Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de la Incontinència Urinària
Temps de lectura: més de 10 min
En ocasions, les dones que experimenten incontinència urinària no li donen importància perquè els ocorre de forma molt ocasional, en molt petites quantitats, o bé, no els interfereix en el seu benestar, pel que no precisen consultar ni rebre cap tractament. En canvi, per altres dones, la incontinència urinària és un perjudici i, és necessari que coneguin les opcions de tractament que disposen per a cada tipus d'incontinència.
Un percentatge elevat de dones amb incontinència urinària que rep tractament, personalitzat i indicat per professionals especialitzats, aconsegueix la curació o una millora important dels símptomes.
Existeixen múltiples tractaments per a la incontinència urinària. En funció de les característiques de la pacient, el tipus de símptomes i la gravetat de la incontinència, s'opta per un o un altre tractament o la combinació de varis.
El tractament conservador inclou un conjunt de mesures que no requereixen ni cirurgia ni la presa de medicaments. Es recomana a totes les dones amb incontinència urinària, independentment del tipus que presentin, ja que són mesures beneficioses per a tots dos tipus.
Baixar de pes. En dones amb sobrepès o obesitat, està demostrat que una disminució de pes d'entre un 5 i un 10% pot arribar a reduir els episodis d'incontinència urinària setmanal fins a en un 50%. Per aquest motiu, es recomana baixar de pes amb ajuda de dieta i exercici.
Millorar el trànsit intestinal
Disminuir els esforços per defecar amb pautes dietètiques que millorin el restrenyiment crònic, eviten el debilitament de la musculatura del sòl pèlvic.
Deixar de fumar. Disminueix la tos crònica pel que els episodis d'incontinència urinària seran menys freqüents ja que hi ha un menor impacte sobre la musculatura del sòl pèlvic. A més, el tabac actua com a estimulant vesical, per la qual cosa també millorarà els símptomes d'urgència miccional.
Reduir o eliminar el consum d'estimulants vesicals. El cafè i el te, l'alcohol, les begudes gasoses, edulcorades, energètiques, etc., produeixen espasmes en la bufeta. Reduir el seu consum és beneficiós per a aquelles dones que tinguin símptomes d'urgència i freqüència miccional augmentada.
Moderar la ingesta de líquids. El consum adequat de líquids ha d'estar al voltant d'1,5 litres al dia. Cal tenir en compte que una dieta equilibrada ja aporta una part de la hidratació necessària. Per això, les persones amb incontinència d'urgència o nocturna haurien d'evitar la ingesta de líquids a partir de mitja tarda.
Control dels esforços físics. És important practicar exercici físic diàriament. Tanmateix, les dones amb incontinència urinària d’esforç, o amb una debilitació muscular important, haurien d’evitar fer esforços físics que suposin un risc per a la musculatura del sòl pelvià, com ara activitats amb impacte (saltar, córrer). Es recomanen exercicis com caminar, nedar i tots aquells que ajudin a adquirir una bona forma física sense augmentar la pressió abdominal.
Com a mesura de precaució, sempre que es practiqui exercici físic, s'ha de realitzar una contracció dels músculs del sòl pèlvic amb l'objectiu de contrarestar les pressions abdominals i evitar els possibles episodis d'incontinència urinària.
Programa d'entrenament de la musculatura del sòl pèlvic. L’objectiu d’aquests exercicis és enfortir la musculatura que envolta la zona vaginal i anal. Amb una força muscular adequada, augmenta el suport de la uretra durant la contracció, millorant el control de les pèrdues d’orina (tant les d’esforç en tossir com les d’urgència per arribar al lavabo sense fuites). No es recomana fer els exercicis del sòl pelvià sense un assessorament previ per part de professionals, ja que es poden fer de manera incorrecta.
Per instruir les pacients, de vegades s’utilitzen tècniques de biofeedback, que permeten identificar si s’estan fent correctament; o d’electroestimulació, que activa els músculs amb una petita descàrrega elèctrica mentre es fan les contraccions.
