Viure amb Insuficiència Renal Crònica
Adoptar un estil de vida saludable és una part essencial de la cura de les persones amb malaltia renal crònica (ERC). Els hàbits saludables ajuden a millorar el control de la malaltia, a reduir el risc de complicacions, especialment cardiovasculars, i a mantenir una millor qualitat de vida a llarg termini.
Les principals recomanacions inclouen:
No fumar, ja que el tabac accelera la progressió del dany renal i augmenta de manera significativa el risc cardiovascular.
Mantenir un pes adequat, mitjançant una alimentació equilibrada i activitat física regular, per reduir la sobrecàrrega sobre el ronyó i el sistema cardiovascular.
Controlar la ingesta de sal, limitant el consum d’aliments processats i preparats, per afavorir un millor control de la pressió arterial i evitar la retenció de líquids.
Mantenir una activitat diària regular, adaptada a la capacitat de cada persona, evitant el sedentarisme i promovent la mobilitat.
Seguir controls mèdics periòdics, que permeten detectar de manera precoç possibles complicacions i ajustar el tractament de manera individualitzada.
Mantenir un ritme de son regular.
Prendre la medicació segons indicació.
Mantenir una comunicació fluida amb familiars i cuidadors.
El compromís amb aquests hàbits, juntament amb el seguiment per part de l’equip sanitari, forma part d’un abordatge integral i preventiu de l’ERC, centrat en la salut global i el benestar de la persona.
La nutrició és un pilar fonamental en el maneig integral de la malaltia renal crònica (ERC). Els ronyons tenen un paper essencial en la regulació de l’equilibri d’aigua, minerals i productes de rebuig; quan la seva funció disminueix, cal adaptar l’alimentació per reduir la progressió del dany renal, prevenir complicacions i mantenir un bon estat nutricional. Una alimentació adequada, individualitzada i supervisada per professionals especialitzats contribueix de manera decisiva al control dels símptomes i a la millora de la qualitat de vida de les persones amb ERC.
Els aspectes a tenir en compte de l’alimentació en l’ERC són els següents:
Aport energètic. És fonamental assegurar un aport calòric adequat per evitar la pèrdua excessiva de pes, la debilitat muscular i la malnutrició, especialment en fases avançades de la malaltia.
Proteïnes. La quantitat de proteïnes s’ha d’ajustar a l’estadi de l’ERC:
Sodi (sal). La reducció del sodi és clau per al control de la pressió arterial i per evitar la retenció de líquids, l’edema i la sobrecàrrega cardiovascular.
Potassi. El consum de potassi s’ha d’ajustar de manera individual segons els resultats analítics i l’estadi de la malaltia. En fases avançades, pot ser necessari limitar els aliments rics en potassi per prevenir la hiperpotassèmia.
Fòsfor. És important moderar la ingesta de fòsfor per prevenir alteracions òssies i cardiovasculars. Es recomana reduir el consum de lactis i aliments processats, prioritzant aliments frescos i naturals.
Líquids. La ingesta de líquids s’ha d’adaptar a cada pacient, especialment en persones en hemodiàlisi, per evitar la sobrecàrrega hídrica i les seves complicacions.
L’educació nutricional continuada i el seguiment periòdic permeten ajustar la dieta a l’evolució de la malaltia i a les necessitats individuals, formant part essencial d’una atenció integral i personalitzada en l’ERC.
- Pukono: eina per identificar aliments adequats segons el contingut de potassi i fòsfor. Fundació Althaia – Barcelona.
- RecuerdaMed: permet controlar la medicació, registrar horaris i detectar duplicacions.
La pràctica regular d’exercici físic és una eina fonamental en el maneig integral de la malaltia renal crònica (ERC). Contribueix a millorar la capacitat cardiorespiratòria, la força muscular, la mobilitat, la qualitat del son i el benestar emocional.
En les persones amb ERC, l’exercici també ajuda a reduir els factors de risc cardiovascular, a mantenir l’autonomia funcional i a millorar la tolerància a les activitats de la vida diària.
L’activitat física adaptada i regular aporta múltiples beneficis:
- Increment de la força i la resistència muscular, afavorint la mobilitat i la independència.
- Disminució de la sensació de fatiga i millora de la capacitat funcional.
- Millor control de la pressió arterial i del perfil cardiovascular.
- Reducció del risc de caigudes, en millorar l’equilibri i la coordinació.
- Millora de l’estat d’ànim i del benestar emocional, reduint l’estrès i els símptomes d’ansietat o depressió.
L’exercici s’ha d’adaptar a l’edat, l’estadi de l’ERC i la situació clínica de cada persona. De manera general, es recomana:
- Caminar diàriament, idealment entre 30 i 45 minuts, ajustant el ritme a la tolerància individual.
