Tractament de la Cardiopatia Isquèmica

Àcid acetilsalicílic (aspirina). Fa que les plaquetes no s'enganxin les unes a les altres dins de l'artèria, pel que disminueix la formació de trombes. És el primer fàrmac a administrar quant es produeix dolor al pit, fins i tot en domicili.

Altres antiagregants plaquetaris. Reforcen l'acció de l'àcid acetilsalicílic per evitar l'agregació de les plaquetes. El més comú és el clopidogrel, però prasugrel i ticagrelor també s'usen en casos d'especial gravetat.

Anticoagulants. Mitjançant un altre mecanisme, també van dirigits a dissoldre els trombes de dins de l'artèria. S'usen diferents tipus d'heparina que s'administren per via endovenosa o subcutània.

Betabloquejants. La seva funció és frenar el cor, que es quedi en estat de repòs per demanar menor oxigen. A més, també redueixen el risc de presentar arítmies.

Fàrmacs per evitar el dolor. És possible que en molts casos es requereixi l'administració de morfina, si el dolor és molt intens.

Nitroglicerina. Es pot administrar com una pastilla o esprai sota la llengua o de forma endovenosa. La seva funció és dilatar les artèries del cor per permetre un millor pas de la sang.

Trombolítics o fibrinolítics. En aquells casos en què es diagnostiqui una oclusió total de l'artèria per trombe, es poden administrar aquests fàrmacs, que tenen l'objectiu de trencar-lo i fer la sang molt líquida. Són molt potents i estan indicats en uns casos molt concrets; no s'administren de forma rutinària, a diferència de la resta de fàrmacs.

Angioplàstia o revascularització percutània. El pas inicial és fer una coronariografia, o cateterisme coronari. Si se sospita que l'oclusió de l'artèria és total, el cateterisme s'ha de fer de forma emergent, sense perdre ni un sol minut. El pacient ha de ser traslladat amb una ambulància medicalitzada fins al centre de salut més proper. Si es tracta d'una angina de pit o un infart sense oclusió total de l'artèria, la coronariografia es pot diferir 24h.

Mitjançant aquesta prova, es pot veure què artèria està afectada. Amb el mateix catèter que s'ha introduït a través de l'engonal o el canell del pacient, es passa un petita pilota per arribar fins al lloc on es troba l'obstrucció i s'infla d'aire. D'aquesta manera, l'artèria queda oberta de nou. En la majoria dels casos, a més, es col·loca un stent, un moll cilíndric fet de metall, que recobreix la part interna de l'artèria per evitar que es torni a tancar. Aquest procediment es diu angioplàstia amb implantació de stent. Els stents actuals estan recoberts de fàrmacs que impedeixen que s’ocludeixin de manera precoç. La implantació d’un stent implica l’ampliació del tractament farmacològic amb un segon antiagregant durant uns mesos.

Com s’ha comentat anteriorment, en algunes ocasions pot ser que no s’observi cap obstrucció important a les coronàries i no calgui fer cap altra intervenció durant la coronariografia. Això és el que s’anomena Infart de Miocardi sense Obstrucció de les Artèries Coronàries (MINOCA) o síndrome de Tako-Tsubo. Aquests diagnòstics són més freqüents en dones.

Cirurgia de revascularització coronària o bypass. En algunes ocasions, hi ha obstrucció en més d'una artèria coronària, o les lesions són múltiples i difícils de tractar mitjançant angioplàstia. Una alternativa possible per a aquests casos és la realització d'una cirurgia cardíaca amb bypass (empelts d’artèria o vena de la pròpia persona per salvar l’obstrucció).

Es realitza en quiròfan, amb anestèsia general. S'obre l'estèrnum per deixar el cor assequible a la mà del cirurgià. El torrent sanguini es deriva a una màquina de circulació extracorpòria, que s'encarrega de fer de cor artificial i mantenir el flux de sang a tots els òrgans del cos mentre es manipula el cor.

La cirurgia consisteix a cosir una vena o artèria del propi pacient de forma paral·lela al got malalt, sense tocar la zona obstruïda. D'aquesta manera s'aconsegueix fer un pont, una circulació accessòria, mitjançant la qual la sang arriba al múscul cardíac de forma correcta. Es pot utilitzar una artèria del propi pacient, anomenada mamària interna, o vena, que s'extreu de les cames.

Un aspecte diferencial entre homes i dones és que aquestes tenen les artèries coronàries més fines que els homes. Aquest fet pot dificultar la col·locació d’un bypass de la mida adequada, motiu pel qual les dones reben menys empelts i de menor qualitat que els homes, fet que pot tenir repercussions a llarg termini. El cirurgià cardíac intentarà sempre fer una reparació de la circulació tan efectiva i duradora com sigui possible.

Els antiagregants. Els pacients que han patit qualsevol esdeveniment derivat de l'aterosclerosi, han de prendre antiagregants de manera crònica, si no hi ha contraindicació. Aquests fàrmacs fan que les plaquetes no s'agreguin entre elles i que la sang sigui més líquida, amb la qual cosa es redueix el risc de trombosi dins de l'artèria coronària. L'àcid acetilsalicílic és el més comú.
 

Les estatines. Són fàrmacs que redueixen els nivells de colesterol a la sang. A més permeten estabilitzar la placa d'ateroma i evitar el seu trencament, així com reduir la inflamació dels vasos sanguinis i evitar que es produeixi l'infart. Per aquest motiu, les estatines estan indicades en tots els pacients amb cardiopatia isquèmica, encara que els seus nivells de colesterol siguin baixos.

