Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

COVID prolongat

Temps de lectura: 5 min

El COVID prolongat o post-agut (PACS per les seves sigles en anglès) és una malaltia multi orgànica amb un ampli espectre de manifestacions. Les més prevalents són: fatiga (52%), símptomes cardiorespiratoris (30-42%) com la dispnea, i símptomes neurològics (40%) com mal de cap, i problemes d’atenció.  

El COVID post-agut inclou dos subgrups: COVID-prolongat: persistència de símptomes (presents o no a l’inici de la infecció) després de 4 setmanes de la infecció, de manera permanent, remitent o de millora progressiva. Seqüela: dany irreversible als teixits després de 12 setmanes, que pot desencadenar diferents graus de disfunció permanent i la corresponent simptomatologia.  

Les causes que produeixen COVID prolongat segueixen sense conèixer-se però es creu que algunes de les possibles causes són:

Virus de l'hepatitis A

La presència de reservoris virals: cèl·lules que contenen virus però que estan inactivats

Tub de mostra amb crioglobulines

El dany inflamatori com a resposta a la infecció aguda.

Cèl·lula de el sistema immunitari amb anticossos

Les alteracions del sistema immunitari que es produeixen per la interacció del virus amb l’organisme.

Cames amb varius i un trombe

Micro-trombosis

Diversos estudis han suggerit que entre un 10-15% de pacients amb COVID-19 poden presentar simptomatologia setmanes o mesos després de la infecció, encara que recentment plantegen que pugui arribar fins i tot al 25-30%. A Catalunya es calcula que 90.000 pacients podrien estar afectats per COVID post-agut.

Els nens desenvolupen la infecció per COVID de manera asimptomàtica o molt més lleu que els adults. Si hi ha símptomes, aquest són de curta durada. S’han observat però, casos lleus i asimptomàtics que han desenvolupat símptomes prolongats com insomni, fatiga, dispnea, palpitacions, mal de cap, dificultat per concentrar-se, debilitat muscular, entre d’altres. A mesura que l’edat s’incrementa major és el risc de presentar aquests símptomes.  

Encara que és poc freqüent, s'ha descrit el desenvolupament d'un síndrome inflamatori multisistèmic (MIS-C: Multisystem inflammatory syndrome in children) que pot aparèixer a les 3-6 setmanes des del diagnòstic i que sol requerir tractament pel seu control dels símptomes.

No hi ha estudis de símptomes persistents en aquest grup de pacients però sí que hi ha registres d’algunes complicacions com preeclàmpsia (pressió arterial alta i signes de dany en alguns òrgans), embaràs preterme (aquell que es produeix entre les 22 i les 36 setmanes, 6 dies després de la última menstruació),  un increment de les cesàries i en alguns pacients s’ha descrit alteració en la maduració i creixement fetal per la inflamació de la placenta.

La simptomatologia més comú és la fatiga, que és un dels símptomes més predominants i invalidants junt amb la dispnea (sensació de falta d’aire). Aquests símptomes solen durar més enllà de les 4 setmanes i  poden aparèixer de forma intermitent sense un dany que els justifiqui.  

Situacions que poden desencadenar un COVID prolongat:

Els casos de COVID prolongat poden tenir el seu origen en casos COVID asimptomàtics, simptomàtics i de casos greus que han requerit hospitalització.  Els casos de COVID post-agut amb seqüeles no sempre es produeixen en persones que han requerit hospitalització. La gran majoria dels pacients amb seqüeles pulmonars són persones que han estat ingressades i han necessitat  oxigen i ventilació i que han necessitat tractament anti-inflamatori per al control de la resposta immunitària generada pel virus. En aquests pacients pot ser que després d’acabar-se aquesta fase hiperinflamatòria puguin tenir dolor residual o cicatriu pulmonar, o fins i tot amb una inflamació persistent  que precisaria de la prolongació del tractament.  

El coronavirus és un virus sistèmic, que afecta a tot l’organisme i la simptomatologia és diversa. S’observen casos de COVID post-agut amb afectació en diferents òrgans:

Persona portant-se les mans a l'coll, suant, pàl·lida, que no pot respirar, amb sensació de falta d'aire, ofec o dispnea

Efectes a nivell pulmonar: dispnea(falta d’aire) i tos

Monitor amb un ecocardiograma

Efectes cardíacs: dolor toràcic, arrítmies, pericarditis

Cames amb varius i un trombe

Efectes hematològics: trombosis (formació de coàguls sanguinis) i descens de cèl·lules sanguínies.

