Què és la Paràlisi Supranuclear Progressiva(PSP)?
La paràlisi supranuclear progressiva (PSP) és una malaltia del cervell que afecta sobretot el moviment, l’equilibri, la mirada, i a llarg termini, al pensament i comportament. També es coneix com a síndrome Steele – Richardson – Olszewski.
La malaltia de Paràlisi Supranuclear Progressiva en primera persona
La paràlisi supranuclear progressiva (PSP) és una malaltia del cervell que afecta sobretot el moviment, l’equilibri, la mirada, i a llarg termini, al pensament i comportament. També es coneix com a síndrome Steele – Richardson – Olszewski.
Forma part del grup dels parkinsonismes atípics, perquè comparteix alguns símptomes i biologia amb el Parkinson i amb l’Alzheimer. Malgrat ser menys freqüent que aquestes, la seva prevalença i gravetat són comparables a les de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
Les zones del cervell que es veuen especialment afectades en el PSP són el tronc de l’encèfal, el cerebel, l’escorça cerebral i els ganglis basals. Aquestes àrees són fonamentals per al control del moviment, l’equilibri, la mirada i altres funcions importants.
En aquesta malaltia es produeix una degeneració progressiva de neurones. Amb el pas del temps, aquestes cèl·lules deixen de funcionar correctament i poden acabar morint.
Actualment, se sap que aquest procés està relacionat amb una alteració d’una proteïna anomenada tau, que es troba de manera natural a les neurones i a les cèl·lules que les donen suport. En el PSP, aquesta proteïna s’acumula de manera anòmala dins de les cèl·lules, formant acúmuls.
Aquesta acumulació pot interferir en el funcionament normal cel·lular i contribuir al deteriorament i a la mort de les neurones. La pèrdua progressiva d’aquestes cèl·lules és la que explica l’aparició i evolució dels símptomes de la malaltia.
A quantes persones afecta?
La PSP és una malaltia poc freqüent, però probablement més habitual del que es pensava.
Es calcula que afecta entre 2 i 5 persones de cada 100.000 habitants. Apareix, sobretot, a partir dels 50 anys, i és més freqüent després dels 60. Afecta homes i dones per igual.
Alguns estudis recents suggereixen que molts casos no es diagnostiquen, perquè sovint es confon amb altres malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o problemes vasculars del cervell.
Proves per diagnosticar la PSP
A més de la valoració clínica, s’usen proves complementàries per diagnosticar la PSP i descartar altres malalties:
Anàlisis de sang i altres proves de laboratori, per descartar causes genètiques, metabòliques o altres malalties neurodegeneratives.
Proves d’imatge del cervell, com la ressonància magnètica (RM), l’SPECT o el PET, que aporten informació sobre el funcionament del cervell.
Aquestes proves no confirmen la PSP per si soles, però ajuden a reforçar el diagnòstic i a evitar confusions amb altres malalties.
Contingut relacionat
Informació documentada per:
Publicat: 3 març de 2026
Actualitzat: 3 març de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
