Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament del Càncer de Còlon i Recte
Temps de lectura: 8 min
Una vegada diagnosticat el càncer de còlon i recte, un comitè multidisciplinari avalua cada cas de manera individual, per oferir el tractament amb major possibilitat de curació.
El comitè està format per tots els professionals directament vinculats en el procés diagnòstic i de tractament de la malaltia, com: radiòlegs, especialistes en medicina nuclear, patòlegs, radioterapeutes, oncòlegs, cirurgians digestius, cirurgians hepàtics, especialistes en digestiu, anestesistes i infermeres de processos de colorectal.
Una vegada consensuat, el metge responsable s'ocupa de comunicar la decisió al pacient i d'explicar-li el tractament.
El tipus de tractament s'estableix en funció dels factors següents:
- Característiques del pacient. Edat, altres malalties que dificultin algun tractament i estat funcional.
- Localització del tumor. Còlon dret, còlon esquerre o recte.
- Tipus de tumor. Estat del gen RAS o estat del gen BRAF.
- Fase o estadi en el qual es troba la malaltia (TNM).
Per afrontar el càncer, existeixen diversos tipus de teràpies que es poden realitzar de manera individual o combinades:
- Tractament quirúrgic
- Quimioteràpia i radioteràpia (tractament sistèmic)
- Noves teràpies
- Tractament pal·liatiu
La cirurgia és el tractament més efectiu en molts casos de càncer colorectal. El tractament més comú per al càncer colorectal és l'extirpació del tumor i del teixit gras circumdant, on es troben els ganglis limfàtics.
Un cop ressecat, la mostra quirúrgica s'envia a analitzar, i els resultats permetran valorar si són necessaris tractaments addicionals (quimioteràpia o radioteràpia) després de l'operació.
Actualment, molts centres hospitalaris realitzen aquest tipus d'intervenció per via laparoscòpica. Aquesta tècnica evita les grans incisions i amb això la recuperació és més ràpida.
La cirurgia laparoscòpica és una tècnica quirúrgica de mínima invasió amb la qual, l'operació es realitza sense necessitat de fer grans incisions. Aquesta tècnica ha aconseguit disminuir el dolor i les complicacions respiratòries, ha millorat els resultats estètics i ha aconseguit una recuperació més ràpida dels pacients. Els resultats oncològics i de supervivència són comparables als obtinguts mitjançant cirurgia convencional.
La cirurgia del recte presenta un grau de dificultat tècnica major que la cirurgia del còlon i malgrat les millores obtingudes amb la cirurgia laparoscòpica, segueix sent dificultosa. Uns pocs hospitals al món realitzen la resecció del recte combinant la laparoscòpia abdominal amb la via transanal. Aquesta tècnica permet realitzar reseccions ecològicament correctes i evitar les dificultats tècniques de la cirurgia oberta o laparoscòpica del recte i, d'aquesta manera, disminuir les complicacions postoperatòries.
- Complicacions de la cirurgia del Càncer de Còlon i Recte
La cirurgia colorectal pot presentar complicacions postoperatòries com hemorràgia, fallada a la zona de sutura dels dos extrems del còlon (dehiscència anastomòtica), infecció de la ferida, etc. Aquestes poden requerir una nova intervenció i un augment de l'estada hospitalària.
La cirurgia del càncer de recte pot requerir la realització d'una ostomia, sigui transitòria o definitiva. Una ostomia (o estoma) és una obertura quirúrgica que es fa a la pell per permetre que els productes de rebuig surtin dels intestins (ileostomia o colostomia). S'anomena colostomia quan l'obertura s'ubica en un extrem del còlon (intestí gros) i ileostomia quan se situa a l'extrem terminal de l'ili (la part més baixa de l'intestí prim).
Els efectes de la cirurgia a mitjà-llarg termini inclouen dolor i sensibilitat a la zona de l'operació. També pot provocar canvis en l'hàbit deposicional, que acostumen a desaparèixer amb el pas del temps.
Com a conseqüència de la resecció del recte, alguns pacients experimenten problemes de disfunció urinària (incontinència urinària o retenció d'orina), disfunció sexual i disfunció anus-rectal (incontinència fecal, múltiples deposicions diàries, urgència, etc.). En la majoria dels pacients aquests problemes milloren amb el pas dels mesos fins a resoldre's aproximadament passat un any de la cirurgia.
