Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Variant Òmicron

Temps de lectura: 4 min

La variant Òmicron del Coronavirus va aparèixer a Sudàfrica el mes de novembre del 2021.

Aquesta variant ja afecta a més de 100 països i a Sudàfrica representa un 90% de les infeccions per Coronavirus. Quan Òmicron arriba a un país es calcula que reemplaça la variant Delta en unes 3-4 setmanes.

Aquesta variant, respecte les variants anteriors, presenta diferents canvis també anomenats mutacions en el seu ADN. Algunes d’aquestes mutacions li ha permès remodelar la proteïna Spike (S) per ser més eficient per infectar les cèl·lules a través del receptor AC-2, proteïna de la membrana plasmàtica de les cèl·lules humanes.

Una de les principals diferències entre aquesta variant i les anteriors és la seva contagiositat. La taxa de transmissió de la variant Òmicron és la més alta de les variants aparegudes fins ara. Es calcula que la R d’aquesta variant és 10 (quantitat de persones a les que contagia cadascuna de les persones infectades per Òmicron). Aquesta variant, a més, contagia a persones no vacunades i també a una part important de les persones ja vacunades.

 

Aquesta variant presenta diferents canvis, també anomenats mutacions, en la seva estructura externa i en el seu ADN, respecte a les variants anteriors. Alguns dels avantatges que li proporcionen aquestes mutacions son:  

  • Permet una entrada del virus més eficient a les cèl·lules humanes (cèl·lules del sistema respiratori). Per tant, això li confereix una major infectivitat.  
  • Es replica més a les vies respiratòries altes, és a dir als bronquis en lloc dels pulmons. Això provoca que hi hagi més càrrega viral al tracte respiratori superior i aquest fet també fa que les persones infectades siguin més contagioses.

Els mètodes utilitzats fins ara per a diagnosticar altres variants del Coronavirus continuen essent efectius per diagnosticar la variant Òmicron.

Imatge que mostra un vial i l'instrument per a la presa de mostra i realitzar el test d'antígens

Els tests d’antígens comercials que es poden trobar a les farmàcies detecten la proteïna N del nucli i no la S que és la que té les mutacions. Per això, aquests tests detecten totes les variants, perquè tots tenen proteïna N.

Frotis nasofaringi

La prova PCR amplifica gens del Coronavirus que no son els que estan mutats, per tant una persona infectada amb la variant Òmicron del Coronavirus donaria positiu en una prova PCR. La única excepció és el Kit Thermo Fisher TaqPath, que és l’únic que detecta la proteïna S del Coronavirus, i com que la variant òmicron no la té, aquest test no la detectaria i per tant donaria negatiu per aquesta variant.

Microscopi i anàlisi de sang de detecció d'ADN o ARN viral

La prova PCR amplifica o detecta més d’un gen del Coronavirus i existeixen més de 40 tipus de proves PCR diferents. Només 8 però, detecten el gen que dona la informació per a fabricar la proteïna S, i un d’ells és el Kit Thermo Fisher TaqPath, que detecta tres gens; el ORF1AB, el S i el N (del nucli). Per això, quan aquesta prova PCR no detecta el gen S però sí els altres dos, clarament estem davant la variant òmicron, perquè aquesta variant acumula tantes mutacions en el gen S que no és detectable. Així doncs aquesta prova ens permetria detectar just aquesta nova variant.

La variant Òmicron té una infecció més ràpida. La incubació (període en el que una persona no presenta símptomes) és molt més curta que en les altres variants, de 2 dies enlloc de 4-6 dies. Alguns dels símptomes que canvien d’aquesta variant respecte a les anteriors son:

Persona amb picor a l'interior de la boca i la gola

Picor i molèsties a la gola.

Reducció del sentit del gust i de l'olfacte

En general no produeix pèrdua d’olfacte i gust.

Persona gran amb una infecció respiratòria

El fet que el virus creixi més als bronquis en lloc dels pulmons, contribueix a que la malaltia que provoca sigui més lleu i que els símptomes siguin més similars a una bronquitis que a una pneumònia.

Edifici d'hospital

La probabilitat d’hospitalització és molt més baixa que amb altres variants.

Hi ha principalment tres tractaments antivirals que demostren ser eficaços per a la variant Òmicron. Són el Remdesivir, ja aprovat a Espanya, i Molnupiravir i Nirmatrevir estan en procés d’aprovació per l’Agència Europea del Medicament (EMA).  

En canvi, la majoria  anticossos monoclonals (a excepció del Sotrovimab) i el plasma de persones ja immunitzades, són molt poc efectius per tractar pacients infectats amb aquesta variant del coronavirus.

L’efectivitat de la vacunació complerta (dues dosis) davant la COVID-19 disminueix de forma notable al cap de sis mesos i s’ha comprovat que protegeix poc de la infecció per la variant Òmicron, ja que els anticossos son molt baixos passat aquest temps.  

Pel contrari, la immunitat cel·lular generada probablement protegeix a les persones de la malaltia greu. Per això és important administrar una tercera dosi a les persones grans i amb comorbiditats. Al cap de 2-4 setmanes de la 3a dosi (amb vacunes d’ARNm, per tant, Pfizer o Moderna), la immunitat és molt alta, augmenta fins al 60-70% la seva eficàcia. Tot i això, dades preliminars del Regne Unit diuen que a partir dels 3 mesos es redueix sensiblement la protecció i es desconeix si més endavant es necessitaran dosis addicionals.  

Arrel d’aquestes investigacions s’ha evidenciat la necessitat de produir una nova generació de vacunes que continguin una combinació de les variants que ja han aparegut. Afortunadament, ja existeixen més de 300 projectes per generar aquestes actualitzacions de les vacunes COVID, entre elles el projecte dut a terme a Catalunya amb Hipra.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Antoni Trilla
Eduard Vieta Pascual
Gema Maria Lledó Ibáñez
Jacobo Sellarés Torres
Josep M. Miró Meda
Josep Maria Peri
Maica Rubinat
Mariona Violan

Publicat: 12 de març de 2020
Actualitzat: 12 de març de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Activitats relacionades

Dimecres, 13 de juliol de 2022. De 9:00 h a 13:30 h

L'impacte de la pandèmia: la visió dels professionals i de la ciutadania

Sala Farreras Valentí (Esc. 9, pl. 3). C/ Villarroel, 170. 08036. Barcelona