Temes de Salut

8 de cada 10 pacients COVID-19 presenten símptomes a llarg termini

El COVID persistent ja està definit com a malaltia per a la OMS i sol aparèixer tres mesos després de l’inici de la infecció.

Els estudis mostren que el 80% dels pacients infectats per SARS-CoV-2 desenvolupen un o més símptomes a llarg termini.

Més de la meitat va presentar fatiga com a símptoma més comú, seguit de mal de cap i problemes d’atenció.

El 80% dels pacients infectats per SARS-CoV-2 van desenvolupar un o més símptomes a llarg termini y la fatiga és el més comú

Diversos estudis confirmen que la COVID-19 és una malaltia multiorgànica amb un ampli espectre de manifestacions, que persisteixen de 14 a 110 dies després de la infecció. Un article publicat a Nature Medicine va observar que el 80% dels pacients infectats per SARS-CoV-2 van desenvolupar un o més símptomes a llarg termini, entre els més, comuns: fatiga (58%), mal de cap (44%), problemes d’atenció (27%), pèrdua de cabell (25%), dispnea (24%) i ansietat i depressió (13%). 

Les conseqüències més habituals a nivell pulmonar són la sensació d’ofec i la disminució de l’oxigen en sang, que comporten dificultat per a l’exercici físic i altres activitats. També s’observen alguns casos de trombosi, que per ara es tracten amb anticoagulants orals i heparina. Des del punt de vista cardiovascular, les seqüeles a llarg termini inclouen fibrosi de miocardi, arrítmies i taquicàrdia.

A més, el Sars-Cov-2 és un virus que té un abast generalitzat, i també afecta al cervell. Els efectes neuropsiquiàtrics més habituals són fatiga, dolor muscular, mal de cap, i boira mental. També hi ha casos de  disfunció autonòmica, que és l’alteració del sistema nerviós autònom que controla les funcions involuntàries dels òrgans interns. Segons els nervis afectats pot ocasionar marejos, dificultats per digerir aliments, incontinència urinària, disfunció erèctil, entre altres.

 Els casos d’ansietat, depressió, alteracions del son, i trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) dificulten portar una vida normal i són també bastant freqüents. Encara no se sap si són deguts al confinament i l’aïllament social o per la infecció viral i la resposta immunitària desencadenada per combatre el virus, que podria afectar a zones del cervell i propiciar aquests símptomes.

Al ser un virus sistèmic, hi ha episodis de dany agut al ronyó perquè la taxa de filtració d’aquest es veu reduïda fins a 6 mesos després de la infecció. A nivell endocrí s’observen casos nous de diabetis o l’empitjorament d’alguns casos diagnosticats. Des del punt de vista digestiu, el virus també altera la microbiota intestinal: produeix una disminució dels microorganismes beneficiosos. Els efectes a nivell dermatològic són bàsicament la pèrdua de cabell en el 25% dels infectats per COVID-19.

Aquests efectes es poden produir independentment de la gravetat de la infecció inicial i són molt més comuns en persones de mitjana edat (entre 30 i 50 anys), i en dones més que en homes. Es creu que aquesta afectació major en dones es  perquè elles podrien tenir un sistema immunitari més reactiu. Els símptomes poden ser de nova aparició després de la recuperació de la malaltia o poden persistir des de l’inici d’aquesta, i poden oscil·lar o fins i tot produir recaigudes amb el pas del temps. 

Els factors que es creu que podrien contribuir a desenvolupar una COVID persistent són: el dany cel·lular que produeix el virus després de la infecció, tenir un sistema immunitari robust amb citocines inflamatòries (molècules del sistema immunitari que promouen la inflamació), i tenir un estat procoagulant induït pel SARS-CoV-2.

De moment, però, tot això són hipòtesis. Cal més evidència i investigació d’equips multidisciplinaris per comprendre les causes que provoquen aquests efectes a llarg termini. Falta informació sobre els mecanismes que es desencadenen per a millorar l’anàlisi i el tractament d’una simptomatologia tant diversa, i així poder desenvolupar mesures preventives i de rehabilitació. A escala global, aquesta pandèmia demostra que aquests casos continuaran augmentant. L’Hospital Clínic de Barcelona ha creat una consulta específica per a atendre tots aquests pacients, estudiar com evolucionen al llarg del temps i oferir-los tractament per pal·liar les seqüeles que presenten.