Neuroimatge funcional

Efectes neurològics: fatiga, mal de cap, boira mental

dona marejada que es toca el cap

Mareig

Pèrdua d’olfacte, gust i/o al·lucinacions olfactives: S’ha observat que aquesta simptomatologia no es produeix de manera tan freqüent amb la variant Òmicron, i particularment afecta a dones joves menors de 50 anys. A partir dels 6 mesos, aquells pacients que no el recuperen potser els costa una mica més fer-ho, o en alguns casos pot esdevenir una seqüela. Per això s’ha de realitzar un entrenament olfactiu, que consisteix en  ensenyar novament a l’olfacte exposant-lo a fragàncies o olors habituals, ja que per ara no existeix cap tractament que reverteixi els símptomes.

Dos costats de la cara diferents representant alteracions de la conducta o canvis d'humor

Altres trastorns psicològics: poden ser deguts al confinament i aïllament social, per bé que encara es desconeix si també podrien estar causats per la infecció viral i la resposta immunitària desencadenada per combatre el virus. Els més comuns són: ansietat i depressió, alteracions del son, trastorn per estrès post-traumàtic (TEPT)

Atròfia dels músculs adjacents al genoll

Efectes múscul-esquelètics: dolor muscular, dolor de les articulacions

Persona de peu amb recargolaments per diarrea

Efectes gastrointestinals i hepatobiliars: diarrea, alteració de la microbiota intestinal per la disminució dels microorganismes beneficiosos.

Glucòmetre i una mà amb un dit en el qual s'ha introduït la llanceta per mesurar els nivells de diabetis

Efectes endocrins: diabetis o empitjorament d’alguns casos diagnosticats, irregularitats en el cicle menstrual, tiroïditis, desmineralització òssia.

Persona amb dermatitis a qualsevol part del cos

Efectes dermatològics: pèrdua del cabell (en el 25% de casos),  lesions cutànies, picors a la pell.

El diagnòstic és fonamentalment clínic, en base a la presència de símptomes que no es justificarien per una altra causa diferent a la infecció per SARS-CoV2.

Actualment, no hi ha tractament per al síndrome de COVID post agut, però sí per a determinats símptomes. En molts casos a partir dels 3 mesos els pacients milloren i a alguns se’ls dona l’alta.  

El tractament clau és la rehabilitació física, neurocognitiva i el suport psicològic. La simptomatologia d’aquests pacients té un impacte en la seva qualitat de vida tant a nivell físic com psicològic, per això, fer un abordatge en aquests dos àmbits aporta una millora substancial.

L’activitat física pot ser dificultosa en aquests pacients amb fatiga i no tindran el mateix rendiment que abans d’haver passat la COVID, però poden millorar si la realitzen de manera planificada, programada i amb control del ritme.  

El sedentarisme prolongat, tant en la fase aguda com posteriorment, pot afavorir el deteriorament físic, pot incrementar la fatiga i la intolerància a l’esforç, així com malalties múscul-esquelètiques.

Cal més evidència i investigació d’equips multidisciplinaris per comprendre les causes que provoquen aquests efectes a llarg termini. Falta informació sobre els mecanismes que es desencadenen a partir de la infecció, per tal de poder millorar l’anàlisi i el tractament d’una simptomatologia tant diversa, i així poder desenvolupar mesures preventives i de rehabilitació.  

A escala global, aquesta pandèmia demostra que els  casos continuaran augmentant. L’Hospital Clínic de Barcelona ha creat una consulta específica vinculada als Serveis de Medicina Interna i de Pneumologia per atendre tots aquests pacients, estudiar com evolucionen al llarg del temps i oferir-los tractament per pal·liar les seqüeles que presenten.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Antoni Trilla
Eduard Vieta Pascual
Gema Maria Lledó Ibáñez
Jacobo Sellarés Torres
Josep M. Miró Meda
Josep Maria Peri
Maica Rubinat
Mariona Violan

Publicat: 12 de març de 2020
Actualitzat: 12 de març de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Activitats relacionades

Dimecres, 13 de juliol de 2022. De 9:00 h a 13:30 h

L'impacte de la pandèmia: la visió dels professionals i de la ciutadania

Sala Farreras Valentí (Esc. 9, pl. 3). C/ Villarroel, 170. 08036. Barcelona