- Reduir el sedentarisme, incorporant activitat a la rutina diària, com pujar escales o fer pauses actives.
- Entrenament de força entre 2 i 3 vegades per setmana, amb exercicis senzills per a grans grups musculars.
- Activitats aeròbiques, com caminar a pas lleuger, anar en bicicleta o nedar, sempre que no hi hagi contraindicacions.
- Valoració i supervisió mèdica prèvia en pacients fràgils, amb comorbiditats importants o amb limitacions funcionals.
La incorporació de l’exercici físic de manera progressiva i segura forma part d’una atenció integral i centrada en la persona, i contribueix de manera significativa a millorar la salut i la qualitat de vida en l’ERC.
- Hemodiàlisi: evitar la sobrecàrrega del braç amb fístula.
- Diàlisi peritoneal: precaució amb exercicis abdominals intensos.
- Trasplantament renal: progressió gradual i evitar la sobrecàrrega abdominal precoç.
La sexualitat pot veure’s afectada en persones amb malaltia renal crònica (ERC) a causa de factors físics, hormonals i emocionals. És un aspecte freqüent però poc consultat, i forma part integral de la qualitat de vida.
- En homes: disminució de la libido, disfunció erèctil i alteracions hormonals.
- En dones: menor desig sexual, sequedat vaginal i dificultat per assolir l’orgasme.
- Factors comuns: cansament, dolor, canvis corporals, estrès i efectes secundaris de la medicació.
La presència de catèters (peritoneal, hemodiàlisi) o cicatrius quirúrgiques pot generar rebuig corporal o inseguretat. La comunicació amb la parella i el suport emocional són claus per mantenir una vida íntima satisfactòria.
La malaltia renal crònica (ERC) no només té un impacte físic, sinó que també comporta canvis importants a nivell emocional i psicològic. L’adaptació a la malaltia pot afectar la vida personal, laboral, familiar i social, i és freqüent que apareguin emocions com l’ansietat, l’estrès, la tristesa o el desànim.
Aquestes reaccions emocionals són especialment habituals en moments clau, com l’inici de la diàlisi, els canvis en el tractament o després d’un trasplantament renal. Reconèixer-les i abordar-les de manera adequada forma part essencial de la cura integral de la persona amb ERC.
Les persones amb ERC poden experimentar, en diferents moments de l’evolució de la malaltia:
- Canvis d’humor o més irritabilitat.
- Dificultats per dormir o descans no reparador.
- Pèrdua d’interès en activitats que abans resultaven plaents.
- Por o preocupació pel futur i per l’evolució de la malaltia.
- Sensació de dependència o pèrdua d’autonomia.
Aquestes manifestacions no indiquen debilitat i no s’han de normalitzar com a “inevitables”, ja que poden i s’han d’abordar.
Existeixen diverses estratègies que poden ajudar a millorar el benestar emocional i la capacitat d’adaptació a l’ERC:
- Compartir dubtes, preocupacions i emocions amb l’equip sanitari, afavorint una relació de confiança i acompanyament.
- Fixar objectius realistes i assolibles, adaptats a la situació personal i al moment vital.
- Mantenir vincles socials actius, preservant les relacions familiars i socials sempre que sigui possible.
- Practicar exercici físic adaptat, que contribueix a millorar l’estat d’ànim i reduir l’estrès.
- Respectar horaris de descans i son, cuidant les rutines diàries.
- Identificar i limitar pensaments negatius repetitius, aprenent estratègies per gestionar-los.
- Sol·licitar suport de professionals especialitzats (psicologia, treball social, infermeria) quan el malestar emocional interfereix en la vida diària.
La cura de la salut emocional és una part fonamental del tractament de l’ERC i contribueix de manera decisiva a una millor adaptació, més autonomia i millor qualitat de vida.
Les persones amb ERC poden viatjar, tot i que cal planificar-ho segons el tractament rebut. Amb una organització adequada, la majoria de pacients poden gaudir de desplaçaments curts i llargs.
Pacients sense necessitat de diàlisi. Han de mantenir hàbits saludables, portar la medicació suficient i disposar d’un informe mèdic actualitzat. És útil portar resultats recents d’analítiques.
Pacients en hemodiàlisi. Poden rebre diàlisi en altres centres mitjançant coordinació prèvia. És imprescindible preparar:
- Informe mèdic actualitzat.
- Analítica recent (<30 dies).
- Última mesura de pes sec (pes corporal del pacient un cop s’ha eliminat l’excés de líquids amb la diàlisi).
- Medicació per a tot el viatge.
Pacients trasplantats. Es recomana evitar destinacions amb alt risc infecciós. Han de portar la medicació immunosupressora suficient i un informe clínic actualitzat.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