Dispositius. Existeixen dispositius que pal·lien la incontinència urinària d’esforç, com els pessaris o els tampons. Es col·loquen dins la vagina i ajuden a sostenir la uretra mentre es duen posats, reapareixent els símptomes un cop es retiren. Són molt útils en dones amb incontinència urinària d’esforç durant la pràctica esportiva o només quan tenen refredats.
Abans d'iniciar el programa d'entrenament, el terapeuta farà un tacte vaginal (introducció d'un dit a la vagina) per valorar el to i capacitat contràctil de la musculatura del sòl pèlvic, i així poder dissenyar un programa d'exercicis personalitzat.
Com es realitzen?
La forma més adequada és tancar l'orifici anal, (com si es volgués retenir l'expulsió d'un gas) i, a la vegada, l'orifici vaginal (com si s’interrompés la micció de l'orina).
Durant la seva realització es pot usar un mirall per comprovar com es tanca l'orifici vaginal i s'aixeca l'anus. També pot servir d'ajuda introduir un dit a la vagina per percebre la força de contracció de la musculatura.
És important respirar normalment durant la realització dels exercicis. I evitar la contracció voluntària de la musculatura abdominal, els glutis, els músculs de la cara interna de les cuixes i les cames.
Quina és la posició ideal per realitzar aquest entrenament?
Es pot realitzar en diferents posicions (asseguda, dempeus, estirada en posició fetal, etc.).
Amb quina freqüència s'han de realitzar els exercicis?
És aconsellable realitzar el programa d’entrenament de forma diària un mínim de 3 mesos. I després passar al programa de manteniment, un mínim de 3-4 vegades per setmana.
Tot i que es recomana, en la mesura que pugui, integrar-ho a la vida quotidiana.
El tractament farmacològic és útil per a dones diagnosticades de bufeta hiperactiva, amb o sense incontinència urinària d’urgència associada. Actualment, hi ha diversos fàrmacs disponibles que redueixen els espasmes involuntaris de la bufeta i relaxen el múscul que la contrau. Tanmateix, alguns d’aquests fàrmacs estan contraindicats en pacients amb glaucoma, estenosi pilòrica, broncoespasme sever, esofagitis per reflux, ili intestinal i colitis ulcerosa severa, així com en persones amb hipertensió arterial no controlada. Després d’iniciar un tractament farmacològic, es recomana fer una visita de control a partir de les quatre setmanes per valorar l’efectivitat del tractament. Si hi ha una millora dels símptomes (reducció dels episodis d’urgència i de les pèrdues), es continua amb el fàrmac a llarg termini; si no n’hi ha o és mínima, es pot ajustar la dosi del mateix medicament o provar-ne un de nou d’un grup diferent.
De vegades, els símptomes d'incontinència urinària d'urgència no milloren amb els fàrmacs. En aquests casos es valora la possibilitat d'un tractament de segona línia que es realitza en unitats especialitzades. Aquests inclouen:
Toxina botulínica. És una substància produïda per un germen, que provoca la paràlisi dels músculs, i s’utilitza àmpliament en medicina. Està indicada en dones amb incontinència urinària d’urgència que presenten contraccions del detrusor (el múscul que contrau la bufeta) durant l’ompliment, cosa que es detecta mitjançant estudis urodinàmics.
Neuromodulació sacra. És un dispositiu que es col·loca a la zona lumbar de l’esquena i que utilitza un sistema similar al d’un marcapassos per regular els nervis que controlen la bufeta.
És una neurotoxina que paralitza el múscul que contrau la bufeta i disminueix la sensibilitat de les fibres nervioses. L’única toxina botulínica aprovada per a l’ús en dones amb bufeta hiperactiva és la Onabotulinotoxina (Botox®), i s’injecta a la bufeta mitjançant una cistoscòpia (una càmera de vídeo fina que s’introdueix per la uretra).
Aquesta toxina no té un efecte permanent en el temps, ja que la seva vida mitjana és d’uns 6-9 mesos. Passat aquest període, els símptomes poden reaparèixer, però la reinyectació és eficaç en la majoria dels casos.
Com a efectes adversos més freqüents, cal destacar el risc de dificultat per buidar completament la bufeta (a causa de la paràlisi del múscul detrusor), que pot requerir l’ús d’una sonda per evitar infeccions urinàries.
