Temes de Salut

Quins factors estan associats a una major mortalitat en els pacients amb COVID-19 ingressats a l’UCI?

Una investigació, liderada pel Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha estudiat quines eren les característiques dels pacients amb COVID-19 ingressats a l’UCI de més de trenta hospitals d’Espanya. L’edat i una major puntuació en les escales clíniques van ser els factors que més van influir en una pitjor evolució d’aquests pacients.

Imatge d'arxiu de l'atenció a pacients COVID-19 a l'Àrea de Vigilància Intensiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. Fotògraf Francisco Avia

Com s’ha observat en altres estudis, molts dels pacients infectats per la COVID-19 ingressats en les UCI presenten una situació clínica extremadament greu, associada, sovint, a fallades en altres òrgans, a més a més dels pulmons, o a infeccions secundàries. No obstant això, fins el dia d’avui, no s’havia fet un seguiment exhaustiu de l’evolució clínica d’aquests pacients, incloent-hi complicacions mèdiques o necessitats de suport com la ventilació mecànica.  

Aquest estudi, liderat pel Servei d’Anestèsia i l’Àrea de Cures Crítiques de l’Hospital Clínic de Barcelona, descriu l’evolució clínica, el tractament rebut, els resultats i els factors de risc de mortalitat a l’UCI dels pacients crítics de COVID-19 ingressats en diferents UCI del territori espanyol. L’objectiu principal era determinar els factors de risc de mortalitat a l’UCI d’aquests pacients.  

Es va realitzar el seguiment de pacients crítics de COVID-19 ingressats en  30 UCI de diferents hospitals d’Espanya i Andorra. Es va incloure als pacients ingressats entre el 12 de març i el 26 de maig de 2020. Durant aquest període es van registrar tot tipus de dades sobre aquests pacients, com els símptomes, els fàrmacs que estaven rebent, si manifestaven o no complicacions mèdiques i infeccioses, etc. Amb totes aquestes dades es van realitzar estudis estadístics per comparar als pacients morts i els pacients donats d’alta, i, així comprovar quins factors determinaven una pitjor evolució.  

Es va incloure un total de 663 pacients i el percentatge de mortalitat a l’UCI va ser del 31%, és a dir, 203 pacients. Una de les característiques que es va observar que era més rellevant per a una pitjor evolució va ser nivells baixos d'oxigen en sang. Els pacients que no van sobreviure estaven més hipoxèmics, és a dir, tenien una menor concentració d'oxigen en sang.  

A més a més, les complicacions van ser més freqüents en els no supervivents, entre aquestes, les més comunes van ser la síndrome del destret respiratori agut, la insuficiència renal aguda i el xoc sèptic (infecció en la sang que causa fallada d’òrgans).  

L’anàlisi estadística de les dades va reflectir que l’edat dels pacients estava associada a la mortalitat, de forma que per cada any augmentava el risc de mort en un 1%. D’altra banda, també es va comprovar que un bon predictor de mortalitat era l’increment de puntuació en l’escala PACHE II (Acute Physiology And Cronic Health Evaluation). Aquesta escala permet quantificar la gravetat de la malaltia a través de determinades variables fisiològiques del pacient.  

La conclusió de la investigació va ser que la majoria dels pacients crítics amb COVID-19, eren homes amb altres malalties cròniques com hipertensió, obesitat i diabetis, la qual cosa està en línia amb els estudis previs. Pel que fa al risc de mortalitat, era major en pacients amb nivells d’oxigenació més baixos i també en els que van necessitar ventilació mecànica. Les complicacions més comunes van ser la insuficiència respiratòria i la insuficiència renal aguda, i ambdues suposaven un risc incrementat de mortalitat que, tenint en compte dades totals de les UCI analitzades, va ser del 31%. Es va observar que aquests valors de mortalitat eren similars als obtinguts en registres previs en pacients crítics amb insuficiència respiratòria aguda, encara que aquesta insuficiència no fos provocada per la COVID-19.  

Informació documentada per: Dr. Carlos Ferrando, Servei d’Anestèsia, Cap de la Unitat de Cures Intensives Quirúrgiques (UCIQ) de l’Hospital Clínic de Barcelona