Preguntes freqüents sobre les Addiccions

El consum controlat és una meta sovint desitjada per una persona amb una addicció. Estem parlant, però, de drogues amb elevat potencial addictiu, i un cop s’han pres en excés queda una “petjada” al cervell (als anomenats circuits de recompensa) que es reactiva en cada nou consum. Per això mateix, no és recomanable consumir ni una dosis petita, ja que és molt probable que acabi en recaiguda.

Ningú tria tenir una addicció. És el producte del funcionament del nostre cervell, d’àrees molt específiques que estan afectades per l’ús crònic de les drogues. Les drogues produeixen canvis físics i químics en el cervell. 

Els factors socials posen en contacte les persones amb les drogues o substàncies, però són factors individuals els determinants de la vulnerabilitat a l’addicció. No totes les persones exposades a substàncies desenvolupen addiccions, però factors com els antecedents familiars d’addicció (càrrega genètica) poden augmentar aquest risc.

En principi, no existeix cap professió que estigui prohibida per a les persones amb addiccions, sempre que estiguin en tractament i mantinguin l’abstinència. Tanmateix, hi ha professions que impliquen alts nivells d’estrès, exposició constant a situacions de risc de consum o horaris irregulars —com ara el treball en l’oci nocturn— que poden resultar més complicades per a algunes persones en procés de recuperació.

El cafè i altres begudes amb cafeïna, com els refrescos de cola i les begudes energètiques, poden augmentar l’ansietat i alterar el son. Tot i que es poden consumir, és important controlar-ne la quantitat: no s’hauria de superar les dues begudes amb cafeïna al dia. A més, com que l’efecte pot durar fins a vuit hores, no es recomana consumir-les després de les quatre de la tarda.

És essencial seguir el pla de medicació consensuat amb el metge, ja que l’addicció és un trastorn crònic. Tot i que et puguis sentir bé, suspendre la medicació de manera abrupta pot provocar efectes rebot. Si tens dubtes, és important parlar amb l’equip mèdic per valorar les millors alternatives.

Les situacions, persones i llocs que s’associen amb els consums previs són les més perilloses, ja que el cervell recorda que allà és on es solia consumir i poden aparèixer les ganes de consumir o “craving”. Per exemple, per a una persona amb una addicció a l’alcohol anar al bar on acostumava a beure o anar amb el grup d’amics amb qui consumia poden ser situacions d’alt risc de recaiguda. De fet, els estudis mostren que és més eficaç evitar les situacions de risc que no pas fer un gran esforç i enfrontar-se amb molta voluntat a aquestes situacions.

Estar atent i escoltar-se a un mateix és important per prevenir aquestes situacions.

Preguntar-se a un mateix com es troba, en quin moment de recuperació està i amb quines forces. Per exemple, no és el mateix portar anys sense consumir, tenint present potser diferents eines i habilitats d’afrontament, que estar encara en període de desintoxicació.

Evitar les situacions perilloses és  una alternativa segura. Quan no es pot o no es vol evitar es poden buscar eines per tal d’afrontar-les. Per exemple, demanar ajuda a un familiar perquè ens acompanyi o explicar als altres que s’està en tractament per una addicció. En cas de dubte és útil dir-se a sí mateix: "aquest cop no hi vaig, potser la propera estaré més preparat".

La probabilitat de morir per suïcidi en persones amb addiccions és bastant major que en població normal. És important entendre que les idees de suïcidi poden aparèixer en algunes fases del trastorn, sobretot en fases de recaigudes on la persona acostuma a trobar-se malament i amb poques esperances de sortir-se’n. Quan una persona o els seus familiars detecten aquests pensaments és important alertar a l’equip sanitari de referència perquè valori les mesures necessàries. Cal recordar que, per molt malestar i desesperació que senti una persona en un determinat moment, i molt especialment en les recaigudes, sempre és temporal i tard o d’hora mitigarà. En canvi, les conseqüències del suïcidi són irreversibles.

La pràctica d'exercici físic moderat és molt recomanable per a la salut mental i física. Practicar esport o -en el seu defecte- caminar un mínim de 30 minuts al dia, pot ajudar-nos a estar menys tensos i ansiosos, sentir-nos més plens d'energia i augmentar la nostra sensació de benestar.  Si tens altres problemes de salut o estàs seguint una desintoxicació cal que consultis amb algun professional de la salut abans de fer exercici físic.

L’addicció és un trastorn crònic i recurrent. Per aquest motiu, el tractament és llarg i és molt important fer un seguiment perllongat. Tot i així, s'ha d'atendre a circumstàncies individuals. Per regla general, però, cal pensar que el tractament serà temporal, encara que en algunes ocasions es pot allargar en el temps.

Tanmateix, no és recomanable fixar-se com a meta no prendre medicació; el principal objectiu ha de ser la salut i la prevenció de recaigudes, independentment de si per a això és necessari medicar-se.

És un medicament indicat pel tractament de la dependència a l’alcohol, com una part d’un programa de deshabituació. La persona ha d’estar motivada, per això el tractament es duu a terme amb la cooperació voluntària del pacient. És important tenir suport social i familiar que predisposi a la interrupció del consum d’alcohol.

L’Antabús provoca una reacció que apareix després de la ingesta d’alcohol que consisteix en una sèrie d’efectes físics desagradables. L’Antabús augmenta el control per no beure de manera impulsiva.

La desintoxicació s’ha de fer sota la supervisió d’un professional sanitari. Pot incloure l’ús de medicació per prevenir el síndrome d’abstinència, encara que en alguns casos n’hi ha prou amb eliminar el tòxic sense intervenció farmacològica. 

El primer que haurien de fer els familiars és precisament informar-se sobre la malaltia. S'ha d'adoptar una actitud sincera i responsable amb el pacient a través d'una conversa oberta. L’equip sanitari, tot i que pot informar sobre conceptes generals relacionats amb l’addicció, no comentarà aspectes individuals de la malaltia amb els familiars excepte si ha estat directament autoritzat.

Tant els amics com la família poden jugar un paper fonamental en la motivació de les persones amb problemes de drogues per entrar i romandre en programes de tractament. La participació de membres de la família o parella en el tractament d’una persona pot reforçar i ampliar els seus beneficis.

A la convivència a casa, cal evitar la sobreprotecció i la hipervigilància, així com les actituds excessivament crítiques. És important demostrar interès sincer i suport durant tot el procés. Una bona comunicació familiar pot facilitar, en diferents moments del trastorn, que la persona demani ajuda i se senti recolzada.