Viure després d'un Ictus

Pèrdua de força, manca de coordinació o pèrdua del control de moviment. És una discapacitat secundària que tendeix a millorar, tot i que és possible que, malgrat la rehabilitació, la recuperació no sigui completa.

Propensió a caure. S’aconsella exercitar i enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri. També és important identificar i modificar aquells aspectes de la llar que poden suposar un major risc de caigudes: treure catifes, emprar cadires a la banyera o a la dutxa, usar agafadors i barres de bany i fer servir sabates amb sola antilliscant.

Trastorns visuals. De vegades, es produeix una pèrdua de visió de la meitat del camp visual, anomenada hemianòpsia. Amb un poc d’entrenament es compensa girant el cap per mirar cap al lloc afectat.

Trastorn al llenguatge. El logopeda s’encarregarà de valorar i rehabilitar, en els casos en què sigui possible, les alteracions del llenguatge que es produeixen després d’un ictus.

Espasticitat. Consisteix en una contracció permanent de determinats músculs. Això pot ocasionar rigidesa, dolor, contractures i dificultar alguns moviments.

Trastorn de la sensibilitat. Es manifesta com a formigueig, sensacions desagradables o manca de sensibilitat al tacte.

Dolor superficial. Provoca una sensació de cremor o punxada que empitjora amb el tacte, l’aigua o els moviments i que es coneix com a dolor central. Alguns antidepressius i anticonvulsionants són eficaços per controlar aquest tipus de dolor. Les persones que han patit un ictus també poden tenir dolor en l’espatlla del braç paralitzat. Durant els episodis de dolor es pot emprar algun analgèsic simple, però si el dolor es manté cal consultar a l’especialista.  

Disfàgia o dificultat per empassar. És una de les complicacions més comunes després d’un ictus, per això sempre es realitza un cribratge durant l’hospitalització. Per assistir el pacient amb disfàgia, es poden modificar la dieta, ajustar la textura dels aliments o emprar tècniques d’alimentació segures si és necessari. L’educació sanitària a l’alta és fonamental per prevenir complicacions en aquests pacients. És important que, després de l’alta, un logopeda realitzi la rehabilitació i reavaluació de la disfàgia del pacient.

Incontinència urinària. Acostuma a ser una afectació transitòria, tot i que pot mantenir-se en pacients amb seqüeles importants. Si en el moment de l’alta encara persisteixen els problemes, és important consultar amb els professionals sanitaris sobre el tractament i la gestió de la incontinència.  

Alteracions de l’estat d’ànim durant la convalescència, la rehabilitació i inclòs una vegada superat. Depressió, apatia, irritabilitat o labilitat emocional (passar del plor al riure sense motiu, plorar o riure’s sense causa aparent) són seqüeles de l’ictus. En qualsevol cas, si es creu que la persona presenta alguna alteració de l’estat d’ànim cal consultar amb els professionals sanitaris.

Deteriorament cognitiu (disminució de la memòria, atenció, orientació, dificultat en la planificació i organització en les tasques). Tot i que aquest deteriorament pot millorar amb el temps, en els casos en els que afecti a la recuperació, és probable que es necessiti consultar  amb un especialista.

Alimentació saludable. Mantenir una dieta saludable és fonamental per a la prevenció tant primària com secundària de l’ictus. S’ha demostrat que seguir una dieta mediterrània disminueix el risc de patir-ne. Aquesta dieta es caracteritza per ser rica en fruites i verdures, oli d’oliva verge, cereals integrals, llegums, fruits secs i greixos insaturats. És important evitar el consum de sal, carns processades i begudes ensucrades.

Evitar l’obesitat i realitzar exercici físic. Fer exercici físic és crucial tant per prevenir l’ictus com per recuperar-se’n. L’exercici millora la capacitat funcional, la qualitat de vida i redueix el risc de malalties cardiovasculars (disminueix la tensió arterial i els nivells de sucre en sang). En la mesura del possible, es recomana fer exercici físic aeròbic d’intensitat baixa a moderada (caminar, córrer, anar en bicicleta, ballar, nedar) entre 3 i 5 dies a la setmana, amb sessions d’entre 20 i 40 minuts. També és important combinar-ho amb exercici de força muscular unes 2 vegades per setmana.

Deixar de fumar. Abandonar l’hàbit de fumar després d’un ictus representa múltiples beneficis per a la salut, tant a curt com a mitjà termini, i redueix el risc de patir un altre ictus o alguna altra malaltia cardiovascular. Entre els beneficis a curt termini: millorarà el sentit del gust i de l’olfacte, es fatigarà menys en fer activitats, i estalviarà diners, entre molts altres. El risc d’ictus es redueix a la meitat després d’un any d’haver deixat de fumar i, als cinc anys de l’abandonament del tabac, el risc s’equipara al de les persones no fumadores. Als centres d’atenció primària hi ha equips de professionals que poden ajudar el pacient a deixar de fumar.

Fàrmacs. El tractament preventiu amb fàrmacs no sempre és el mateix i cal ajustar-lo a la causa de la malaltia responsable de l’ictus. Existeixen dos grans grups de fàrmacs per reduir la tendència a la trombosi:  

• Antiagregants plaquetaris. Són fàrmacs que inhibeixen la funció de les plaquetes, que són cèl·lules de la sang implicades en la formació dels trombes i les plaques en les parets de les artèries. L’antiagregant plaquetari més emprat és l’àcid acetilsalicílic o Aspirina®.

• Anticoagulants. Els anticoagulants són un altre tipus de fàrmacs que inhibeixen a unes substàncies anomenades factors de coagulació. L’anticoagulant més utilitzat a Espanya és Sintrom®, que requereix uns controls periòdics per determinar el control de la coagulació i les dosis idònies per a cada pacient. En els últims anys s’han comercialitzat tres fàrmacs anticoagulants que tenen la mateixa funció que Sintrom® i s’administren en dosis fixes sense controls de l’efecte anticoagulant.
• Fàrmacs per controlar la hipertensió arterial, la diabetis i la hipercolesterolèmia. De vegades, és necessari prendre fàrmacs específics per aconseguir que la pressió arterial estigui en valors normals (al menys per davall de 14/9), així com els nivells de sucre en sang (glucèmia) i de colesterol.