Factors de risc de la Cardiopatia Isquèmica

 Edat. El risc de patir un infart augmenta amb l'edat i de forma significativa en els homes majors de 45 anys i dones majors de 55 anys. Aquesta diferència d'edat de risc entre homes i dones es deu a la influència que tenen les hormones femenines (estrógens) sobre els vasos sanguinis.

 Factors genètics. La història familiar d'angina de pit o infart pot suggerir un component genètic. S'ha de tenir en compte si l'infart ha succeït en homes menors de 55 anys o dones menors de 65 anys. Si el familiar ha tingut un infart amb més anys, és possible que sigui més a causa de l'edat que a un component genètic. Encara que també es valoren paràmetres o indicadors de malalties familiars.

Fumar. El tabac és la principal causa evitable de malaltia, de discapacitat i de mortalitat arreu del món. El consum de tabac està associat a les malalties del cor, dels pulmons i a diversos tipus de càncer. En la dona, fumar incrementa en un 25 % el risc d'esdeveniments cardiovasculars majors (infart, ictus, mort) i, actualment, en la nostra societat hi ha una tendència creixent de l’hàbit tabàquic entre les dones joves. L’abstinència del tabac s’associa amb una reducció del risc de reinfart i de mort, motiu pel qual la inclusió en programes de deshabituació tabàquica pot ajudar-lo/la a deixar de fumar.

Hipertensió. És l’elevació dels nivells de pressió arterial de manera contínua o sostinguda. La tensió arterial alta provoca danys a la paret de les artèries i pot accelerar el procés d’arteriosclerosi. Hi ha una major prevalença d’hipertensió en dones majors de 60 anys que en homes, i se sap que en la dona la tensió arterial està menys controlada, essent un factor de risc important d’accident cerebrovascular. Cal intentar mantenir unes xifres de tensió arterial inferiors a 140/90 mmHg, i per aconseguir-ho es recomana evitar l’excés de sodi en la dieta, fer exercici de manera regular i seguir adequadament el tractament per reduir la tensió arterial.

Hipercolesterolèmia. S'han de controlar els nivells de greixos que hi ha a la sang mitjançant una analítica. L'elevació del colesterol de tipus LDL (colesterol "dolent") o dels triglicèrids, s'han relacionat amb major risc de malaltia coronària. En canvi, l'elevació del colesterol HDL (colesterol "bo"), protegeix davant d'un infart. Una alimentació sana i l'exercici regular són bones formes d'augmentar el colesterol "bo". L'objectiu actual per als pacients que han patit un esdeveniment cardiovascular és reduir el colesterol LDL per sota de 55 mg/dl i en més d’un 50 % respecte als nivells basals.

Diabetis. L’augment dels nivells de sucre (glucosa) en sang s’ha relacionat amb un major risc d’infart. És important tenir un bon control del sucre en sang, mitjançant un tractament amb pastilles o amb insulina.

Els pacients amb un esdeveniment cardiològic i diabetis mellitus (DM) poden presentar símptomes inespecífics amb més freqüència, fet que pot comportar un retard en el diagnòstic i en l’accés al tractament. Encara que la prevalença de la diabetis és similar en ambdós sexes, hi ha evidències d’un risc més elevat de cardiopatia isquèmica entre les dones diabètiques (un 40-50 % més de risc) en comparació amb els homes.

Perdre pes, seguir una alimentació adequada i fer exercici de manera regular poden ajudar molt a controlar els nivells de sucre.

 Sedentarisme. El sedentarisme es relaciona amb una major obesitat, hipertensió arterial i un pitjor control de la diabetis i del colesterol. L’activitat física regular aporta molts beneficis en el control d’aquests factors de risc. Es recomana practicar activitat física de manera progressiva durant 30-60 minuts, com a mínim dues vegades a la setmana.

