Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament del Càncer de Còlon i Recte
Temps de lectura: 10 min
Una vegada diagnosticat el càncer de còlon i recte, un comitè multidisciplinari avalua cada cas de manera individual, per oferir el tractament amb major possibilitat de curació o control de la malaltia.
El comitè està format per:
- Radiòlegs (experts en imatges mèdiques).
- Metges nuclears (per a estudis especialitzats com el PET-TAC).
- Patòlegs (experts que estudien les característiques del tumor).
- Oncòlegs mèdics (especialitzats en quimioteràpia i teràpies dirigides).
- Oncòlegs radioteràpics (experts en radioteràpia).
- Cirurgians (especialitzats en còlon, recte, fetge i peritoneu).
- Infermeria de pràctica avançada, especialitzada en el càncer colorectal.
Una vegada consensuat, després d’analitzar els resultats de les proves complementàries, el comitè defineix un pla de tractament que el metge responsable s’encarrega de comunicar al pacient i d’explicar-li el tractament.
El professional responsable explicarà aquest pla al pacient, incloent-hi:
- Les opcions de tractament disponibles.
- Els beneficis i els possibles efectes secundaris.
- Les proves addicionals necessàries.
El tractament s'estableix en funció de:
- Tipus de tumor. Per completar el diagnòstic tumoral es realitzen determinacions moleculars per orientar el pronòstic i el tractament del pacient. Es determina:
- Estat de les proteïnes reparadores de l’ADN:
- Tumors estables (MSS): expressió de totes les proteïnes.
- Tumors inestables (MSI): pèrdua d’alguna o diverses proteïnes reparadores de l’ADN.
- Estat del gen RAS (KRAS, NRAS)
- Estat del gen BRAF.
- Estat de les proteïnes reparadores de l’ADN:
- Fase o estadi en el qual es troba la malaltia (TNM).
- Estadis localitzats (I i II): el càncer està limitat al còlon o recte.
- Estadis localment avançats (III): el càncer està limitat però té més extensió local, per exemple amb afectació ganglionar.
- Estadis metastàtics: el càncer s’ha estès a altres parts del cos.
Tipus de tractament
Per afrontar el càncer, existeixen diversos tipus de teràpies que es poden realitzar de manera individual o combinades:
Tractament local:
- Tractament mínimament invasiu (endoscòpic, quirúrgic, tècniques ablatives locals).
Tractament sistèmic:
- Teràpies dirigides: Anti-VEGF (Bevacizumab) i Anti-EGFR (Panitumumab, Cetuximab).
- Noves teràpies com la immunoteràpia amb inhibidors de BRAF.
La cirurgia és el tractament més efectiu en molts casos de càncer colorectal. El tractament més comú per al càncer colorectal és l'extirpació del tumor i del teixit gras circumdant, on es troben els ganglis limfàtics.
Un cop ressecat, la mostra quirúrgica s'envia a analitzar, i els resultats permetran valorar si són necessaris tractaments addicionals (quimioteràpia o radioteràpia) després de l'operació.
Actualment, la gran majoria d’aquestes intervencions es realitzen mitjançant tècniques de cirurgia mínimament invasiva.
Amb el pacient sota anestèsia general, omplim la cavitat abdominal de diòxid de carboni de tal manera que podem treballar a l’interior de l'abdomen amb instruments prims i llargs que s'introdueixen a través de petites incisions d'entre 5 i 12 mm a la paret abdominal. A través d'una d'aquestes incisions s'introdueix una òptica amb la que el cirurgià pot visualitzar tota la cavitat abdominal i la zona on s'ha d'intervenir. Aquesta tècnica ha aconseguit disminuir el dolor postoperatori gràcies a les petites incisions i la manipulació curosa dels teixits Així mateix ha millorat els resultats estètics i ha aconseguit una recuperació més ràpida dels pacients que es reincorporen de forma més ràpida al seu ritme de vida habitual.
La cirurgia del recte presenta un grau de dificultat tècnica major que la cirurgia del còlon degut a la localització. El recte es troba en un espai limitat dins de la pelvis i està envoltat d'estructures que cal preservar: vasos ilíacs, urèters, bufeta, pròstata, vesícules seminals i vagina. Malgrat les millores que suposa la cirurgia laparoscòpica per accedir a aquest espai de forma més còmoda i amb millor visió, segueix sent dificultosa i requereix de cirurgians experimentats en aquest tipus de tècniques.
