Pronòstic del Trastorn Depressiu

Les idees de suïcidi en el context d'un trastorn depressiu s'han de considerar com un símptoma més de la malaltia. Hi ha una tendència general a recriminar a la persona per presentar aquestes idees titllant de "covard" o recordant-li constantment que hi ha "moltes coses interessants a la vida", que "la vida no et va malament" i que "molta gent patirà per la teva decisió". Aquests comentaris crítics solen ser perjudicials per al pacient.

La persona afectada per un trastorn depressiu sol ser conscient que objectivament parlant no és "lògic" voler morir-se, però no sap com frenar aquest pensament i l'espanta aquesta incongruència entre l'objectiu i els seus pensaments. Per tant, s’ha d’intentar evitar aquest tipus de comentaris crítics.

L'actitud més adequada davant la presència del símptoma d'idees de mort sol ser comunicar al pacient que és comprensible que, sota el prisma patològicament pessimista propi de la seva malaltia, tingui o pugui tenir aquestes idees de suïcidi. Paral·lelament, evidentment, cal recordar-li que aquestes idees estan provocades per la malaltia i que, per tant, cal buscar ajuda especialitzada urgentment. És a dir, cal intentar que no se senti més culpable. Això afavorirà que el pacient se senti més proper a les persones que l'envolten i, alhora, més comprès. Aquest augment de la confiança permet que comuniqui amb més claredat les seves idees i que es pugui actuar davant d'elles amb més diligència.

També cal descartar la idea àmpliament estesa de qui comunica els seus desitjos de morir-se, no se suïcida. Amb independència de si l'avís és una sol·licitud d'ajuda (o, com sol dir-se, de forma una mica pejorativa, "un toc d'atenció") o si és un desig real de morir-se, probablement, el millor plantejament clínic sigui considerar que tota persona que pensa d'una manera o altra en la possibilitat de morir o de autolesionar-se, està experimentant un nivell de patiment molt elevat. Per pal·liar aquest patiment l'actitud més adequada sol ser plantejar el tema des d'un punt de vista mèdic, sense fer valoracions personals de si és correcte o no pensar en la possibilitat de suïcidar-se.

A Catalunya, existeix el Pla de prevenció del Suïcidi (PLAPRESC). Tanmateix, val la pena recordar que en gran nombre de països del món hi ha serveis mèdics d'urgències i, fins i tot, telèfons d'ajuda. Al nostre entorn, els números de contacte són: 

• 061 Salut Respon. Equip d’especialistes en salut mental (infermeria, psicologia i psiquiatria) que ofereix atenció les 24 hores els 365 dies de l’any a persones amb conductes o idees suïcides, però també als familiars o persones properes. 
• 112 o Urgències hospitalàries.