Símptomes dels Trastorns Addictius

Necessitat imperiosa de consumir. La persona pot experimentar un desig intens i persistent de consumir la substància addictiva, conegut com a craving. Aquest desig pot ser desencadenat per factors com l’estrès o la presència de la substància. 

Dificultat per controlar el consum. Pot resultar difícil controlar l’ús de la substància, cosa que porta a un consum excessiu malgrat les conseqüències negatives en la vida personal, laboral i social. La manca de control també es pot manifestar en intents fallits de deixar de consumir o de reduir-ne la quantitat. 

Consum d’altres substàncies addictives. Per augmentar l’efecte desitjat, la persona pot recórrer a l’ús de múltiples substàncies, cosa que incrementa el risc d’interaccions perilloses i pot agreujar els problemes de salut. 

Efecte rebot. Després d’utilitzar una substància per alleujar certs símptomes, com l’ansietat, la persona pot sentir-se pitjor un cop desapareix l’efecte, fet que la pot portar a consumir de nou. 

Tolerància. Amb el temps, el cos necessita quantitats més grans de la substància per aconseguir el mateix efecte, fet conegut com a tolerància. Això pot conduir a un augment progressiu del consum i a un risc més elevat de sobredosi. 

Síndrome d’abstinència. En reduir o interrompre el consum, poden aparèixer símptomes físics i emocionals desagradables com ansietat, irritabilitat, insomni o depressió. Aquests símptomes desapareixen quan es torna a consumir la substància. 

Alteracions de la conducta. El consum o la manca de substància pot provocar canvis en el comportament, com agressivitat, apatia, al·lucinacions o deliris, que afecten negativament les relacions personals i el rendiment laboral o acadèmic. 

Intoxicació. El consum excessiu pot reduir el rendiment psicològic i conductual, i en casos greus pot provocar complicacions greus com coma o mort. La intoxicació crònica, causada per un consum regular i excessiu durant un període prolongat, pot derivar en trastorns digestius, neurològics i cardiovasculars, entre d’altres. 

Canvis a nivell cerebral. L’addicció pot alterar les opinions, actituds i motivacions de la persona, fent que subestimi els riscos del consum. Aquests canvis poden perdurar en el temps i afectar la presa de decisions i l’autocontrol. 

Canvi de prioritats. La persona pot abandonar activitats importants i plaents, com passar temps amb la família, per centrar-se en el consum de la substància. Aquest canvi pot conduir a l’aïllament social i a la pèrdua de relacions significatives. 

Recaiguda. Fins i tot després de períodes prolongats d’abstinència, és possible que la persona recaigui, amb un descontrol encara més gran que abans. Les recaigudes són comunes en el procés de recuperació i no signifiquen un fracàs.