Fil de navegació
Fil de navegació
Trastorn Depressiu
Fes una donació
Fes una donació
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Pronòstic del Trastorn Depressiu

Temps de lectura: 5 min

El pronòstic de la malaltia sol estar molt associat a la presència de factors desencadenants. Quan el trastorn depressiu apareix de forma totalment espontània, el pronòstic sol ser molt favorable. Per contra, quan està associat a algun succés precipitant o a característiques de la personalitat del pacient, sol haver-hi més tendència a la cronicitat (o dit d'una altra manera, pitjor resposta al tractament).

Complicacions agudes del Trastorn Depressiu

La principal complicació aguda a destacar és el suïcidi (o intent de suïcidi):

  • Les persones que pateixen un trastorn depressiu tenen un risc de suïcidi 30 vegades superior a la població general.
  • Aproximadament un 15% dels pacients que pateixen un trastorn depressiu, realitzen com a mínim un intent de suïcidi.

L'existència de qualsevol d'aquests factors i, sobretot, la combinació de diversos d'ells, ha de posar en alerta davant la possibilitat que es produeixi un intent de suïcidi:

  • Sentiment de desesperança molt intens.
  • Ansietat elevada.
  • Idees recurrents de suïcidi.
  • Personalitat molt impulsiva o molt autoexigent. La impulsivitat s'associa especialment amb l'augment del risc d'intent de suïcidi; l'autoexigència s'associa essencialment amb un major risc de suïcidi consumat.
  • Sensació subjectiva o objectiva de solitud (per exemple, viduïtat).
  • Abús d'alcohol o altres drogues.
  • Coexistència amb una altra malaltia greu.
  • Maltractament físic i / o abús sexual en la infància.
  • Intent de suïcidi previ.
  • Antecedent familiar de suïcidi o d'intent de suïcidi.

Les idees de suïcidi són un símptoma més de la malaltia.

Com actuar davant d'un possible risc de suïcidi?

Les idees de suïcidi en el context d'un trastorn depressiu s'han de considerar com un símptoma més de la malaltia. Hi ha una tendència general a recriminar a la persona per presentar aquestes idees titllant de "covard" o recordant-li constantment que hi ha "moltes coses interessants a la vida", que "la vida no et va malament" i que "molta gent patirà per la teva decisió". Aquests comentaris crítics solen ser perjudicials per al pacient.

La persona afectada per un trastorn depressiu sol ser conscient que objectivament parlant no és "lògic" voler morir-se, però no sap com frenar aquest pensament i l'espanta aquesta incongruència entre l'objectiu i els seus pensaments. Per tant, s’ha d’intentar evitar aquest tipus de comentaris crítics.

L'actitud més adequada davant la presència del símptoma d'idees de mort sol ser comunicar al pacient que és comprensible que, sota el prisma patològicament pessimista propi de la seva malaltia, tingui o pugui tenir aquestes idees de suïcidi. Paral·lelament, evidentment, cal recordar-li que aquestes idees estan provocades per la malaltia i que, per tant, cal buscar ajuda especialitzada urgentment. És a dir, cal intentar que no se senti més culpable. Això afavorirà que el pacient se senti més proper a les persones que l'envolten i, alhora, més comprès. Aquest augment de la confiança permet que comuniqui amb més claredat les seves idees i que es pugui actuar davant d'elles amb més diligència.

També cal descartar la idea àmpliament estesa de qui comunica els seus desitjos de morir-se, no se suïcida. Amb independència de si l'avís és una sol·licitud d'ajuda (o, com sol dir-se, de forma una mica pejorativa, "un toc d'atenció") o si és un desig real de morir-se, probablement, el millor plantejament clínic sigui considerar que tota persona que pensa d'una manera o altra en la possibilitat de morir o de autolesionar-se, està experimentant un nivell de patiment molt elevat. Per pal·liar aquest patiment l'actitud més adequada sol ser plantejar el tema des d'un punt de vista mèdic, sense fer valoracions personals de si és correcte o no pensar en la possibilitat de suïcidar-se.

Complicacions cròniques del Trastorn Depressiu

La principal complicació a llarg termini dels trastorns depressius, en particular en els subtipus distímia i depressió major, és la seva elevada tendència a les recaigudes.

No és possible predir qui presentarà un curs recurrent i qui no. No obstant això, sí que hi ha certs fets que s'associen a una major o menor tendència a presentar nous episodis. Aquests son: 

  • Presència de símptomes residuals (símptomes no curats del tot).
  • L'edat de la persona en el moment de tenir l'últim episodi. Com més edat, major tendència a recaure.
  • El nombre d'episodis previs.
  • La intensitat de la disfunció derivada de les característiques de la personalitat poc adaptatives i resistents a ser modificades.

Cal recordar que els trastorns depressius poden tenir un desencadenant (per exemple, una situació ambiental estressant) o poden ser aparentment espontanis. Pel que és important destacar que és molt característic dels trastorns depressius que a major nombre d'episodis previs més autonomia del trastorn; és a dir, a més episodis previs, més probable és que el proper episodi no tingui un desencadenant extern.

A Catalunya, existeix el Pla de prevenció del Suïcidi (PLAPRESC). Tanmateix, val la pena recordar que en gran nombre de països del món hi ha serveis mèdics d'urgències i, fins i tot, telèfons d'ajuda. Al nostre entorn, els números de contacte són: 

  • 061 Salut Respon. Equip d’especialistes en salut mental (infermeria, psicologia i psiquiatria) que ofereix atenció les 24 hores els 365 dies de l’any a persones amb conductes o idees suïcides, però també als familiars o persones properes. 
  • 112 o Urgències hospitalàries. 
  • Telèfon de l’esperança. Telèfon que ajuda de forma urgent, gratuïta, anònima i especialitzada (professionals voluntaris no sanitaris) a gestionar les situacions de crisi emocionals. Compten amb un servei d’orientació telefònica les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, servei d’orientació per xat, intervenció amb entrevista personal i grups d’ajuda per a crisi específiques.
  • Telèfon de prevenció suïcidi de l’Ajuntament de Barcelona. El 900 925 555 és el telèfon d’atenció gratuït per prevenir el suïcidi posat en marxa per l’Ajuntament de Barcelona. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Els seus professionals especialitzats i voluntaris (no sanitaris), a part d’atendre persones en risc de suïcidi, ofereixen un punt d’atenció pensat per atendre a familiars, amistats i persones de l’entorn laboral de les persones de risc suïcidi.
  • Konsulta’m: És un servei d’ajuda psicològica dirigit a joves, adolescents i persones adultes, atès per professional de la salut mental. La seva finalitat és detectar i atendre de forma preventiva el patiment emocional i els problemes de salut mental de la població. És un espai anònim, gratuït i es pot trobar en tots els districtes de la ciutat de Barcelona sense requerir de cita prèvia.
Segueix llegint Viure amb la malaltia
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Joana Guarch Domenech
Victor Navarro Odriozola

Publicat: 3 abril de 2018
Actualitzat: 15 juliol de 2025

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Notícies relacionades amb Trastorn Depressiu