Diagnòstic de la Malaltia Inflamatòria Intestinal

Analítica de sang. Permet detectar paràmetres que tradueixen l'existència d'inflamació, d'anèmia, desnutrició, dèficits vitamínics i/o la presència d'infeccions.

Anàlisi de la femta. Permet diagnosticar infeccions concomitants (bacteris, paràsits). Existeixen també indicadors específics que permeten confirmar l'existència d'inflamació intestinal (calprotectina fecal).

Endoscòpia digestiva (gastroscòpia, colonoscòpia). Aquestes proves són necessàries per establir el diagnòstic perquè permet visualitzar de forma directa la mucosa intestinal (capa més interna de l'intestí) i obtenir biòpsies. No és només fonamental per al diagnòstic de la malaltia, sinó també per monitoritzar la resposta als tractaments.

• La colonoscòpia permet veure el còlon  i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal). Per a la seva realització és necessari efectuar una neteja del còlon mitjançant una substància laxant, que s'administra el dia previ i/o el mateix dia de la prova. A més, atès que la insuflació d'aire en el còlon (necessari per aconseguir una correcta visualització del mateix) produeix molèsties és aconsellable realitzar-la sota sedació.
• La gastroscòpia permet la visualització de l'esòfag, estómac i la part més proximal de l'intestí prim (duodè).

Càpsula endoscòpica. Consisteix en un dispositiu de reduïdes dimensions que s'ingereix i permet prendre imatges de tot el tub digestiu durant el seu recorregut fins que és expulsat per l'anus. És molt útil per fer un estudi complet de l'intestí prim (segments als quals no es pot accedir per la gastroscòpia ni per la colonoscòpia).

Ecografia intestinal. És una prova radiològica no invasiva que permet fer una valoració fiable dels segments intestinals afectats (excepte el recte on la seva precisió és limitada), del grau d’inflamació i la presència de complicacions (estenosi/fístula). A més, permet descartar altres malalties amb símptomes similars (per exemple, una apendicitis).

Altres proves radiològiques. Les radiografies abdominals, la tomografia computada (TC) i / o la ressonància magnètica (RM) són de gran utilitat per diagnosticar complicacions (estenosi, fístules), així com per determinar quines parts de l'intestí estan afectades per la malaltia. De totes elles, la més utilitzada, pels seus avantatges (no irradia, molt precisa), és la RM.

Les proves d'imatge ajuden a valorar les complicacions, completar l'estudi de l'extensió de la malaltia i valorar la resposta als tractaments.