Alguns hospitals al món realitzen la resecció del recte combinant la cirurgia laparoscòpica abdominal amb la via transanal, de tal manera que dos equips quirúrgics treballen de manera simultàniaAixò permet aconseguir reseccions oncològicament correctes, amb marges de resecció negatius, i evitar les dificultats tècniques de la cirurgia oberta o laparoscòpica del recte. Els pacients que presenten major dificultat són: pacients masculins, amb pelvis estretes, amb sobrepès i amb el tumor localitzat al recte mig o inferior.
Dins les tècniques quirúrgiques mínimament invasives hi ha la cirurgia robòtica, introduïda a l'Hospital Clínic l'any 2014. Per a realitzar aquesta cirurgia, el cirurgià es troba allunyat del pacient i opera assegut a la consola i controlant els 4 braços robòtics. Un cirurgià assistent es troba al costat del pacient i és qui intercanvia els instruments robòtics. Amb la cirurgia robòtica el cirurgià té una visió immersiva, en tres dimensions i amb una ampliació de 20 vegades la visió de l’ull humà. Això permet una dissecció molt acurada i minimitza les pèrdues de sang i les lesions d'estructures veïnes que cal preservar.
- Complicacions de la cirurgia del Càncer de Còlon i Recte
La cirurgia colorectal pot presentar complicacions postoperatòries com hemorràgia, obertura de la sutura que uneix els dos extrems del còlon (dehiscència anastomòtica), infecció de la ferida quirúrgica, etc. Aquestes complicacions, en cas de presentar-se, es poden solucionar amb tractament conservador com antibiòtics, cures tòpiques de les ferides. Determinats casos, quan les complicacions són més greus, poden requerir una nova intervenció quirúrgica i la realització d’un estoma.Unestoma és una obertura quirúrgica que es fa a la pell per permetre exterioritzar el budell prim o el colon i que els productes de rebuig surtin del budell i puguin ser recollits en una bossa recol.lectora . S'anomena colostomia quan s'exterioritza el colon(intestí gros) i ileostomia quan s'exterioritza l'ili (la part més a prop del colon de l'intestí prim). Aquests estomes poden ser temporals o definitius. Els estomes temporals requeriran d'una nova intervenció quirurgica per poder reconstruir el trànsit intestinal.
Com a conseqüència de la resecció del recte, alguns pacients experimenten problemes de disfunció urinària (incontinència urinària o retenció d'orina), disfunció sexual i disfunció anus-rectal (incontinència fecal, múltiples deposicions diàries, urgència, etc.). En la majoria dels pacients aquests problemes milloren amb el pas dels mesos fins a resoldre's aproximadament passat un any de la cirurgia. N'hi ha d'altres que requereixen teràpies específiques per solucionar aquests problemes funcionals, que es deuen a la manipulació de petites arrels nervioses presents a la pelvis i que inerven tots aquests òrgans implicats.
Radioteràpia. La teràpia per radiació o radioteràpia administra rajos X d'alta energia per destruir les cèl·lules canceroses. Té diferents usos en càncer colorectal i es pot administrar sol o en combinació amb la quimioteràpia per reduir la grandària del tumor abans de la cirurgia (en càncer de recte)o per tractar el càncer colorectal que s'ha disseminat fora del còlon/recte com els ossos o el cervell, para aliviar sintomas en casos avanzados (radioterapia paliativa)
Quimioteràpia. La quimioteràpia és el tractament aplicat amb més usat per al càncer colorectal. Generalment s'administra de manera instravenosa, encara que en alguns casos es pot administrar per via oral.
La quimioteràpia inhibeix el creixement de les cèl·lules en divisió, tant de les cèl·lules tumorals com de les sanes, per aquest motiu podrien aparèixer símptomes associats al tractament, els denominats efectes adversos o efectes secundaris.
La quimioteràpia es pot administrar en combinació de dos fàrmacs (poliquimioteràpia) o d'un fàrmac (monoteràpia). Entre els fàrmacs més utilitzats es troben les fluoropirimidines (5- fluorouracil, capecitabina), l'irinotecan, l'oxaliplatí i el TAS-102 (trifluridina/tipiracil).
El nombre de cicles depèn de cada pacient i estadi tumoral, encara que, en general, s'administren de 6 a 12 cicles de tractament durant 3- 6 mesos de tractament. Durant el tractament es realitzen diferents proves (analítiques, proves d’imatge,...) per avaluar si aquest és efectiu.
