Causes del Trastorn Depressiu
Tot i els innombrables esforços per conèixer les causes dels trastorns depressius, a dia d'avui, no hi ha una resposta.
El que sí es pot afirmar és que, a diferència de la idea àmpliament estesa en la societat, els trastorns depressius no són causats directament per la manca o escassetat de serotonina al cos. Se sap que ingerir aliments o productes químics que augmenten la quantitat de serotonina ala sang, no millora la malaltia depressiva.
En base a la prevalença superior en el sexe femení que en el masculí, també ha estat àmpliament estudiada la possible implicació causal d'algun factor hormonal en el desenvolupament d'un trastorn depressiu, però de moment tampoc aquesta via d'investigació ha donat resultats favorables.
Una altra via àmpliament explorada ha estat i és la possible existència d'una alteració biològica al cervell, però novament els resultats no han permès suggerir una alteració concreta a aquest nivell.
Factors de risc del Trastorn Depressiu
Presència de nivells d'estrès o ansietat elevats per un període de temps prolongat.
Maltractament físic o psíquic en els primers anys de vida.
Altres factors que augmenten el risc de patir un trastorn depressiu són:
Genètics. Tenir un o més familiars de primer o segon grau afectats per un trastorn depressiu, un trastorn bipolar o un trastorn d'ansietat. És possible que també sigui un factor de risc el tenir un antecedent familiar d'abús d'alcohol.
Personalitat. Tenir algun tret de personalitat molt extrem, per exemple, inseguretat intensa, perfeccionisme elevat, etc.
Malalties no psiquiàtriques. Especialment, algunes malalties endocrinològiques, reumatològiques, cardiovasculars i neurològiques.
Ús de fàrmacs. Especialment els corticoides, l'interferó i alguns antihipertensius.
Abús d'alcohol.
No obstant això, és molt important destacar que no totes les persones que tenen un trastorn depressiu presenten un d'aquests factors de risc. L'excepció és el subtipus de trastorn depressiu denominat trastorn adaptatiu que, per definició, si requereix de la presència d’un factor estressant greu com a desencadenant de la malaltia.
També és molt rellevant destacar que la idea àmpliament estesa que la persona que té un trastorn depressiu és que és un "immadur" o ha d'estar molt preocupat per alguna cosa, és totalment errònia; la distímia i l'episodi depressiu (o depressió major) pot ser d'aparició espontània.
Els canvis hormonals i el Trastorn Depressiu
Des de fa diverses dècades existeix en medicina la hipòtesi, no demostrada, que els canvis hormonals que experimenta la dona durant el cicle menstrual, l'embaràs, el postpart i la menopausa, podrien ser una de les causes de l'elevada incidència de trastorns depressius en el sexe femení.
Contràriament al que es pensava, l'embaràs, igual que el postpart i la menopausa, són etapes de la vida de les dones en què hi ha un augment en la incidència de trastorns depressius. Així mateix, en el context del cicle menstrual femení, fins a un 5% de les dones presenta un subtipus de trastorn depressiu "menor" denominat trastorn disfòric premenstrual. Aquest trastorn consisteix en la presència durant els últims 7-10 dies del cicle i els primers 2-4 dies del següent cicle d'irritabilitat, labilitat afectiva (facilitat per presentar canvis d'humor bruscos), tristesa i sensació de tensió mantinguda.
De moment, es desconeixen els mecanismes pels que aquests canvis hormonals predisposen a l'aparició dels trastorns depressius; el que sí que se sap és que les diferents hormones sexuals femenines (progesterona i estrògens) tenen receptors propis en diverses àrees del cervell.
Hi ha dones més vulnerables que altres a aquests canvis hormonals, de tal manera que qui ha experimentat un trastorn disfòric premenstrual o un altre tipus de trastorn depressiu coincidint amb un canvi hormonal (embaràs o postpart), tindrà un major risc de patir en el futur recaigudes clíniques coincidint amb intenses fluctuacions hormonals (embaràs, període postpart, menopausa.
L'ús de mètodes anticonceptius hormonals no sembla predisposar al desenvolupament de cap trastorn depressiu, encara que sí es pot associar, de manera ocasional, al desenvolupament de símptomes depressius lleus.
La Depressió Postpart
Una de les etapes de la vida en què hi ha un risc especialment elevat de desenvolupar un trastorn depressiu és el postpart. Hi ha dos tipus de trastorns depressius postpart: l'anomenat baby blues i la depressió postpart.
- Baby blues. Es defineix baby blues o símptomes blues pospart a l'existència d'una alteració lleu en l'estat d'ànim de la mare després de parir (puèrpera). Aquests símptomes depressius lleus són molt freqüents. La persona que pateix símptomes blues postpart, a més de presentar sentiments d'incapacitat o falta de motivació, el que acostuma a manifestar és molta inestabilitat de l'humor amb gran tendència al plor. Sovint, a més, presenta irritabilitat, ansietat, cefalea, insomni i queixes subjectives de falta de concentració. Aquests símptomes solen remetre espontàniament en un termini màxim de dues setmanes. No es considera una malaltia i no cal cap tractament.
- Depressió postpart. Es refereix a un episodi depressiu (no trastorn adaptatiu o trastorn distímic) que s'inicia en les primeres dotze setmanes després del part. La simptomatologia que s'observa és similar a la de qualsevol episodi depressiu (depressió major): tristesa, sentiments de desesperança i de minusvalidesa, insomni, pèrdua de gana, alentiment psicomotor, pensaments recurrents de mort, símptomes físics diversos (molèsties digestives, cefalea, fatiga), ansietat elevada, etc. La depressió postpart sí que requereix tractament. Si no es realitza el tractament adequat l'episodi depressiu postpart s’acostuma a prolongar per un període d'entre 6 i 12 mesos. El tractament de la depressió postpart és similar a la de qualsevol episodi depressiu. Tot i la creença àmpliament estesa que amb freqüència la pacient de depressió postpart té tendència a agredir el fill acabat de néixer, aquest fet és en realitat excepcional.
Es desconeix què motiva l'elevada incidència de trastorns depressius durant el postpart. En les hores i dies posteriors al part es produeixen en el cos de la dona intensos i sobtats canvis hormonals. Aquests canvis afecten especialment les hormones sexuals (estrògens, progesterona), a la prolactina, a les hormones tiroïdals i al cortisol. Aquests canvis, probablement, tenen un paper clau en el desenvolupament dels trastorns depressius del puerperi.
Tot i que no es pot predir al 100% qui patirà un trastorn depressiu postpart, si es coneixen diversos factors de risc de tenir un trastorn depressiu durant el puerperi. Entre tots els factors de risc coneguts, l'haver patit un episodi previ de depressió postpart és el que té una major poder de predicció de futures recaigudes.
Principals factors de risc de patir un trastorn depressiu postpart |
---|
Antecedent personal de trastorn depressiu (risc especialment elevat si l'antecedent personal és de depressió postpart). |
Presentar simptomatologia ansiosa i/o depressiva durant l'embaràs. |
Tenir escàs suport social i familiar durant l'embaràs. |
Informació documentada per:
Publicat: 3 abril de 2018
Actualitzat: 3 abril de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Trastorn Depressiu
18 juny de 2024
Creació artística per a disminuir l'ansietat
7 octubre de 2023