Diagnòstic dels Trastorns Addictius

Tot i que existeixen tecnologies avançades, com ara les neuroimatges, que permeten visualitzar canvis en el cervell associats al consum crònic de substàncies, el diagnòstic continua sent fonamentalment clínic. Això significa que la base del diagnòstic és una entrevista exhaustiva amb la persona afectada, complementada amb informació proporcionada per la seva xarxa de suport (familiars, amistats o persones properes). 

Durant aquesta avaluació, s’explora l’impacte del consum en les dimensions orgàniques, psicològiques i socials, des d’una perspectiva de gènere que permeti identificar com factors com la discriminació, la violència de gènere o les càrregues desiguals de cures afecten el desenvolupament i el tractament del trastorn. En aquest sentit, les dones solen enfrontar un estigma social més gran associat al consum de substàncies, fet que pot retardar la cerca d’ajuda i dificultar l’accés als tractaments. És essencial que el diagnòstic tingui en compte aquestes barreres i adapti les intervencions per tal que siguin inclusives i sensibles a les necessitats de cada persona, independentment de la seva identitat de gènere, orientació sexual o context sociocultural. 

A més de l’entrevista clínica, s’utilitzen proves complementàries com anàlisis de laboratori o qüestionaris validats per avaluar la gravetat del trastorn, les comorbiditats associades i les necessitats específiques de la persona. Aquest enfocament permet dissenyar un pla de tractament personalitzat, centrat en millorar la qualitat de vida i fomentar la recuperació.