Quantes hores s'han de dormir?

Les diferències entre persones matutines (“aloses”) i vespertines (“ducs” o “mussols”) s’expliquen pel cronotip, és a dir, per la predisposició biològica de cada persona a estar més activa en determinades hores del dia.

Aquest cronotip depèn del ritme circadiari, el rellotge biològic intern regulat pel nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, i també de factors genètics, hormonals (especialment la melatonina) i ambientals.

La melatonina, que s’allibera amb la foscor, facilita l’aparició del son:

• En les persones matutines, la secreció de melatonina s’allibera abans el que facilita que la persona s’adormi aviat i es desperti amb energia al matí.
• En les persones vespertines, la secreció de melatonina es retarda el que fa que la persona estigui més activa i rendeixi millor a la tarda o al vespre.

No és una qüestió d’hàbits o de voluntat, sinó d’una característica biològica. Aquest patró pot canviar amb l’edat i, en casos extrems, pot estar relacionat amb alteracions genètiques i considerar-se un trastorn.

A més del cronotip, també hi ha diferències en la quantitat de son necessària:

• Els long sleepers necessiten habitualment 9 hores o més per sentir-se descansats.
• Els short sleepers en tenen prou amb 6 hores o menys, sense somnolència diürna ni deteriorament cognitiu. 

La majoria de la població necessita entre 7 i 8 hores.

Així, el cronotip (alosa o duc) determinen quan és millor anar a dormir, i el tipus de sleeper determina la quantitat d’hores que necessitem dormir.