Càncer colorectal estadi I i II
El benefici de la quimioteràpia i la radioteràpia adjuvant (després de la cirurgia) en pacients amb ganglis negatius no està establert.
Càncer colorectal estadi III
Als pacients menors de 70 anys amb càncer de còlon se'ls recomana fer quimioteràpia després de la cirurgia (adjuvant) amb l'administració intravenosa de dos fàrmacs (habitualment fluoruracil i/o capecitabina amb oxaliplatí). La quimioteràpia sol administrar-se cada 2 o 3 setmanes, en funció de la dosis, durant un període de 3 a 6 mesos. En pacients majors de 70 anys es recomana l'ús de fluoruracil oral (capecitabina) en monoteràpia.
El tractament dels pacients amb càncer de recte localitzat inclou la ràdio-quimioteràpia prèvia a la cirurgia (neoadjuvant). La quimioteràpia es pot administrar per infusió intravenosa contínua (5FU) o en comprimits (capecitabina), juntament amb la radioteràpia. La cirurgia s'ha de realitzar entre les 6 i 8 setmanes després de finalitzar el tractament de ràdio-quimioteràpia. El paper de la quimioteràpia adjuvant no està establert.
Càncer colorectal estadi IV
Entre un 20 i un 25% dels pacients amb malaltia inicial localitzada, acabaran presentant metàstasi al llarg del seguiment. A més, en un grup significatiu de pacients la malaltia ja es diagnostica amb metàstasi.
L'objectiu primari del tractament:
- Controlar els símptomes relacionats amb la malaltia.
- Prolongar la supervivència.
- Millorar la qualitat de vida
Avaluació abans del tractament
Abans d’iniciar un tractament sistèmic, és fonamental realitzar una avaluació integral del pacient, considerant:
- El seu estat general i la capacitat funcional.
- El perfil genètic del tumor, com la presència o absència de mutacions genètiques (per exemple, en els gens RAS, BRAF o MSI).
- Les teràpies disponibles i la seva possible eficàcia.
El tractament en malaltia metastàtica s’organitza en línies terapèutiques. Cada línia es selecciona segons la resposta del tumor, la tolerància al tractament previ i les característiques específiques del pacient:
- Primera línia de tractament:
- En pacients amb tumors estables (MSS), es planteja tractament amb quimioteràpia utilitzant la combinació de dos fàrmacs: FOLFOX (fluorouracil i oxaliplatí) o FOLFIRI (fluorouracil i irinotecà).
- En pacients amb tumors inestables, es planteja fer immunoteràpia. Actualment, hi ha dos tractaments aprovats: Pembrolizumab i Nivolumab/Ipilimumab.
- En pacients majors de 70 anys és apropiat l’ús de monoteràpia.
- Segona línia de tractament:
- En pacients amb tumors estables (MSS), es fa quimioteràpia amb fàrmacs que no s’hagin utilitzat abans.
- En pacients amb tumors inestables, si no han rebut prèviament immunoteràpia, se’ls tracta amb aquesta opció.
- En pacients majors de 70 anys és apropiat l’ús de monoteràpia.
- Tercera línia de tractament:
- TAS102 +/- Bevacizumab.
- Regorafenib (no aprovat per CatSalut).
- En pacients majors de 70 anys es valora l’ús de Bevacizumab.
- Quarta línia de tractament: Frunquintinib i TAS.
Hi ha diferents efectes secundaris al tractament que depenen del tipus específic de la quimioteràpia administrada.
Els símptomes que poden aparèixer són: cansament (astènia), canvi en el gust dels aliments, nàusees, vòmits, caiguda del pèl, inflamació de la mucosa de la boca, febre, restrenyiment/diarrea, dolor muscular, neurotoxicitat (dolor, formigueig o pèrdua de sensibilitat en dits mans i/o peus), enrogiment, dolor i ferides en mans i/o peus, erupció acneïforme i lesions a les ungles.
La quimioteràpia que es fa servir pel càncer colorectal no acostuma a produir alopècia (caiguda del cabell) ni vòmits.
La quimioteràpia amb capecitabina pot produir edema i enrogiment a les plantes dels peus i als palmells de les mans. També pot produir diarrees i, de forma infreqüent, nafres a la boca (mucositis). Si es produeixen aquests efectes secundaris, és important comentar-ho amb el metge habitual i, dubtem, deixar de prendre el fàrmac.