Quimioteràpia. La quimioteràpia és el tractament aplicat amb més freqüència en el càncer colorectal. Generalment s'administra de manera endovenosa, encara que en alguns casos es pot administrar per via oral.
La quimioteràpia inhibeix el creixement de les cèl·lules en divisió, tant de les cèl·lules tumorals com de les sanes, per aquest motiu podrien aparèixer símptomes associats al tractament, els denominats efectes adversos o efectes secundaris.
La quimioteràpia es pot administrar en combinació de dos fàrmacs (poliquimioteràpia) o d'un fàrmac (monoteràpia). Entre els fàrmacs més utilitzats es troben les fluoropirimidines (5- fluorouracil, capecitabina), l'irinotecan, l'oxaliplatí i el TAS-102 (trifluridina/tipiracil).
El nombre de cicles depèn de cada pacient i estadi tumoral, encara que, en general, s'administren de 6 a 12 cicles de tractament durant 3- 6 mesos de tractament. Durant el tractament es realitzen diferents proves (analítiques, proves d’imatge,...) per avaluar si aquest és efectiu.
Radioteràpia. La teràpia per radiació o radioteràpia administra rajos X d'alta energia per destruir les cèl·lules canceroses. Té diferents usos en càncer colorectal i es pot administrar sol o en combinació amb la quimioteràpia per reduir la grandària del tumor abans de la cirurgia (en càncer de recte) o per tractar el càncer colorectal que s'ha disseminat fora del còlon/recte com els ossos o el cervell.
Càncer colorectal estadi I i II
El benefici de la quimioteràpia i la radioteràpia adjuvant (després de la cirurgia) en pacients amb ganglis negatius no està establert.
Càncer colorectal estadi III
Als pacients menors de 70 anys amb càncer de còlon se'ls recomana fer quimioteràpia després de la cirurgia (adjuvant) amb l'administració intravenosa de dos fàrmacs (habitualment fluoruracil i/o capecitabina amb oxaliplatí). La quimioteràpia sol administrar-se cada 2 o 3 setmanes, en funció de la dosis, durant un període de 3 a 6 mesos. En pacients majors de 70 anys es recomana l'ús de fluoruracil oral (capecitabina) en monoteràpia.
El tractament dels pacients amb càncer de recte localitzat inclou la ràdio-quimioteràpia prèvia a la cirurgia (neoadjuvant). La quimioteràpia es pot administrar per infusió intravenosa contínua (5FU) o en comprimits (capecitabina), juntament amb la radioteràpia. La cirurgia s'ha de realitzar entre les 6 i 8 setmanes després de finalitzar el tractament de ràdio-quimioteràpia. El paper de la quimioteràpia adjuvant no està establert.
Càncer colorectal estadi IV
Entre un 20 i un 25% dels pacients amb malaltia inicial localitzada, acabaran presentant metàstasi al llarg del seguiment. A més, en un grup significatiu de pacients la malaltia ja es diagnostica amb metàstasi. L'objectiu primari del tractament és la pal·liació dels símptomes relacionats amb la malaltia. La quimioteràpia és el tractament d'elecció, habitualment utilitzant la combinació de dos fàrmacs a 1a i 2a línia (fluoruracilo i oxaliplatí –combinació que rep el nom de FOLFOX– o fluoruracilo i irinotecan –combinació que rep el nom de FOLFIRI–) o el TAS-102 en monoteràpia a 3a línia o posteriors. En pacients majors de 70 anys també és apropiat l'ús de capecitabina en monoteràpia.
El TAS-102 és un nou fàrmac antitumoral que ha demostrat benefici en pacients amb càncer colorectal metastàtic en progressió a 2 o més línies de tractament, pendent d'aprovació per l'EMA (Agència Europea del Medicament).
Hi ha diferents efectes secundaris al tractament que depenen del tipus específic de la quimioteràpia administrada.
