'ictus i l'edat. Per aquest motiu, les possibilitats de recuperació s'han de valorar en cada cas.
Com a dada orientativa la millora en la capacitat de la parla sol donar-se ja en el primer mes després de l'ictus, i la millora de la força i de la capacitat de caminar solen observar-se en els primers tres mesos de recuperació. Després d'aquest període de temps, segueix havent capacitat de millora, però els canvis ocorren de manera més lenta.

Una persona que ha tingut un ictus té més risc de tornar a patir-lo que la població en general. El risc depèn sobretot de la causa de l’ictus: són més freqüents els ictus relacionats amb l’arteriosclerosi greu de les principals artèries que els ictus originats per una fibril·lació auricular que ha originat un trombe en el cor. En qualsevol cas, si el pacient segueix uns hàbits de vida saludables i la medicació necessària, el risc de patir un nou ictus baixa de forma considerable.  

La recuperació del sistema nerviós és lenta, pel que és important tenir paciència, ser persistent i adoptar una actitud positiva durant la rehabilitació. S'ha descrit que la recuperació és més ràpida si: s'inicia de forma precoç, si és de major intensitat i si està ben estructurada per professionals de la salut, com fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals, entre d'altres professionals.

El contingut en vitamina K de la seva dieta pot interferir en l'eficàcia del tractament, i afavorir tant un excés com un defecte d'efecte anticoagulant. La major part de la vitamina K procedeix dels aliments d'origen vegetal, especialment hortalisses de color groc fosc o verdures de fulla verda (espinacs, bròquil, col, endívies, espàrrecs, etc.). Aquests aliments no estan prohibits però s'han d'evitar canvis importants en la dieta que puguin alterar el control de la coagulació.

En general, després de l'ictus, es recomana una alimentació basada en la dieta mediterrània, rica en fruita seca i oli d'oliva verge extra. Encara que l'oli d'oliva aporta més vitamina K que altres olis és el més saludable pel que fa a evitar malalties vasculars.

La tornada a casa normalment es realitza quan el pacient és mínimament autònom o depèn de la supervisió de familiars o cuidadors. Per minimitzar les seqüeles cal seguir amb la fisioteràpia al domicili o a l'ambulatori. Segons les seqüeles pot ser necessari readaptar part de l'habitatge (bany, accessos, baranes o altres mesures de seguretat, estris de cuina, etc). Hi ha ortopèdies

En aquelles persones que han tingut un ictus lleu la recuperació és pràcticament completa. En pacients amb ictus moderats o greus el grau de recuperació depèn de la mida i del lloc de la lesió, i és més difícil aconseguir una recuperació completa. L'evolució inicial també permet predir el pronòstic: conforme transcorre el temps i es realitza la rehabilitació es pot definir quin tipus de seqüeles poden aparèixer.

La normativa espanyola regula les capacitats psicofísiques necessàries per conduir vehicles després de patir accidents isquèmics transitoris i recurrents. Després d'un ictus, inclòs un accident isquèmic transitori, el pacient no ha de conduir durant els primers 6 mesos, a l'espera de la seva recuperació. A més, s'ha d'aportar un informe del neuròleg en el qual consti l'absència de seqüeles. Si el pacient està estable, sense l'aparició de més ictus durant el seguiment, i les seves seqüeles no limiten la capacitat de conduir, es recomana demanar un informe a l’especialista on consti aquesta informació i que siguin avaluats en un centre psicotècnic acreditat. Els pacients que tenen atacs isquèmics recurrents no se'ls permet conduir vehicles.

La sexualitat després d’un ictus pot veure’s alterada per factors físics, emocionals i també per la pròpia medicació, però amb adaptacions és possible mantenir una vida sexual satisfactòria. El control dels factors de risc, com seguir una dieta mediterrània, fer exercici regularment i deixar de fumar, pot millorar la funció sexual. També és clau la comunicació amb la parella i explorar formes d’intimitat adaptades a les noves necessitats. Si als 3-6 mesos persisteixen problemes, com la disfunció erèctil o la manca de desig, és recomanable consultar amb un professional per trobar solucions adequades.