Incontinència urinària d’esforç
Aquest tipus de tractament s'indica en dones amb incontinència urinària d'esforç greu o moderada que no desitgen tractament conservador, o bé quan aquest no ha resultat efectiu.
Actualment, l'elecció de la tècnica quirúrgica per corregir els símptomes d'incontinència urinària d'esforç, es basa en les característiques de cada pacient i en l'experiència dels equips quirúrgics que apliquen aquests tractaments.
La banda suburetral lliure de tensió és la tècnica més utilitzada i consisteix a col·locar una cinta que passa per sota de la uretra per aconseguir un major suport durant la realització dels esforços. La cinta doblega la uretra quan es fan esforços, com si es doblegués una mànega oberta, i així s’eviten les pèrdues d’orina (només les associades als esforços).
Les complicacions són mínimes i poden incloure dificultat per orinar, persistència dels símptomes, o que la cinta no quedi ben coberta per la mucosa vaginal.
La cirurgia és curta i la recuperació és ràpida, de manera que en la majoria dels casos no cal ingrés hospitalari. Es recomana evitar esforços durant 1 mes per garantir una correcta integració de la malla en els teixits situats sota la uretra.
Hi ha altres tècniques menys complexes que també es poden utilitzar, com la injecció d’un gel a la uretra que l’ajuda a mantenir-se tancada (injeccions uretrals), o altres tècniques sense material protèsic.
La decisió es consensuarà entre la pacient i el professional especialitzat, tenint en compte les característiques de la pacient i el tipus d’incontinència urinària que pateix.
Les complicacions són mínimes i la recuperació és ràpida, pel que en la majoria dels casos no requereix d'ingrés hospitalari.
Existeixen altres tècniques menys complexes que es poden utilitzar, en cas de no respondre a la tècnica habitual, o quan el professional especialitzat consideri, que donades les característiques de la pacient, pugui haver-hi una altra de més adequada.
Tratamiento de la incontinencia uri...
La ginecòloga, Montserrat Espuña, explica que el tractament de la incontinència urinària d'esforç és principalment la fisioteràpia, però quan no funciona, s'ha de recórrer a la cirurgia.
Incontinència urinària mixta
El tractament d'aquestes dones és complex i requereix un grau de personalització molt alt, així com un estudi més complet.
L'especialista s'encarrega de valorar les característiques de cada dona i la gravetat dels símptomes. Sobre la base d'això, unes vegades, es comença per tractar els símptomes d'urgència, i unes altres, els símptomes d'esforç. I, en altres ocasions, es tracten ambdues simptomatologies des del principi.
És una tècnica senzilla i no dolorosa que es realitza a través d'uns sensors que registren l'activitat dels músculs situats a l'interior de la vagina i la regió abdominal. Mentre es realitzen els exercicis de la musculatura del sòl pèlvic, els sensors proporcionen una sèrie de senyals visuals i/o sonores que serveixen per comprovar si es la contracció i relaxació es realitzen de forma correcta. També, serveix per comprovar si altres grups musculars impedeixen que la contracció dels músculs del sòl pèlvic es faci de forma eficaç.
Tot això facilita la comprensió de la funció dels músculs que s'estan contraient i, així, modificar aquells exercicis que es realitzen incorrectament.
Es pot realitzar al domicili?
Després de comprovar que els exercicis es realitzen de forma adequada, el terapeuta dissenya un programa d'entrenament específic a les necessitats de cada pacient que es poden fer a casa.
El fet de fer aquests exercicis en un ambient més relaxat, incrementa la motivació i la constància en el tractament. D'aquesta forma s'aconsegueixen els mateixos resultats, però amb una major autonomia i amb menys visites al centre sanitari.
Existeixen diversos dispositius per ajudar a tonificar la musculatura del sòl pelvià, que s’utilitzen a casa:
Cons vaginals. Són unes peces en forma de con que s'introdueixen a la vagina per tonificar la musculatura del sòl pèlvic. Són cinc cons de la mateixa grandària, però amb diferents pesos que van des de 20 a 100 gr.
