Tots els fàrmacs tenen possibles efectes secundaris
El primer que cal recordar és que cap fàrmac no està lliure d'efectes secundaris. Als prospectes sempre es recullen aquells observats durant la fase de recerca i després de la seva comercialització. Això no vol dir, però, que totes les persones que els prenen els presentin.
El paper del metge és valorar l’equilibri entre riscos i beneficis per a cada pacient en particular. Per això, és fonamental que la prescripció dels tractaments per a l'obesitat la facin professionals qualificats després d'una avaluació global del pacient.
Són realment segurs?
En general, el seu perfil de seguretat és considerat raonable i això explica gran part de la popularitat que han aconseguit. Tot i això, la seva seguretat ha de ser valorada de forma personalitzada en cada pacient.
Aquests medicaments actuen imitant unes hormones de l'intestí (GLP-1 o GIP) que se secreten després de les ingestes. Gràcies a aquest mecanisme no solen produir interaccions farmacològiques complexes.
Efectes secundaris més habituals
Els més comuns són de tipus digestiu:
Nàusees (en pocs casos arriben a vòmits).
-
Reflux o ardor.
-
Estrenyiment o, en algunes persones, diarrea.
La bona notícia és que acostumen a ser dependents de la dosi i tendeixen a millorar amb el temps.
I què passa amb la visió?
Hi ha dues situacions diferents:
-
En persones amb diabetis mal controlada i retinopatia prèvia, una baixada brusca de glucosa pot empitjorar la visió. Això pot passar amb semaglutida, però també amb altres tractaments com la insulina.
- Més recentment, l‟Agència Europea del Medicament (EMA) ha advertit d‟un risc molt poc freqüent de neuritis òptica en pacients tractats amb semaglutida: aproximadament 1 cas per cada 1.000 persones en 3 anys.
Un debat també als tribunals
Paral·lelament, és important esmentar que als Estats Units s'han obert processos judicials relacionats amb aquests medicaments. Més de 1.200 demandes col·lectives es concentren contra fàrmacs de la família GLP-1, entre els quals Ozempic®.
Tot i que les autoritats sanitàries consideren aquests efectes adversos com a molt infreqüents, l'augment de la popularitat d'aquests tractaments i l'àmplia població exposada han generat un escrutini legal i mediàtic més gran. La companyia farmacèutica, per part seva, ha al·legat que molts dels efectes adversos denunciats es deuen a l'ús off-label del fàrmac, és a dir, fora de les indicacions autoritzades per les agències reguladores.
En resum, en una població tan àmplia de pacients tractats, és esperable que apareguin efectes secundaris, fins i tot poc freqüents. Aquests fàrmacs han esdevingut una eina amb beneficis a la salut importants per a moltes persones, però el seu ús ha d'estar sempre supervisat per professionals de la salut. La decisió d'iniciar o mantenir un tractament s'ha de prendre de manera compartida entre el pacient i el metge de referència.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Antonio Jesús Blanco y Ana de Hollanda, Endocrinòlegs del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'hospital Clínic Barcelona i membre de la Unitat de Diabetis
