Causes de les Autolesions
No hi ha una única causa que expliqui per què les persones s'autolesionen. Les ANS es consideren una conducta d' afrontament que podria complir diferents funcions:
Funció social. L'autolesió també pot tenir una funció social amb la intenció de comunicar a altres persones que un se sent malament o influir en el comportament dels altres d'alguna manera. En aquesta funció s' englobarien les denominades trucades d' atenció, joc exploratori, imitació del grup social i fins i tot per formar part d' un grup. La influència de les xarxes socials i la primerenca edat de disposar de "smartphones" ha contribuït a un augment important de l'aparició d'autolesions en adolescència primerenca.
Regulació emocional. És la funció més comuna i és automàtica. Produeix la sensació de disminuir la intensitat emocional extrema, per la qual ajuda a alleujar sentiments d'ira, ansietat, frustració; per aquest motiu, de vegades es converteixen en una "solució ràpida" per deixar de sentir-se malament. El problema és que la sensació d'alleujament és temporal, i quan els sentiments desagradables reapareixen, la persona torna a autolesionar-se.
Necessitat de "sentir alguna cosa". De vegades es recorre a les autolesions quan l'individu experimenta una important dissociació o sentiments de buit. És freqüent que després de l'autolesió apareguin sentiments de culpa i vergonya. D'aquesta manera, s'estableix un cicle que és difícil trencar sense ajuda d'un professional.
Les ANS són un fenomen complex, perquè malgrat tenir un mateix resultat i expressió conductual (l'autolesió), la seva etiologia és molt variada. La majoria de persones solen tenir més d'una raó o motiu per autolesionar-se, i poden variar al llarg del temps.
Factors de risc de les Autolesions
Les autolesions ocorren amb més freqüència en:
Dones.
Adolescents.
Col·lectiu LGBTIQ+ (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals, Intersexuals, Queer i qualsevol altre tipus d'orientació sexual o identitat de gènere).
Persones que tenen amics o familiars que s'autolesionen.
Persones que han experimentat maltractament infantil.
Persones que han experimentat assetjament escolar.
Persones que consumeixen alcohol o drogues.
Persones amb trastorns psiquiàtrics com trastorn de personalitat límit, trastorn de la conducta alimentària o trastorn per estrès posttraumàtic.
Informació general de Salut Mental en la Infància i l'Adolescència
Consulta tota la informació relacionada amb Salut Mental en la Infància i l'Adolescència
Llegir mésInformació documentada per:

Publicat: 30 octubre de 2019
Actualitzat: 22 setembre de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.