Què és la Paràlisi Supranuclear Progressiva(PSP)?
La paràlisi supranuclear progressiva (PSP) és una malaltia del cervell que afecta sobretot el moviment, l’equilibri, la mirada, i a llarg termini, al pensament i comportament. També es coneix com a síndrome Steele – Richardson – Olszewski.
La malaltia de Paràlisi Supranuclear Progressiva en primera persona
La paràlisi supranuclear progressiva (PSP) és una malaltia del cervell que afecta sobretot el moviment, l’equilibri, la mirada, i a llarg termini, al pensament i comportament. També es coneix com a síndrome Steele – Richardson – Olszewski.
Forma part del grup dels parkinsonismes atípics, perquè comparteix alguns símptomes i biologia amb el Parkinson i amb l’Alzheimer. Malgrat ser menys freqüent que aquestes, la seva prevalença i gravetat són comparables a les de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
Les zones del cervell que es veuen especialment afectades en el PSP són el tronc de l’encèfal, el cerebel, l’escorça cerebral i els ganglis basals. Aquestes àrees són fonamentals per al control del moviment, l’equilibri, la mirada i altres funcions importants.
En aquesta malaltia, les neurones d’aquestes regions no funcionen correctament. D’una banda, produeixen menys neurotransmissors, que són les substàncies químiques que permeten que les neurones es comuniquin entre elles. D'altra banda, també disminueix el nombre de receptors, que són com petites “portes” situades a la superfície de les neurones, que reben aquests missatges químics i permeten queel senyal transmès continuï.
Quan hi ha menys neurotransmissors o menys receptors, la comunicació entre les neurones no es fa de manera adequada. Això provoca que l’impuls nerviós no es transmeti correctament i explica molts dels símptomes d’aquesta malaltia.
A quantes persones afecta?
La PSP és una malaltia poc freqüent, però probablement més habitual del que es pensava.
Es calcula que afecta entre 2 i 5 persones de cada 100.000 habitants. Apareix, sobretot, a partir dels 50 anys, i és més freqüent després dels 60. Afecta homes i dones per igual.
Alguns estudis recents suggereixen que molts casos no es diagnostiquen, perquè sovint es confon amb altres malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o problemes vasculars del cervell.
Proves per diagnosticar la PSP
A més de la valoració clínica, s’usen proves complementàries per diagnosticar la PSP i descartar altres malalties:
Anàlisis de sang i altres proves de laboratori, per descartar causes genètiques, metabòliques o altres malalties neurodegeneratives.
Proves d’imatge del cervell, com la ressonància magnètica (RM), l’SPECT o el PET, que aporten informació sobre el funcionament del cervell.
Aquestes proves no confirmen la PSP per si soles, però ajuden a reforçar el diagnòstic i a evitar confusions amb altres malalties.
Informació documentada per:
Publicat: 3 març de 2026
Actualitzat: 3 març de 2026
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.