Pronòstic de la Hipertensió Arterial

Pressió arterial molt elevada i emergència hipertensiva. Una elevació marcada de la pressió arterial pot produir-se per diferents causes, com la suspensió del tractament, el consum excessiu de sal, l'ús de determinats fàrmacs, com antiinflamatoris, corticoides o descongestionants nasals, el consum de substàncies tòxiques, el dolor, l'estrès o la presència d'algunes malalties. 

Si les xifres de pressió arterial són molt elevades i es mantenen després de diversos mesuraments realitzats correctament, cal consultar amb un professional sanitari. No es recomana l'automedicació ni intentar reduir la pressió arterial de forma brusca sense indicació mèdica. 

Es considera una emergència hipertensiva quan l'elevació de la pressió arterial s'acompanya de dany agut en òrgans diana, com el cervell, el cor, els ronyons, la retina o les grans artèries. En aquests casos, es requereix atenció mèdica immediata. 

S'ha de demanar atenció urgent davant l'aparició de símptomes com dolor toràcic, dificultat respiratòria, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, trastorns de la parla, confusió, pèrdua brusca de visió, cefalea intensa d'inici sobtat, pèrdua de consciència o una disminució significativa de la quantitat d'orina. 

Ictus. La hipertensió arterial és un dels principals factors de risc d'ictus. Un ictus es produeix quan s'interromp el flux de sang a una part del cervell o quan es trenca un vas sanguini cerebral. 

Els símptomes poden incloure pèrdua brusca de força o sensibilitat a la cara, braç o cama, especialment en un costat del cos; dificultat per parlar o entendre; pèrdua de visió; inestabilitat; dolor de cap intens i sobtat; o alteració del nivell de consciència. Davant d'aquests símptomes, s'ha de trucar immediatament a emergències.

Infart de miocardi i angina de pit. La hipertensió arterial mal controlada augmenta el risc de malaltia coronària, angina de pit i infart de miocardi. Els símptomes poden incloure dolor o opressió al pit, que pot irradiar-se al braç, coll, mandíbula, esquena o estómac, i pot acompanyar-se de sudoració, nàusees, dificultat per respirar o sensació de gravetat. 

Davant la sospita d'infart o angina de pit, s'ha de demanar atenció mèdica urgent.

A nivell cardíac. La pressió arterial elevada augmenta la càrrega de treball del cor. Amb el temps pot afavorir l'engrossir la paret del ventricle esquerre, conegut com a hipertròfia ventricular esquerra, així com la dilatació de l'aurícula esquerra. Aquests canvis augmenten el risc d'arrítmies, com la fibril·lació auricular, i d'insuficiència cardíaca.

A nivell cerebral. La hipertensió arterial augmenta el risc d'ictus, deteriorament cognitiu i malaltia dels vasos sanguinis cerebrals. El control adequat de la pressió arterial ajuda a reduir aquest risc. 

A nivell renal. La hipertensió arterial pot danyar els vasos sanguinis del ronyó i afavorir l'aparició o progressió de la malaltia renal crònica. Un dels primers signes d'afectació renal és la presència d'albúmina a l’orina, coneguda com a albuminúria. 

Les persones amb hipertensió arterial i diabetis presenten un risc especialment elevat de desenvolupar malaltia renal crònica, per la qual cosa requereixen un control estret de la pressió arterial, la funció renal i l'albuminúria. 

A nivell vascular. La hipertensió arterial contribueix al dany de la paret de les artèries, afavoreix la rigidesa arterial i accelera el procés d'aterosclerosi. Com a conseqüència, augmenta el risc de malaltia arterial perifèrica i d'altres complicacions cardiovasculars.

A nivell ocular. La hipertensió arterial mantinguda pot afectar els vasos sanguinis de la retina i donar lloc a retinopatia hipertensiva. En fases avançades, es pot associar a alteracions visuals, tot i que actualment és menys freqüent gràcies al diagnòstic precoç i a l'adequat control de la malaltia.