Factors hormonals. El desequilibri hormonal juga un paper molt significatiu en el risc de cardiopatia isquèmica en les dones. Per exemple, durant l’etapa fèrtil, hi ha problemes ginecològics com la síndrome d’ovari poliquístic i la insuficiència ovàrica que comporten un dèficit d’estrògens. Al voltant del 10 % de la població femenina presenta síndrome d’ovari poliquístic. Aquests desequilibris impliquen un major risc de síndrome metabòlica i de malaltia cardiovascular. Altres trastorns, com l’endometriosi, comporten nivells més alts d’estrògens que, al seu torn, poden augmentar el risc. Encara que la menopausa no es pot considerar un factor de risc per si mateixa, és cert que marca una transició biològica en la dona que comporta un major risc de malaltia cardiovascular a causa de la pèrdua de l’efecte protector dels estrògens.

Obesitat. El sobrepès és cada vegada més freqüent en la nostra societat i empitjora els altres factors de risc. Petites pèrdues de pes poden ser molt beneficioses per a la salut cardiovascular. Depenent de la localització del greix en excés, hi ha dos tipus d'obesitat: l'obesitat perifèrica (greix en excés localitzat als glutis, cuixes i braços) i l'obesitat central (greix en excés concentrat a l'abdomen). L'excés de greix abdominal pot duplicar el risc de malaltia cardiovascular. L'obesitat central és més freqüent en les dones que en els homes, i afecta especialment les dones després de la menopausa.

Síndrome metabòlica. És un conjunt de factors de risc interrelacionats (obesitat central, pressió arterial elevada i hipercolesterolèmia) que produeixen un estat inflamatori i trombòtic, així com una major resistència a la insulina (que pot evolucionar cap a la diabetis), augmentant la morbimortalitat cardiovascular. La prevalença de la síndrome metabòlica entre les dones d’edat mitjana és del 20-30 %, tot i que hi ha un augment marcat després de la menopausa.

Drogues i altres substàncies tòxiques. La cocaïna o les amfetamines, per exemple, poden alterar el funcionament de les artèries i provocar un espasme. L'artèria es contrau i no deixa passar la sang. El consum de cocaïna és una causa relativament freqüent d'infart, sobretot, en població més jove.

Estrès o depressió. L’estrès, ja sigui de forma aguda o sostinguda en el temps, activa mecanismes hormonals i inflamatoris que, a llarg termini, poden provocar una lesió a les artèries. Un esdeveniment estressant intens pot desencadenar un infart, amb més freqüència en dones (90 % dels casos), fins i tot en absència d’arteriosclerosi coronària. Aquest fenomen es coneix com a síndrome de Tako-Tsubo.

Juntament amb l’estrès, la depressió és un factor de risc cada cop més prevalent i reconegut per desenvolupar malaltia cardiovascular. A més, l’evidència mostra que les dones tenen una major prevalença de depressió i estrès, així com un menor suport familiar i emocional que els homes després d’un infart. Així mateix, la depressió i l’estrès comporten una pitjor qualitat de vida, especialment en el cas de les dones.

Altres malalties o factors de risc no tradicionals. Els trastorns hipertensius durant l’embaràs o la diabetis gestacional es relacionen amb un augment del risc cardiovascular futur.

La presència de malaltia inflamatòria crònica i autoimmune (com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós sistèmic), que són més prevalents en dones, s’associa amb disfunció endotelial, arteriosclerosi accelerada i poden incrementar el risc de patir un infart amb el pas dels anys. Alguns tractaments oncològics poden ser cardiotòxics, d’aquí la importància d’una avaluació del risc cardiovascular abans, durant i després del tractament.

Factors ambientals. La contaminació de l’aire augmenta el risc de malaltia coronària, insuficiència cardíaca, arítmies, malaltia cerebrovascular i tromboembòlia pulmonar. Calen mesures legislatives i estratègies ambientals per reduir els efectes del canvi climàtic sobre la salut, així com per promoure espais verds.