Els símptomes que poden aparèixer són: cansament (astènia), canvi en el gust dels aliments, nàusees, vòmits, caiguda del pèl, inflamació de la mucosa de la boca, febre, restrenyiment/diarrea, dolor muscular, neurotoxicitat (dolor, formigueig o pèrdua de sensibilitat en dits mans i/o peus), enrogiment, dolor i ferides en mans i/o peus, erupció acneïforme i lesions a les ungles.
La quimioteràpia que es fa servir pel càncer colorectal no acostuma a produir alopècia (caiguda del cabell) ni vòmits.
La quimioteràpia amb capecitabina pot produir edema i enrogiment a les plantes dels peus i als palmells de les mans. També pot produir diarrees i, de forma infreqüent, nafres a la boca (mucositis). Si es produeixen aquests efectes secundaris, és important comentar-ho amb el metge habitual i, dubtem, deixar de prendre el fàrmac.
La combinació d'oxaliplatí amb fluoruracilo en infusió contínua (FOLFOX) pot produir també mucositis, diarrees i febre per baixada de defenses. El tractament acostuma a produir també un cansament moderat, especialment els primers dies després del tractament. L'oxaliplatí pot produir també neurotoxicitat (sensació d'adormiment de mans i peus), especialment a partir dels 8 a 12 cicles de tractament. Aquest efecte secundari pot perdurar encara que es deixi d'administrar el tractament.
L'altra combinació de quimioteràpia (FOLFIRI) pot produir diarrees, dolor abdominal i un major grau d'alopècia que el FOLFOX, encara que no produeix neurotoxicitat.
D'altra banda, bevacizumab o aflibercept són antiangiogènics, que actuen sobre els vasos que alimenten el tumor i poden produir pujada de la tensió arterial, sagnats o problemes en la coagulació. D'altra banda, panitumumab i cetuximab actuen sobre el receptor de membrana EGFR (receptor del factor de creixement epidèrmic) i acostumen a produir erupció cutània de diferent intensitat.
El regorafenib produeix cansament intens, pujada de la tensió arterial i problemes cutanis en mans i peus; enrogiment, dolor i ferides.
El TAS-102 es tolera bastant bé i només cal destacar anèmia, la baixada de les defenses i de les plaquetes.
Actualment hi ha cinc fàrmacs biològics aprovats per al càncer colorectal amb metàstasi (estadi IV):
- Els tractaments dirigits contra el receptor d'EGFR (cetuximab i panitumumab) són endovenosos; es fan servir en combinació amb quimioteràpia o en monoteràpia i només són actius en pacients sense mutacions del gen RAS (KRAS i NRAS), també denominat RAS natiu o RAS wild type.
- El tractament amb anti-angiogènics (bevacizumab o aflibercept) està indicat en pacients amb metàstasis en combinació amb quimioteràpia i també és endovenós.
- El regorafenib, un fàrmac oral que inhibeix diferents vies de creixement tumoral. Està aprovat a 3a línia o posteriors en monoteràpia però produeix importants efectes secundaris, per la qual cosa, s'estan estudiant nous esquemes/dosis per a millorar el perfil de toxicitat.
Tractament personalitzat amb anticossos anti-EGFR
Cetuximab i panitumumab són anticossos monoclonals, la diana molecular dels quals n'és un receptor situat a la superfície de les cèl·lules denominat factor de creixement epidèrmic (EGFR). Aquest receptor està implicat en la supervivència i el creixement de les cèl·lules tumorals. El tractament amb anticossos anti-EGFR només és efectiu en aquells pacients amb càncer colorectal RAS natiu (sense mutacions en RAS). Aquest tractament produeix un benefici clínic significatiu, augmenta les probabilitats de resposta, millora el control de la malaltia i millora la supervivència d'aquests pacients.
No obstant això, en pacients amb càncer colorectal RAS mutat no està indicat el tractament amb anti-EGFR perquè no produeix benefici i fins i tot pot ser nociu.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Antonio Maria Lacy Fortuny
Servei de Cirurgia Gastrointestinal
Estela Pineda Losada
Oncòloga
Servei d'Oncologia Mèdica
Francesc Balaguer Prunes
Servei de Gastroenterologia
Mª Rosa Costa Quintàs
Infermera
Servei de Cirurgia Gastrointestinal
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