La combinació d'oxaliplatí amb fluoruracilo en infusió contínua (FOLFOX) pot produir també mucositis, diarrees i febre per baixada de defenses. El tractament acostuma a produir també un cansament moderat, especialment els primers dies després del tractament. L'oxaliplatí pot produir també neurotoxicitat (sensació d'adormiment de mans i peus), especialment a partir dels 8 a 12 cicles de tractament. Aquest efecte secundari pot perdurar encara que es deixi d'administrar el tractament.
L'altra combinació de quimioteràpia (FOLFIRI) pot produir diarrees, dolor abdominal i un major grau d'alopècia que el FOLFOX, encara que no produeix neurotoxicitat.
El TAS-102 es tolera bastant bé i només cal destacar anèmia, la baixada de les defenses i de les plaquetes.
Per al càncer colorectal amb metàstasi (estadi IV):
- Els tractaments dirigits contra el receptor d'EGFR (cetuximab i panitumumab) són endovenosos; es fan servir en combinació amb quimioteràpia o en monoteràpia i només són actius en pacients sense mutacions del gen RAS (KRAS i NRAS), també denominat RAS natiu o RAS wild type.
- El tractament amb anti-angiogènics (bevacizumab o aflibercept) està indicat en pacients amb metàstasis en combinació amb quimioteràpia i també és endovenós.
- Inhibidores de BRAF, en paciente con mutaciones en el gen BRAF V600E, administrado VO en conjunto con terapia anti-EGFR. No uso asistencial, no aprobado por CatSalut.
Complicacions de la Teràpia Dirigida
- Els tractaments dirigits contra el receptor d'EGFR (cetuximab i panitumumab): toxicitat, principalment cutània, en forma d’erupcions acneïformes (petites protuberàncies) i/o lesions descamatives.
- El tractament amb antiangiogènics (bevacizumab o aflibercept): trombosi, hipertensió, proteinúria i hemorràgies espontànies.
- TAS-102: astènia, anèmia, disminució de defenses (neutropènia) o descens de plaquetes.
- Immunoteràpia: pot provocar efectes secundaris relacionats amb el sistema immunitari, diferents dels de la quimioteràpia. Els efectes secundaris solen ser lleus i reversibles si es detecten i tracten a temps, però poden aparèixer setmanes, mesos o fins i tot un any després d’haver finalitzat el tractament.
Principals efectes secundaris segons els òrgans afectats:
- Pell. Rash (enrogiment, erupció, inflamació), picor (prurit) i pèrdua de pigmentació (vitiligen).
- Sistema gastrointestinal. Diarrea, colitis (inflamació del còlon), de vegades amb sang o dolor abdominal sever.
- Òrgans endocrins:
- Alteracions tiroïdals (hipertiroïdisme o hipotiroïdisme).
- Inflamació de la glàndula pituïtària (hipofisitis).
- Símptomes: fatiga, pèrdua de pes, nàusees/vòmits, set excessiva.
- Pulmons. Pneumonitis (inflamació pulmonar), que pot causar dificultat respiratòria o tos.
- Fetge. Hepatitis autoimmune (inflamació del fetge).
- Símptomes generals. Fatiga, febre inexplicada, debilitat muscular, dolor articular, mal de cap o confusió.
Tractament personalitzat amb anticossos anti-EGFR
Cetuximab i panitumumab són anticossos monoclonals, la diana molecular dels quals n'és un receptor situat a la superfície de les cèl·lules denominat factor de creixement epidèrmic (EGFR). Aquest receptor està implicat en la supervivència i el creixement de les cèl·lules tumorals. El tractament amb anticossos anti-EGFR només és efectiu en aquells pacients amb càncer colorectal RAS natiu (sense mutacions en RAS). Aquest tractament produeix un benefici clínic significatiu, augmenta les probabilitats de resposta, millora el control de la malaltia i millora la supervivència d'aquests pacients.
No obstant això, en pacients amb càncer colorectal RAS mutat no està indicat el tractament amb anti-EGFR perquè no produeix benefici i fins i tot pot ser nociu.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Antonio Maria Lacy Fortuny
Servei de Cirurgia Gastrointestinal
Estela Pineda Losada
Oncòloga
Servei d'Oncologia Mèdica
Francesc Balaguer Prunes
Servei de Gastroenterologia
Mª Rosa Costa Quintàs
Infermera
Servei de Cirurgia Gastrointestinal
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 9 octubre de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