Els vasodilatadors, com la nitroglicerina i els seus derivats (nitrats, sigui en comprimits o en pegats transcutanis), relaxen els vasos arterials i venosos, inclosos els coronaris, amb el que augmenta el flux de sang a la zona afectada i desapareix el dolor de l'angina. També existeix la seva presentació en comprimits "de rescat". El pacient amb cardiopatia isquèmica ha de portar 1 o 2 comprimits a la butxaca. Si en algun moment apareix dolor al pit, ha de cessar l'activitat física, seure i posar un comprimit sota la llengua. Si el dolor cedeix en 10 minuts, pot seguir la seva activitat i comentar-ho amb el metge habitual a la següent visita. Per contra, si el dolor no cedeix, s'ha d'administrar un segon comprimit. Si, tot i així, el dolor persisteix, s'ha de trucar al servei d'emergències mèdiques.

Els betabloquejants (bisoprolol, carvedilol, nevibolol, metoprolol, atenolol, etc.) disminueixen la pressió arterial i la freqüència del cor, amb la qual cosa aquest necessita menys oxigen per funcionar. També poden reduir el risc d'arítmies. 

Altres antianginosos són els inhibidors del calci, que relaxen la musculatura de les artèries coronàries i atenuen l'efecte de les obstruccions i els espasmes; la ivabradina redueix la freqüència cardíaca, per la qual cosa el cor consumeix menys oxigen, i la ranolazina té efecte sobre els vasos principals i els secundaris, pel que disminueix el risc d'angina. Aquest últim és especialment eficaç en els pacients diabètics. Aquest tractament vasodilatador està especialment indicat en cas de malaltia microvascular, sense obstrucció coronària, més comuna en dones.

Deixar de fumar. El tabac és el factor de risc cardiovascular més important, ja que la incidència de la patologia coronària en les persones fumadores és tres vegades superior a la de la resta de la població.

L’abstinència del tabac s’associa amb una reducció del risc de reinfart i de mort. Hi ha moltes estratègies per deixar de fumar i els programes de deshabituació tabàquica són molt eficaços, ja que combinen estratègies conductuals, farmacoteràpia i assessorament per part d’un professional sanitari. Tot això, però, requereix motivació individual.

Es recomana:

• Evitar situacions que li recordin al tabac.
• Repassar els motius pels quals ha deixat de fumar.
• Fer activitats que li agradin i el/la distreguin.

Si deixa de fumar:

• Millorarà la seva pressió arterial i la seva freqüència cardíaca.
• Millorarà el seu olfacte i l’aspecte de la seva pell.
• Podrà respirar millor.
• Reduirà la possibilitat de patir un nou problema cardiovascular.
• Augmentarà la seva capacitat per fer tot tipus d’activitats.
• Estalviarà diners.

Alimentació equilibrada. La dieta mediterrània i els hàbits alimentaris saludables poden ajudar a reduir el risc cardiovascular en totes les persones, incloses aquelles que ja pateixen una malaltia cardiovascular.

Per seguir una dieta cardiosaludable, els professionals en nutrició i dietètica recomanen utilitzar oli d’oliva i seguir el mètode del plat. La meitat del plat hauria de contenir verdures, hortalisses i/o fruita; un quart del plat correspondria a les proteïnes (peix blau o blanc, ous, carn (preferiblement de pollastre, gall dindi o conill), fruita seca natural o torrada), i l’altre quart seria per als hidrats de carboni (patata, llegums, pasta, arròs, pa, preferiblement integrals, ja que aporten fibra).

Exercici regular. Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els adults amb patologies cròniques han de limitar el temps en estat sedentari i substituir-lo per activitat física de qualsevol intensitat.

Les recomanacions generals sobre l’activitat física inclouen una combinació regular d’exercici aeròbic i de resistència al llarg de la setmana. Es recomana fer exercici físic de manera continuada. L’exercici físic millora el to muscular i la força del cor. Fer activitat física redueix la probabilitat que les artèries del cor s’obstrueixin novament.

Ajuda a controlar altres factors de risc com l’obesitat, la hipertensió o la diabetis. Es recomana triar una activitat que agradi: caminar, nedar, anar en bicicleta… i realitzar-la de forma enèrgica durant 30 minuts 5 dies a la setmana.

Relaxar-se i reduir estrès. Les situacions d'angoixa, sovint relacionades amb la feina o problemes familiars, tenen un efecte negatiu sobre la salut. A més, haver patit un infart pot també generar molta ansietat i depressió. Recordem que, en el cas de les dones, l’estrès i un estat d’ànim baix tenen una influència negativa en el pronòstic i en la qualitat de vida en general. És important aprendre a relaxar-se i dedicar un temps diari a l'autocura. Si resulta difícil, és millor demanar ajuda a un professional.

Controlar els factors de risc. Un bon control de les malalties relacionades amb l'aterosclerosi (obesitat, diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia) ajuden a millorar l'evolució, és a dir, poder controlar tots aquests factors de risc cardiovasculars modificables.

Moderar el consum d'alcohol. Es recomana prendre com a màxim dues copes de vi al dia, en el cas dels homes, i una copa, en el cas de les dones. El consum de begudes destil•lades pot tenir repercussions negatives sobre la seva salut cardiovascular.