Tractament de la Malaltia Inflamatòria Intestinal
La malaltia inflamatòria intestinal és una malaltia crònica i fins a la data no s'ha descobert cap tractament que sigui curatiu. No obstant això, es disposa d'una àmplia bateria de fàrmacs que permeten tenir un adequat control dels símptomes i milloren la qualitat de vida dels pacients.
El tractament de la MII és complex i molt variable d'un pacient a un altre, pel que es requereix un enfocament molt individualitzat. Els símptomes que presenta el pacient i els resultats de les proves serveixen de guia a l'hora de prescriure un tractament o un altre.
L'objectiu del tractament és la desaparició dels símptomes (remissió clínica) i la restauració de la qualitat de vida dels pacients, mitjançant la cicatrització de les lesions que produeixen inflamació intestinal per evitar així la progressió de la malaltia i les possibles complicacions.
Al llarg del curs evolutiu de la MII apareixen episodis d'activitat inflamatòria, denominats habitualment "brots" (recidives), i períodes en els quals el pacient està asimptomàtic, el que es coneix com "remissió".
Quins són els tractaments disponibles?
Els tractaments de la MII es divideixen en dos grups: 1) tractament d’inducció, que s'utilitza per controlar la clínica en els brots d'activitat, l’objectiu del qual en què l'objectiu és fer desaparèixer els símptomes (assolir la remissió clínica) i evitar complicacions, i 2) tractament de manteniment, que té com a finalitat mantenir la malaltia inactiva, per evitar la reaparició de símptomes, així com disminuir el risc de progressió/aparició de complicacions.
L'elecció del tractament depèn del tipus de malaltia (colitis ulcerosa o malaltia de Crohn), la localització, el grau de l'activitat inflamatòria (lleu, moderada, greu), la presència (o no) de complicacions (fístules, estenosis, abscessos), el curs previ de la malaltia, la resposta prèvia als medicaments, l'edat i altres patologies del pacient així com les necessitats pròpies de cada pacient.
Per aquests motius, és molt important que l'elecció del tractament sigui individualitzada i personalitzada.
Els tractaments mèdics disponibles per a la malaltia inflamatòria intestinal inclouen:
Salicilats. Són fàrmacs antiinflamatoris amb un mecanisme d'acció local sobre el còlon. No són immunosupressors, pel que no disminueixen les defenses i són molt segurs. Es poden administrar per via oral o per via rectal en forma de supositori, escuma o ènema. S'utilitzen com a tractament d'inducció i manteniment de la colitis ulcerosa lleu-moderada. Per a la malaltia de Crohn no han demostrat ser eficaços (només en casos molt concrets d'afectació lleu limitada al còlon, a dosis altes).
Corticoides. Són fàrmacs amb efecte antiinflamatori i immunosupressor. S'utilitzen en brots moderats i greus de la malaltia (Chron i colitis) i el seu ús es limita exclusivament al tractament d'inducció (mai de manteniment), ja que tenen molts efectes secundaris si s'utilitzen durant llargs períodes.
Immunosupressors. Són fàrmacs que modulen la resposta exagerada del sistema immunitari i disminueixen la inflamació. S'utilitzen en aquells pacients que no responen als corticoides o en combinació amb la teràpia biológica. Són eficaços en la inducció i el manteniment de la remissió. Dins d’aquest grup s’inclouen els immunosupressors convencionals (azatioprina, metotrexate) i les molècules petites, de més recent introducció i administració oral (inhibidors de JAK, inhibidors del receptor S1P).
Teràpia biològica. El millor coneixement de la MII ha contribuït al desenvolupament de nous tractaments que actuen sobre diferents factors implicats en la regulació del sistema immunològic..
La teràpia biològica s'utilitza quan han fracassat els tractaments convencionals, com corticoides i immunosupressors convencionals (azatioprina, metotrexate), encara que en determinades circumstàncies (casos de malalties greus ja en el diagnòstic) es poden utilitzar com a tractament de primera línia.
Assaigs clínics. Els assaigs clínics són estudis d'investigació mèdica en els quals s'avaluen fàrmacs en desenvolupament amb mecanismes d'acció diferents dels ja aprovats per les agències reguladores. Els assaigs clínics són necessaris per obtenir noves opcions terapèutiques i avançar en el coneixement de noves teràpies farmacològiques.
Cirurgia. La cirurgia està indicada quan fracassa el tractament mèdic o en situacions de malaltia de Crohn complicada (estenosis, fístules, malaltia perianal). Sol realitzar-se per laparoscòpia, una tècnica quirúrgica mínimament invasiva, que permet una ràpida recuperació amb un menor risc de complicacions.
Informació documentada per:


Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 7 maig de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.