Prevenció de les Autolesions

Identificar persones de risc i oferir-los estratègies per afrontar l'estrès i educació emocional. 

Programes de prevenció de l’assetjament escolar a les escoles.

Fomentar les relacions en família. Generar un ambient a casa de confiança. Realitzar activitats d'oci amb tots els membres de la família.

Fomentar les relacions socials. Moltes persones que s'autolesionen se senten soles i aïllades. Parlar amb persones que no s'autolesionen pot millorar les habilitats de relació i comunicació.

Sensibilitzar la població del problema. Per exemple, ensenyar als adults que treballen amb menors o adolescents com detectar les autolesions i com ajudar a la persona que el fa. Dissenyar programes que animin als adolescents a cercar ajuda. 

Supervisar i regular l'ús d'Internet en els adolescents.

Ensenyar als adolescents a tenir un pensament crític cap a les referències que hi ha a la música o les xarxes socials sobre les autolesions.

Parlar i expressar el malestar a un adult o amistat. Si un està sol, trucar o escriure a un/a amic/ga.

Distreure's. Una estratègia útil és la distracció o buscar alguna cosa per fer que sigui incompatible amb l'autolesió. Per a la majoria de les persones, el desig o impuls d'autolesionar-se dura uns pocs minuts. Si s'aconsegueixes no fer-ho, les ganes disminuiran. Es recomana fer una llista de coses que poden ajudar a distreure's, per exemple, escoltar música, mirar la tele, etc.

Poden ser coses que mantinguin la ment ocupada, que permetin experimentar altres sensacions fortes o realitzar activitats que et mantinguin actiu. És important saber que la tècnica de la distracció només serveix per afrontar la urgència, però no resol cap dels problemes que han portat al desig d'autolesionar-te. 

Fer activitats relaxants com donar una volta, ballar, fer exercicis de relaxació o prémer una pilota antiestrès.

Trobar una altra forma d'expressar els sentiments, com dibuixar o escriure un diari.

Realitzar alguna activitat que generi sensacions fortes si el malestar és molt intens. Per exemple, agafar uns cubells de gel a la mà, posar-se una goma de pèl al canell i jugar amb ella, posar-se alguna cosa picant a la boca, etc.  

Què fer

• Fer-li saber que li importa el que li està passant.
• Parlar de les autolesions amb calma i sense jutjar, escoltant la persona, sense simplificar el problema o intenta resoldre'l. És important que la persona que s'autolesiona se senti escoltada.  
• Obtenir informació sobre les autolesions i de com actuar.
• Sol·licitar l'ajuda d'un professional i animar-lo a deixar-se ajudar.  
• Ser pacient amb el procés terapèutic. 
• Si es tracta de fills/es, és important augmentar la supervisió per part de la família i consultar de manera preferent amb el seu metge o pediatre.  
• Retirar del seu abast els objectes potencialment de risc amb els quals es pot lesionar (tisores, cutters...).

Què evitar

• Ignorar les autolesions.
• Tractar de ser el seu terapeuta.
• Enfadar o castigar, ja que és probable que això li faci sentir pitjor. Autolesionar-se és una conducta apresa, i per tant, modificable i substituïble per altres formes de canalitzar els sentiments més adaptatius. 
• Fer-li prometre que no tornarà a autolesionar-se.
• Sentir-se culpable de les autolesions o pensar que és el responsable de parar-les.