Esferes vaginals. Dispositius esfèrics que contenen un pes en el seu interior i s'introdueixen a la vagina per tonificar la musculatura del sòl pèlvic. Existeixen presentacions d'una o dues esferes.
Com haig d'utilitzar els cons i les esferes vaginals?
En funció de la capacitat vaginal i del to de la musculatura del sòl pèlvic, el terapeuta indicarà el pes del con i les esferes a utilitzar, així com la durada i freqüència de l’entrenament. A mesura que es millori el to muscular, s’incrementarà el pes del con vaginal, i el nombre d’esferes vaginals.
Perquè aquests dispositius siguin eficaços sempre s'han d'utilitzar dempeus, caminant o realitzant activitat física.
No hauria d'utilitzar-se en cas de:
- Prolapse òrgans pèlvics
- Infeccions vaginals
- Durant la menstruació
- Si fa menys de 2h de l'última relació sexual
Existeixen dispositius vaginals que comprimeixen la uretra des de la vagina, augmentant el suport mentre s’utilitzen, i que són útils per pal·liar temporalment els símptomes de la incontinència urinària d’esforç. Aquests dispositius són el tampó vaginal i el pessari d’incontinència.
Tampó. És un tampó vaginal que s’introdueix dins la vagina per donar suport a la uretra i evitar les pèrdues d’orina, sense impedir una micció correcta. N’existeixen diversos tamanys per adaptar-se millor a la capacitat vaginal de cada dona. Són higiènics, còmodes de portar i reutilitzables si es mantenen adequadament.
Pessari d’incontinència. És un dispositiu vaginal de diferents materials, formes i mides que es col·loca al fons de la vagina amb l’objectiu de mantenir els òrgans descendits en la seva posició adequada. Alguns d’aquests dispositius estan dissenyats específicament per al tractament de la incontinència urinària, amb un suport suburetral addicional. El metge o la infermera li explicaran les mesures higièniques, així com la inserció i extracció del pessari perquè pugui assolir la màxima autonomia.
El pessari o el tampó vaginal estan indicats per a dones amb incontinència urinària d’esforç que no es poden operar (contraindicació quirúrgica, no és el moment personal adequat, durant llista d’espera quirúrgica, no volen operar-se, o tenen símptomes ocasionals com durant l’activitat esportiva o amb els refredats).
No s’haurien d’utilitzar en cas de lesions o infeccions vaginals, durant la menstruació o en processos inflamatoris pèlvics.
Indicacions del pessari per a la incontinència
El pessari està indicat per aquelles dones amb incontinència urinària que no puguin operar-se (contraindicació de cirurgia, no és el moment personal adequat, llistes d'espera…) o que no vulguin operar-se.
No haurien d'utilitzar-se en cas de:
- Lesions i infeccions vaginals
- Processos inflamatoris pèlvics
- En dones amb gran feblesa muscular
L’atròfia genital és un problema causat principalment per la disminució de les hormones sexuals femenines (estrògens) durant la menopausa. Consisteix en l’aprimament de les parets de la vagina i la vulva, que s’acompanya d’una disminució de la lubricació vaginal, provocant símptomes de sequedat vaginal, irritació genital i/o molèsties durant les relacions sexuals.
L’atròfia genital pot empitjorar els símptomes de bufeta hiperactiva, amb o sense incontinència urinària d’urgència, a causa de la presència de receptors d’estrògens també a la uretra i la bufeta. Per millorar aquesta situació, es recomana l’aplicació d’un tractament local (a nivell de la vulva i la vagina) amb estrògens en forma de crema, òvuls o comprimits vaginals. Es recomana aplicar-los 2-3 nits per setmana.
Així, en dones posmenopàusiques amb incontinència urinària d'urgència estan indicats els estrògens vaginals associats al tractament farmacològic, sempre que no existeixin contraindicacions (per exemple, dones amb antecedent de càncer de mama, etc.), en aquest cas es podria optar per hidratants vaginals.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Amelia Pérez González
Infermera
Servei de Ginecologia
Montserrat Espuña Pons
Ginecòloga
Servei de Ginecologia
Sònia Anglès Acedo
Ginecòloga
Servei de Ginecologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 17 juliol de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
